Joan Oró, capdavanter en l'estudi de l'origen de la Terra i la cerca de vida a altres planetes
- Joan Oró, nascut fa 100 anys a Lleida, va ser un bioquímic capdavanter en fonts d'energia, investigació de l'origen de la vida i la cerca de vida a altres planetes
- Reunim, en aquesta efemèride, contingut inèdit de l'Arxiu de TVE Catalunya i entrevistes on ell mateix explica la seva trajectòria
Quan al jovenet Joan Oró, la mare li donava diners per anar al cinema, se'ls gastava en llibres. Des que va descobrir que llegint s'aprèn, no va deixar d'estudiar i investigar. Nascut a Lleida, d'una família de flequers, arribaria a ser un gran científic. Ara commemorem els 100 anys del naixement del bioquímic apassionat per descobrir l'origen de la vida.
Investigador cabdal per conèixer l'origen de la Terra
Les contribucions d'Oró, figura de rellevància internacional en Bioquímica, han estat cabdals, perquè ha inspirat generacions de científics. El 1959, com diu la biografia del Departament de Recerca i Universitats, va descobrir que 'una Terra primitiva podria haver fabricat l'adenina —un dels components principals de l’ADN, també crucial en els processos cel·lulars de generació d'energia'
Joan Oró, format a la Universitat de Houston, Texas, es va convertir pel seu treball en un gran científic, valorat internacionalment i va treballar durant anys per a la NASA. Concretament, va ser assessor als projectes Apollo, per l'estudi de la Lluna, i Viking, sobre el planeta Mart.
Joan Oro als seus anys de treball a la NASA, com a assessor als programes Apollo i Viking rtve/AnyJoanOro
Entrevista inèdita a Joan Oró
L'espai Perfils catalans va entrevistar-lo pels seus estudis claus per entendre l'origen de la vida a la Terra. L'enregistrament és del 2003 i mai no s'ha emès.
Gairebé tan inèdita, perquè no s'ha tornat a veure des del 1969, és l'entrevista més antiga que TVE conserva de Joan Oró: es va fer al programa Mare Nostrum, quan el científic era a Barcelona dirigint un congrés de Bioquímica. Antoni Serra li va preguntar per què un bioquímic era tan important per a la NASA
Aprofitant aquesta mateixa estada a Catalunya, també el va entrevistar el divulgador científic barceloní Lluís Miravitlles (1930-1995), per al programa 'Misterios de la ciencia' a la secció 'Objetivo la Luna'.
Quan se li va deicar un capítol del programa sobre personalitats catalanes Tal com són, Oró, ben trempat, va posar-se a pastar pa a l'obrador. Hi havia treballat molts anys de jove amb el seu pare.També hi aparex la seva dona i les seves germanes i amics de la infantesa. El capítol acaba amb l'opinió del bioquímic sobre si existeixen extraterrestres.
Una trajectòria exemplar per la ciència
Oró va estudiar a la Universitat de Houston. Nascut el 1923, amb 40 anys ja n'era catedràtic. Hi va fundar i dirigir el Departament de Ciències Bioquímiques i Biofísiques, i en va rebre més tard l'honoris causa. El seu entusiasme vital, la seva humilitat i el seu pensament queden clars a l'entrevista n profunditat que li va fer a Personatges la periodista Montserrat Roig, l'any 1977. Ella fins i tot el compara, amb totes les lletres, amb un empresari a qui havia entrevistat feia poc.
També és interessant l'entrevista del 1965 que va recuperar l'espai Memòries de la ràdio, a Ràdio 4. És una xerrada d'Esteve Bassols amb el bioquímic. Ja llavors, el 1975, fa mig segle, Oró advertia que cal reciclar l'energia i els recursos naturals. Per cert, aquest és un dels primers programes que es van fer en català a la ràdio.
El pensament avançat de Joan Oró
La teoria segons la qual la vida al nostre planeta va començar gràcies a material arribat de l'exterior, la va formular Joan Oró l'any 1961, i ara és àmpliament acceptada per la comunitat científica mundial. El van proposar diverses vegades per al Premi Nobel, però mai no li van concedir. Quan va tornar a Catalunya, el 1980, es va implicar en els nous plans de desenvolupament energètic i en l'estudi de fonts alternatives d'energia.
El 1980, Oró havia estat elegit diputat per CiU a Lleida al Parlament de Catalunya. Però en veure que no podia investigar com als Estats Units, se n'hi va tornar fins que es va jubilar. Preocupat per la falta de recursos per a la investigació i pel futur de Catalunya, i com a assessor del president Jordi Pujol, va participar en una reunió de la Comissió Interdepartamental de recerca i Innovació amb Gabriel Ferrater, llavors rector de la UPC i director general de política científica. Oró i Ferrater van advertir que "si no es vol ser aviat un suburbi industrial d'Europa i del japó, cal començar una autèntica política de recerca".
Jordi Pujol, president de la Generalitat, amb els científics Gabriel Ferraté i Joan Oró, ja nomenat conseller, el 1980 rtve
La periodista Laia Massana va entrevistar Oró a l'espai informatiu Crònica 2 l'any 1982 per conèixer la seva opinió sobre la contaminació. Oró n'estava preocupat, en un moment en què els nivells no eren, ni de bon tros, els que vivim ara. El científic opinava que la ciència i la tecnologia havien de rebre prou recursos per a investigar i acabar amb els problemes que elles mateixes havien creat al planeta.
El 1993, Oró va crear la Fundació Joan Oró per a la investigació científica i va crear el Parc astronòmic i l'Observatori del Montsec.
El Parc Astronòmic del Montsec, a Àger, és un centre de recerca i divulgació de la ciència, creat per Joan Oró i promogut per la Generalitat gencat.cat
Va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat, la Medalla al treball President Macià i la Creu de Sant Jordi, a més de el doctorat honoris causa per la Universitat de Lleida. El Departament de Recerca i Universitats està duent a terme un programa extens de commemoració de la figura de Joan Oró en el centenari del seu naixement, i ha afegit TVE Catalunya la seva contribució. Escoltar-lo a les seves entrevistes, per l'energia que desprenen, ha de ser també un al·licient per als investigadors actuals.
El científic Joan Oró, en una entrevista a RTVE, el 1988 rtve
