Les dones del Serrallo: el pilar del barri
La Recepta Perduda- Les veïnes de la zona marinera de Tarragona treballaven a casa i com remendadores durant llargues jornades mentre esperaven que els seus pares, marits, fills i germans tornessin sans i estalvis de la mar.
- El Serrallo, el barri emblemàtic del port de Tarragona
No hi ha dubte que el paper de la dona sempre ha estat important a la societat tot i que, malauradament, poc reconegut. No obstant això, els veïns del Serrallo, el barri de la zona marítima de Tarragona, ho tenen clar: són part fonamental del desenvolupament del barri, un barri que ells mateixos defineixen com a “matriarcal”, i que Sílvia Abril ha pogut conèixer en aquest nou un nou capítol de La recepta perduda.
Treballadores tan dintre com fora de casa
Tradicionalment, l’home ha estat qui sempre ha treballat fora de casa mentre que les dones es quedaven al càrrec de la llar i de la família. Al Serrallo la historia no canvia, només que cal afegir una cosa més: elles també treballaven al sector de la mar, la majoria com a remendadores.
Les remendadores, com el nom indica, s’encarregaven de cosir les xarxes que havien quedat malmeses durant la jornada de pesca, una tasca dura, llarga i que no estava compensada com devia. “Som les modistes del món mariner”, diu Paquita Rimbau, qui ha exercit aquesta feina durant tota la seva vida. “Aquest món era una mica masclista. Ells anaven a pescar, però les dones eren qui anaven a la comandància, a fer un certificat...”, comenta recordant la importància del seu paper.
Una remendadora al barri tarragoní del Serrallo.
Els horaris que feien eren maratonians: de 8:30 a 12 h remendant, i quan la canalla sortia de l’escola, anaven cap a casa a fer-los el dinar. A les 14 h, quan els nens tornaven a classe, elles tornaven cap a la feina fins a les 18 h. Això sí, si havien de quedar-se fins a les 22 hores acabant les seves tasques, s’hi quedaven.
A banda de les jornades extenses, la Paquita ens recorda que en aquella època no estaven assegurades: “Era complicat. Un dia treballaves per una barca, l’endemà per a una altra. La Seguretat Social te la pagaves tu de la teva butxaca després del que guanyaves”.
Sacrificades però felices
La Juanita Costa, armadora i remendadora, assegura que la vida de la dona no era fàcil. 'Dolores la remendadora' és un conte en homenatge a les remendadores i al seu paper fonamental, on la protagonista, la Dolores, està basada en la seva mare, qui també era remendadora.
Remendadores al barri del Serrallo
El gastrònom Quim Marquès recorda que “la dona ha estat al peu del canó i ha tirat el barri endavant econòmicament i culturalment”. Més enllà de les remendadores, també formaven part de la indústria com a peixateres, molts cops seguint la tradició familiar. No hem d’oblidar, a més a més, que elles eren qui es quedaven a casa patint pels seus homes quan aquests sortien amb la barca, sobretot els dies de mala mar. “Són dones molt valentes, moltes d’elles armadores dintre de les confraries de pescadors. En aquest barri matriarcal són elles qui ho han tirat tot cap endavant”, apunta sobre aquestes veïnes sacrificades, però felices, amb ple orgull de què han fet i de la unió que hi ha entre elles.
