120 anys del naixement de Francesc de Borja Moll, un dels autors del Diccionari català-valencià-balear
- Francesc de Borja Moll va dedicar 45 anys de la seva vida a completar el diccionari que va començar Antoni Maria Alcover
- Reunim reportatges i entrevistes de l'Arxiu de TVE Catalunya on el lingüista explica la seva vida i la defensa de la unitat de la llengua
FRANCESCA PUIG
Francesc de Borja Moll, nascut a Menorca el 1903, va ser el col·laborador més important de tots els que van treballar amb mossèn Antoni Maria Alcover per reunir l'inventari, descriptiu i etimològic, de totes les paraules conegudes del català, i en totes les variants: el Diccionari català-valencià-balear, anomenat popularment Alcover Moll.
Amb 18 anys, el 1921, Moll va conèixer Alcover. El capellà hi va veure interès i capacitat per a treballar com ell i el va enviar a Alemanya a estudiar lingüística. També van recórrer junts les comarques de parla catalana per aplegar tots els mots possibles i les seves variants. Alcover va encarregar Moll que continués el diccionari quan ell jo no hi fos. Va morir el 1932.
Per continuar la seva missió, Moll va comptar amb grans noms de les lletres, com Josep Maria Llompart i Manuel Sanchís Guarner, i també la seva filla, la filòloga Aina Moll, que seria, anys més tard, la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat, de 1980 al 1988.
El diccionari es va donar per acabat el 1962. Comptava amb més de 160.000 entrades, el que havien estat el mateix nombre de fitxes escrites, repassades i corregides a màquina. L'any següent, 1963, es va publicar. Segons els seus comptes, Francesc de Borja Moll hi va dedicar 45 anys, perquè, quan calia, continuava fent correccions.
Moll era molt apreciat arreu d'Europa com a romanista. Aquí, alguns li deien que era d'esquerres, d'altres que molt de dretes. Però en el que tothom coincidia era en la seva humilitat i tracte proper i alegre. Al programa Personatges, va explicar l''enemistat' entre Alcover i Pompeu Fabra, que no es coneixien, i com fins i tot l'Institut d'Estudis Catalans havia partit peres amb el mossèn.
Arran d'aquelles desavinences, Francesc de Borja Moll va haver de pagar la publicació del diccionari de la seva butxaca. L'empresa es va acabar transformant en l'Editorial Moll. Una de les seves grans fites va ser la publicació de l'Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó, -en realitat mossèn Alcover-, que el capellà comença a reunir des del 1880.
La difusió de les rondalles és una tradició oral, cabdal a les Illes. Una riquesa transmesa durant generacions, de pares a fills. Conservar-les va ser un dels grans afanys de Moll: fins va aconseguir explicar-les a la ràdio, als anys 60, quan tota la programació havia de ser en castellà. Una altra de les seves preocupacions era facilitar tant com fos possible, que qualsevol persona pogués aprendre català. Per això va escriure desenes d'opuscles, llibres i llibrets, cursos i gramàtiques.
El català a Mallorca
En el programa Signes, un dels espais mítics de cultura dels anys 70 a la primera televisió en català, conservem una entrevista amb Francesc de B. Moll sobre la llengua catalana a Mallorca. Acabava de publicar el llibre Llengua o dialecte, català o mallorquí. Moll va defensar sempre la unitat de la llengua catalana, en va estudiar totes les variants i distingia llengua de dialecte. En aquest enregistrament també hi escoltem els professors Isidor Marí i Carme Simó.
La polèmica, però, sempre li sortia al pas. A l'espai informatiu Catalunya i Balears, avui, que s'emetia des de Miramar, Moll va definir un cop més la llengua mallorquina, la literatura i els dialectes.
Les memòries de Francesc de Borja Moll són publicades en dos volums, i quan en va sortir la segona part, Els altres quaranta anys, la revista cultural Tot Art li va dedicar un reportatge: l'autor estava satisfet de com s'hi havia explicat.
Moll va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1971 i la Medalla d'Or de la Generalitat el 1983. També es van crear els Premis Francesc de Borja Moll que es donen a Mallorca.
Un diccionari ben viu
El lingüista va morir a Palma el 18 de febrer de 1991. Del seu llegat se n'ha fet càrrec la Institució Francesc de Borja Moll. I precisament, quan aquesta associació es va presentar, el fill de Moll, Francesc, ens va explicar amb quina dedicació tan gran treballava el seu pare, a tota hora pensant en el diccionari.
El gran diccionari Alcover-Moll no és una obra normativa, però aplega totes les expressions, tret dels barbarismes, de l'extens territori de parla catalana. Llegir-lo, ni que sigui una estona, en paper o en línia, ens permet gaudir de la riquesa de la llengua. Ben segur que hi trobarem moltes paraules que no fem servir i que no podem pas perdre.
