Dia clau pel català: es podrà fer servir al Congrés i es debat el seu ús a la UE
- Per primer cop en democràcia, s'ha pogut escoltar el català en el ple de la cambra baixa
- La votació per l'oficialitat del català a la UE queda ajornada pels dubtes d'alguns governs europeus
Dia important pel català. D'una banda, perquè al Congrés dels Diputats, per primera vegada, es podrà utilitzar sense restriccions. D'altra, a Brussel·les, els 27 ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea s'han reunit per debatre l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a les institucions, però la votació ha quedat ajornada davant la manca d'unanimitat dels governadors.
El primer a pronunciar les primeres paraules ha estat el portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, Gabriel Rufián. "Parlaré en català perquè puc, gràcies a l'escola catalana, i perquè és la llengua del meu país", ha dit el polític republicà en el ple d'aquest dimarts. Un ple històric pel fet de ser el primer en el qual els diputats han pogut intervenir des de la tribuna en les llengües cooficials amb un sistema de traducció simultània.
Moments abans, la jornada ha estat marcada pel rebuig a l'ús de les llengües a l'hemicicle per part del PP i Vox. Tan bon punt ha començat la sessió, la portaveu dels populars, Cuca Gamarra, ha demanat la paraula per denunciar un incompliment del reglament del Congrés i per advertir que la cambra baixa i els seus diputats "estan subjectes a la Constitució i a la legislació".
Poc després, quan ha començat la primera intervenció en una llengua diferent del castellà, la del diputat gallec del PSOE José Ramon Besteiro, Vox ha abandonat l'hemicicle i en sortir han deixat les orelleres i les petaques de traducció damunt del seient del president del govern en funcions, Pedro Sánchez.
De fet, Vox ha reaccionat des del parlament de Catalunya, on el portaveu de Vox al Parlament, Juan Garriga, ha acusat aquest dimarts el govern espanyol i els partits independentistes d'utilitzar les "llengües regionals", en referència al català, el gallec i el basc, com a "arma destructiva de la unitat".
Des de la cambra catalana també s'ha pronunciat la presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha celebrat l'estrena del català, el basc i el gallec al Congrés dels Diputats. "Ha estat un doble èxit, s'ha pogut parlar català i ha marxat l'extrema dreta de l'hemicicle", ha afirmat en una roda de premsa al Parlament, després de la sortida de Vox de l'hemicicle i a qui ha convidat a "no tornar".
Primer pas per a la modificació
D'aquesta manera, el ple del Congrés ha fet aquest dimarts el primer pas per a la modificació del Reglament del Congrés que permetrà l'ús del català, l'aranès, el basc i el gallec a tota l'activitat parlamentària. PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG han sumat 176 vots per aprovar la presa en consideració de la reforma i la seva tramitació per la via d'urgència i en lectura única. PP i VOX han votat en contra.
Tot preparat al Congrés
A primera hora del matí, la Mesa del Congrés s'ha reunit per aprovar la resolució que va impulsar l'actual presidenta del Congrés, Francina Armengol. Aquesta proposta va ser una de les condicions que van pactar els socis de la Mesa per donar suport a la presidència socialista. Es tracta del primer debat en què es pot fer servir les llengües cooficials.
S'ha habilitat un sistema de traducció simultània que comença a funcionar amb un equip de sis intèrprets homologats i 650 auriculars que estaran a disposició dels diputats que en demanin. Malgrat que inicialment el Congrés ha informat que només disposava de 200 aparells, aquesta tarda n'ha llogat 450 més. També hi haurà dues pantalles gegants que oferiran subtítols.
Sense consens a la UE
D'altra banda, la jornada també està marcada per la possible oficialitat del català, i la resta de llengües cooficials de l'Estat, a la Unió Europea. Els 27 ministres d'Afers Exteriors s'han reunit a Brussel·les durant 40 minuts, una trobada que s'ha tancat amb una manca de consens sobre el tema. Davant els dubtes expressats per la majoria de socis europeus, la presidència espanyola ha decidit no portar a votació la proposta.
Els 27 s'han instat a continuar els treballs per poder tornar a abordar l'oficialitat del català, el basc i el gallec en pròximes reunions. Això sí, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha dit que ara l'estratègia passa per "prioritzar" el desplegament del català a la UE, i després treballar per la resta de llengües. "Ens hem obert a prioritzar l'idioma en què els seus representants ho han demanat amb més insistència i que té més parlants", ha explicat.
Meritxell Serret i Puigdemont carreguen contra el Govern central
Aquest ajornament ha provocat diverses reaccions, com les de la consellera d'Afers Exteriors Meritxell Serret. Segons la dirigent republicana, la decisió adoptada aquest dimarts al Consell d'Afers General "no és plenament satisfactòria" i trasllada a l'executiu central que es troba davant "una oportunitat històrica per resoldre una anomalia democràtica".
De la seva banda, l'eurodiputat de Junts i expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha celebrat aquest dimarts l'inici del procés per a l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE, però ha advertit el govern espanyol que "no és suficient" i que cal seguir els treballs per a l'adopció de la proposta.
Mentre ERC apressa el govern per oficialitzar el català, el BNG lamenta que el govern espanyol prioritzi aquesta llengua: "No hi ha llengües de primera i de segona". La portaveu d'ERC al Parlament, Marta Vilalta, ha dit que no donaran "les gràcies per avançat al PSOE". Per part del BNG, l'eurodiputada de la formació, Ana Miranda, ha demanat que el procés no s'allargui de forma perpètua.
