La importància de preservar les praderies de posidònia, el gran pulmó del Mediterrani
Va de Verd - La posidònia és una espècie endèmica del Mediterrani i està protegida per la UNESCO
- Noelia Hernández, doctora en Ecologia marina, remarca la importància de preservar aquesta planta
Molta gent pensa que la posidònia és una alga, però és una planta marina: té arrels, tiges, fulles i, fins i tot, flors i fruits. La UNESCO va decidir protegir aquesta espècie endèmica de la Mediterrània i el 1999 va declarar patrimoni de la humanitat les grans praderies que envolten les illes Balears.
La doctora en Ecologia Marina i directora de conservació de l’associació Vellmarí, Noelia Hernández, remarca al programa ‘Va de Verd’ la importància de preservar la posidònia.
És el gran pulmó del Mediterrani
La posidònia aconsegueix mitigar, fins i tot, l'escalfament global perquè el que fa és atrapar el diòxid de carboni amb les seves arrels i alliberar oxigen. Per això, es diu que és el gran pulmó del Mediterrani. A més, aquesta planta marina ajuda a evitar l'erosió de les costes, dona refugi i alimenta a centenars d’espècies animals i vegetals. L'aigua de les Balears és cristal·lina gràcies també a la posidònia perquè fa és que les partícules topen amb les seves fulles i s'alimentin.
És molt longeva i creix lentament
Les praderies de les illes, que poden tenir una profunditat d’entre 1 i 40 metres, són les més extenses del mar Mediterrani i també són les més longeves. Sabies que els esculls de posidònia tenen milers d’anys. El seu creixement és molt lent: d'1 a 2 centímetres per any.
Praderies de posidònia oceànica iStock
Està en regressió
No és que només creixin a poc a poc sinó que a més cada vegada n'hi ha menys. La doctora Noelia Hernández explica a ‘Va de Verd’, programa presentat per María Gómez i disponible a RTVE Play Catalunya, que hi ha un estudi de 2015 que va quantificar la regressió de la posidònia havia arribat fins al 35% en algunes zones.
Una de les principals amenaces a les quals s'ha hagut d'enfrontar la posidònia al llarg dels darrers anys ha estat els fondejos de vaixells en les praderies. Alguns iots tenen àncores que pesen 1 tona i poden destruir grans extensions. Actualment, segons comenta la doctora Hernández, aquesta espècie marina està protegida per llei i existeix un sistema de vigilància que eviten els fondejos. A més, l’associació Vellmarí ha dissenyat una aplicació mòbil, ‘Posidònia Maps’ que geolocalitza les zones on hi ha posidònia per evitar que els vaixells llancin les seves àncores. La contaminació de les aigües i l’escalfament del mar Mediterrani també influeix negativament en el creixement de l'espècie.
Encara es pot salvar
“Hem de fer l'intent de revertir la situació“
Vellmarí s’encarrega de repoblar posidònia en les aigües que envolten les Balears. Com ho fan? Recol·lecten llavors que arriben a les platges i les guarden en vivers. Esperen que germinin i, després de dos mesos, planten al mar la planta petita que ja té arrels i fulles. “Hem de fer l'intent i, com s'ha aconseguit a molts llocs de boscos en zones tropicals o en altres llocs del planeta, podem revertir la situació o almenys ajudar al fet que la regressió sigui molt més lenta”, insisteix la doctora d’Ecologia marina.
Llavors de posidònia que recull l'associació Vellmarí RTVE
