L'amnistia i un nou referèndum planen sobre el sisè aniversari de l'1-O
- Pere Aragonès fa una crida a la unitat de l'independentisme per assolir un nou referèndum que sigui "respectat"
- L'ANC i Òmnium exhibeixen les seves discrepàncies sobre la utilitat i la necessitat de negociar una amnistia
L'independentisme arriba al sisè aniversari del referèndum de l'1 d'octubreque poc s'esperava fa uns mesos. Això li ha permès situar al damunt de la taula la reclamació d'una amnistia, com a mínim per a totes les persones relacionades amb els fets del 20 de setembre i del primer d'octubre de l'any 2017.
Tot i que des de les files del Govern i d'Esquerra Republicana, ja donen per descomptada aquesta amnistia, Junts per Catalunya i els socialistes són partidaris de la discreció. A més a més, tant el PSOE com el PSC han advertit les últimes setmanes que en la negociació per investir Pedro Sánchez no hi caben propostes que desbordin el marc constitucional, com seria per exemple la petició de pactar les bases d'un referèndum acordat d'autodeterminació, en la línia de la resolució que divendres passat Esquerra i Junts, amb l'abstenció de la CUP, van aprovar al Parlament.
Aragonès insta a "sumar" per un nou referèndum que "sigui respectat"
En una declaració institucional amb motiu del sisè aniversari de l'1-O des de Fonollosa (Bages), el president de la Generalitat ha demanat unitat a l'independentisme per fer realitat un nou referèndum, el resultat del qual sigui "respectat i implementat". I ha apel·lat al Govern espanyol a obrir-se a parlar de les bases d'aquesta eventual nova consulta perquè "l’amnistia per si sola no resol el conflicte".
El president català ha triat un dels municipis on la Guàrdia Civil va actuar per evitar la votació ara fa 6 anys, i ha remarcat diverses vegades que "l'autodeterminació i el referèndum se situen al centre de la resolució del conflicte".
Actes commemoratius de l'independentisme
L'acte més multitudinari d'aquest diumenge per commemorar el sisè aniversari del referèndum del 2017 és el que ha aplegat unes 4.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, a la Plaça Catalunya de Barcelona, convocat per entitats com Òmnium Cultural (OC), l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell de la República (CdR).
Hi han participat els tres partits independentistes amb representació al Parlament de Catalunya. I aquest cop sí que Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP han coincidit, tot i que amb alguns matisos, en que les converses que s'estan mantenint per investir Pedro Sánchez han de contemplar la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, a banda de l'amnistia.
La presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, ha insistit que "la resolució del conflicte polític passa perquè torni a estar en l'àmbit de la política" mitjançant una amnistia i l'autodeterminació de Catalunya i que cal "tenir garanties" del seu compliment. Una mica més enllà ha anat el diputat de la CUP, Carles Riera, que ha instat el PSOE i Sumar a "posar data al referèndum" perquè "aquest conflicte no es resol només amb una llei d'amnistia". També ha recordat a ERC i Junts que les resolucions del Parlament "s'han de complir" i, per tant, des de la seva formació consideraran "inacceptable una llei d'amnistia sense l'autodeterminació".
Des d'Esquerra Republicana, la seva diputada al Congrés Pilar Vallugera ha apel·lat als termes de la resolució aprovada divendres pel Parlament, que veu indestriables l'amnistia i la negociació per un referèndum acordat i reconegut. Ara bé, Vallugera ha recordat al mateix temps que enlloc es parla de fixar dates ni terminis.
La cloenda de l'acte ha anat a càrrec de l'expresident de la Generalitat i president del Consell per la República, Carles Puigdemont, que ha advertit a l'independentisme que "no es pot malvendre els punts cardinals buscant sortides personals". També s'ha mostrat satisfet que tot l'independentisme hagi "retornat" a l'1-O, també qui "se n'havia allunyat els últims anys", en una referència no explícita a ERC.
Abans de Puigdemont han intervingut els presidents de l'ANC i d'Òmnium, també convocants de l'acte. Dolors Feliu ha advertit que l'amnistia és "un parany" per "blanquejar" l'Estat abans que arribi una eventual condemna del Tribunal Europeu dels Drets Humans, mentre que Xavier Antich ha estat xiulat quan l'ha reivindicada per "forçar l'Estat a reconèixer que no és delicte".
Al matí, un miler de persones, segons la Guàrdia Urbana, han participat a la manifestació convocada per l'ANC pels carrers del centre de Barcelona. La presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, ha instat a declarar la independència al Parlament el mateix dia que el Congrés aprovi l’amnistia, i "si el Govern i el Parlament del 52% no s'atreveixen, que convoquin eleccions", ha sentenciat.
La manifestació ha començat amb un acte polític a la plaça Urquinaona, epicentre de les protestes contra la sentència del procés, i ha acabat a la plaça Sant Jaume. A mig camí els manifestants han fet una parada davant de la Prefectura Superior de la Policia Nacional a la Via Laietana per llançar urnes en miniatura i paperetes del referèndum. Els activistes també han llençat els retrats de Pedro Sánchez, Felip VI, Mariano Rajoy i el jutge Manuel Marchena en un contenidor cremat.
D'altra banda, la Plataforma Antirepressiva de Barcelona i de Ponent ha homenatjat a la presó Model de Barcelona les persones vinculades als CDR que al setembre de 2019 van ser detingudes en el marc de l'anomenada 'Operació Judes'. Se les va acusar de delictes d'integració en organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per cometre estralls per aconseguir la independència de Catalunya. Amb el pas del temps, però, aquestes imputacions greus han anat perdent força per falta d'elements provatoris.
A l'acte, que ha aplegat unes 300 persones a l'antiga presó Model de Barcelona, hi ha assistit l'exconsellera i eurodiputada de Junts Clara Ponsatí, i hi han intervingut algunes de les persones arrestades per queixar-se de la falta de suport dels polítics que van ser indultats.
A la tarda, la mateixa presó Model ha estat el punt de partida de la marxa convocada pels CDR en direcció a la caserna de la Guàrdia Civil a la Travessera de Gràcia sota el lema '1 d’octubre, ni oblit ni perdó', i que ha acabat sense incidents.
El suport a la independència perd suport a les enquestes
És paradoxal que la revifada del paper central de partits i figures que han apostat per la unilateralitat, com ara Junts i Carles Puigdemont, hagi coincidit amb el moment en què, segons els sondejos, la propoció de la població catalana partidària de la independència és més baixa dels últims anys. L'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), organisme que depèn de la Generalitat, situava el rebuig a la independència en màxims de l'última dècada , al voltant del 52%, mentre que el 'sí' a la secessió es quedava 10 punts per sota.
Des dels comicis del desembre de 2017, posteriors a l'1-O i convocats després de l'aplicació del 155, el suport electoral als partits independentistes ha patit també un progressiu retrocés. Tot i això, hi ha politòlegs que interpreten que bona part dels vots que han perdut la suma d'Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP, han anat a l'abstenció i no pas a d'altres formacions contràries a la independència.
En tot cas, enguany el PSC ha estat el partit més votat a les dues conteses electorals que s'han celebrat. A les municipals del maig, els socialistes catalans van recuperar molt poder municipal i de les 4 capitals de província només s'han quedat sense governar a Girona, mentre han reforçat l'hegemonia a les ciutats més poblades de l'àrea metropolitana, amb l'única excepció de Badalona i Terrassa.
A les generals del mes de juliol, el PSC també va guanyar de llarg les eleccions, mentre que ERC va passar de primera força a tercera en perdre la meitat de vots i escons al Congrés, Junts va perdre un diputat tot i sumar més de 100.000 paperetes, i la CUP va desaparèixer de la cambra en perdre els dos escons que tenia.
Un altre termòmetre per mesurar la força de l'independentisme és la Diada de l'11 de setembre, que després d'assolir números històrics de participació entre el 2012 i el 2018, ha anat perdent poder de convocatòria els últims anys. La marxa d'enguany va congregar unes 115.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, cosa que suposaria el mínim en una dècada, sense comptar els anys de les restriccions de la pandèmia, mentre que els organitzadors van calcular que hi van assistir 800.000 persones.
En aquella manifestació, el sector més dur de l'independentisme, encapçalat per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), va exigir a ERC i Junts que la negociació per a la investidura únicament tingués com a fi perquè l'Estat permetés la independència de Catalunya: "Independència o res! ¡Independència o eleccions!". "Ha de quedar clar que qualsevol pacte a Madrid només serveix si té efectes directes per aconseguir la independència", va assegurar la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu.
La data de l'1 d'octubre del 2017 és part del mite originari de l'independentisme català. Aquell dia més de dos milions de persones, segons el Govern, van votar en un referèndum d'independència declarat il·legal per la Justícia i entre fortes càrregues policials, que van deixar més de mil ferits, entre ells diversos policies i guàrdies civils. Nou dies després, l'aleshores president de la Generalitat Carles Puigdemont va declarar la independència de Catalunya, una independència que amb prou feines va durar uns segons, ja que tot seguit va suspendre els efectes per negociar amb l'Estat una sortida dialogada.
Després va venir el 155, la fugida a l'estranger d'alguns dels líders del 'procés', com Puigdemont, i el judici contra altres, com Oriol Junqueras, les causes del qual van acabar amb els indults del 2021. L'amnistia serviria precisament per fer foc nou de tots aquests processos judicials i causes obertes que, segons Òmnium Cultural, afecten un mínim de 1.400 persones.
