La Generalitat amplia la capacitat de dessalinitzar aigua
- L'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes multiplicarà per quatre la seva capacitat i estarà a ple rendiment el 2030
- El mes de gener l'aportació d'aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana es reduirà fins als 90 hectòmetres cúbics anuals
Un dels puntals de l'estratègia que la Generalitat ha dissenyat per evitar a mig termini problemes de desabastiment d'aigua és l'ampliació de la capacitat de dessalinitzar aigua. En aquesta línia, està previst aixecar properament una nova planta a Blanes al costat de la que hi ha ara, que suposarà una inversió global de 287 milions d'euros, que es finançarà amb fons de l'Estat. La Generalitat calcula que les obres començaran el 2026 i que la primera gota d'aigua dessalinitzada es bolcarà a la xarxa el 2028.
Actualment, la de la Tordera ja porta mig any funcionant al 100%, i cal buscar noves fonts d'aportació d'aigua perquè en compliment dels Acords del Ter, el pròxim més de gener la captació d'aquest riu cap a l'àrea metropolitana de Barcelona es reduirà fins als 90 hectòmetres cúbics anuals.
Una estratègia de país
La dessalinitzadora de la Tordera, situada al terme municipal de Blanes, es va inaugurar el 2002 i va ser la primera que es va construir a Catalunya. Tenia dos objectius: per una banda, evitar la sobreexplotació de l'aqüífer de la Tordera i, per l'altra, garantir el subministrament a diferents municipis del Maresme nord i del sud de la Selva.
Inicialment, es va dissenyar per produir 10 hm3 anuals d'aigua dessalinitzada, però la sequera del 2008 va demostrat que no n'hi havia prou i de seguida se'n va accelerar l'ampliació. L'aigua produïda a la dessalinitzadora es reparteix entre els municipis de la Costa Brava Sud (Blanes, Lloret i Tossa), del nord del Maresme (Palafolls, Arenys, Canet, Malgrat, Pineda, Sant Pol, Santa Susanna...) i també arriba fins a la potabilitzadora de Cardedeu, cosa que fa possible aportar aigua si cal a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per afrontar els episodis de sequera, que cada vegada seran més recurrents, a Catalunya s'ha previst ampliar la dessalinitzadora de la Tordera i construir-ne una altra al Foix, a la zona de Cubelles. En el cas de Blanes, el seu potencial s'equipararà a la de la del Prat i, un cop estigui enllestida, tot el complex de la Tordera multiplicarà per quatre la capacitat actual perquè és passarà dels 20 als 80 hectòmetre cúbics anuals.
El cost de la inversió necessària anirà a càrrec de l'Estat. El projecte bàsic de la nova dessalinitzadora de la Tordera ja s'ha sotmès a exposició pública, ha rebut la declaració d'impacte ambiental, i la Generalitat calcula que l'Estat podrà treure les obres a licitació el primer trimestre del 2024. La previsió és que els treballs puguin engegar-se el 2026, de manera que dos anys després surti de la planta la primera gota d'aigua dessalinitzada.
L'Ens d'Abastament d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) referma el compromís de la Generalitat de complir amb allò que recull l'Acord de la Taula del Ter, que implica que a partir del pròxim 1 de gener, l'aportació de cabals procedents del riu cap a l'àrea de Barcelona es redueixi fins a un màxim de 90 hectòmetres cúbics anuals.
Gràcies a les dessalinitzadores de la Tordera i del Llobregat ja s'ha anat reduint progressivament el volum d'aigua captada al riu Ter. En pocs anys s'ha passat dels 138 hectòmetres cúbics (2019) als 109 de l'any passat. Les dues dessalinitzadores actuals permeten aportar actualment fins a 80 hectòmetres cúbics d'aigua potable a la xarxa d'abastament, cosa que equival al consum de tota la regió metropolitana de Barcelona durant quatre mesos. Sense aquesta aportació, segons la Generalitat, el sistema Ter-Llobregat hauria entrat en l'escenari d'alerta per sequera mig any abans del previst.
