Barrientos adverteix que la llei s'ha d'aplicar "sense excepcions ni privilegis"
- El president del TSJC referma el compromís de la judicatura en la defensa de la Constitució "sense espais d'impunitat"
- La memòria de la Fiscalia de Catalunya constata un increment general de la criminalitat
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha alertat aquest divendres que “la llei, o és general, o no és llei” i ha de ser igual per a tothom. Mentre estan vigents, ha dit, s’han d’aplicar "sense excepcions ni privilegis, sense espais d’impunitat", “ningú pot col·locar-se per sobre de la llei o pretendre eludir les conseqüències de la seva vulneració”.
Ho ha dit durant l'acte d’obertura de l’any judicial a Catalunya, davant d'autoritats judicials, de la fiscalia, policials i polítiques com la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
El president del TSJC no s'ha referit explícitament a l'amnistia pels processats per l'1-O que negocien el PSOE i Sumar amb els partits independentistes, però ha avisat de forma reiterada que el paper dels jutges és vetllar per la igualtat de tots, incloses les institucions, i la defensa dels drets i valors constitucionals.
També ha tornat a fer referència a la manca endèmica de personal a l’administració de justícia de Catalunya, i ha demanat al govern espanyol i al català que posin els mitjans materials i personals per revertir la situació i no generar més retards. Per exemple, ha recordat que a principis d’aquest any hi havia unes 135 places de jutges vacants, un 16% del total, i un 31% del total en el cas dels lletrats de l’administració de justícia. Per això, ha tornat a reclamar incentius econòmics perquè hi hagi més aspirants que vulguin treballar a Catalunya.
A més a més ha demanat al PSOE i al PP que es posin d’acord per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i desbloquejar les desenes de nomenaments que en depenen, així com l’aprovació aviat de tres noves lleis d’eficiència organitzativa, processal i digital als jutjats.
Durant el 2022 van arribar als jutjats 1,12 milions de casos, 110.000 més que abans de la pandèmia i xifra rècord, però també es van resoldre més assumptes, 1,08 milions de casos. Tot i això, els que estan en tràmit també van marcar un nou rècord en superar els 580.000, un 7% més que el 2021. Segons Barrientos, en el primer trimestre de 2023 els casos penals han augmentat un 11% als jutjats d’instrucció i als de violència sobre la dona, i els jutjats de primera instància estan treballant al 190% de la seva capacitat ideal. A més a més, ha lamentat que alguns tipus de delictes han augmentat molt considerablement els últims anys, com els sexuals contra menors d’edat, els d’odi i els de tràfic de persones.
La Fiscalia es reivindica
El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, també ha donat algunes xifres de l’activitat judicial durant el 2022. El ministeri públic va tramitar 380.000 afers penals durant l’any passat, 81.000 dels quals lleus, cosa que suposa un 10% d’increment respecte el 2021. El 66% dels judicis en jutjats penals van acabar amb una pena de conformitat entre fiscalia i defensa.
Bañeres també ha lamentat que Catalunya estigui "en les últimes posicions pel que fa al desplegament d’una aplicació informàtica eficaç per a la tramitació del procediment penal” de forma totalment digital. També ha lamentat que hi hagi una demora mitjana de 500 dies entre la presentació dels escrits d’acusació de la fiscalia i la celebració dels judicis.
Pel que fa al tipus de delictes, han crescut els furts, les estafes, els delictes de trànsit, d’odi, de tràfic de persones i de tràfic de drogues. Els robatoris amb violència van créixer un 18%, els delictes contra el patrimoni han crescut un 14%, i els de lesions, un 8%. Hi va haver 47 homicidis i 17 assassinats, set dels quals de violència sobre la dona. Malgrat això, es van reduir els delictes de maltractament en l’àmbit de parella. Els delictes sexuals es van mantenir estables, però les agressions sexuals van créixer d’unes 1.600 a unes 1.900. Els delictes comesos per menors van augmentar un 2,6%, sobretot els delictes sexuals i violents.
