Milers de persones es manifesten a Barcelona contra l'amnistia
- Societat Civil Catalana considera una "aberració constitucional" la possible aprovació d'una llei d'amnistia per als independentistes
- Els màxims dirigents del PP, Vox i Ciutadans assisteixen a la protesta per "defensar la Constitució i la unitat d'Espanya"
La manifestació convocada per Societat Civil Catalana (SCC) a Barcelona aquest diumenge contra l'amnistia i l'autodeterminació ha reunit 50.000, segons la Guàrdia Urbana, i 300.000 persones segons l'organització. Sota el lema 'No en el meu nom', la marxa ha transitat per Passeig de Gràcia en direcció a la Gran Via i ha comptat amb la presència del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, del de Vox, Santiago Abascal, diversos presidents autonòmics, com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, o el de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, i també dirigents de Ciutadans.
La consigna més corejada ha estat "Puigdemont a presó". També s'han pogut llegir lemes com "Aturem el cop", "L'amnistia no és justícia", i a favor d'il·legalitzar els partits independentistes.
La presidenta de SCC, Elda Mata, i el vicepresident de l'entitat, Álex Ramos, encapçalen la marxa. Abans de començar han volgut deixar ben clar els motius que justifiquen la protesta d'aquest diumenge. Consideren l'amnistia una "aberració inconstitucional" i lamenten que en la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez s'estigui intercanviant la "governabilitat d'Espanya" a costa de "favors polítics".
La multitudinària marxa, que s'espera que acabi al voltant de les 14 hores a la confluència de Passeig de Gràcia amb la Gran Via, es produeix després de la mobilització convocada pel PP que va congregar desenes de milers de manifestants a Madrid el passat 24 de setembre.
PP Vox i Ciutadans condemnen que es negocii una amnistia
La delegació del Partit Popular l'ha encapçalada el president de la formació, Alberto Núñez Feijóo, però també han vingut a Barcelona diversos presidents autònomics, com ara la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, l'andalús Juanma Moreno, el murcià Fernando López Miras o l'aragonès Jorge Azcón.
Per a Feijóo, una llei d'amnistia seria una "cacicada" i una "decisió reaccionària", ha dit. El dirigent popular ha negat les bondats que Pedro Sánchez veu en la concessió d'un perdó general per les causes relacionades amb el 'procés': "l'amnistia no busca la reconciliació, no busca la convivència", ha afegit.
Isabel Díaz Ayuso ha denunciat que Pedro Sánchez "vol portar-nos a un carreró sense sortida de forma tirana". La presidenta madrilenya creu que "set vots" no poden decidir "qüestions que afecten el futur i la unitat d’Espanya". En aquest sentit, la dirigent del PP ha assegurat que "ningú pot canviar el destí de la nació, fer-ho d'esquena a la resta i retorçant les lleis".
Pel que fa a Vox, el president del partit, Santiago Abascal, ha afirmat que l'amnistia "és la viva imatge de la corrupció" i que era "imprescindible" ser aquest diumenge a la manifestació convocada per Societat Civil Catalana. El dirigent de la ultradreta espanyola ha afirmat que tant l'amnistia com l'autodeterminació, que s'han posat damunt la taula per a les negociacions de la investidura de Sánchez, són "una agressió a la Constitució i a un poble espanyol honrat i treballador, que respecta les lleis fins i tot quan no li agraden".
La representació de Ciutadans ha anat a càrrec del secretari general, Adrián Vázquez i del líder del partit a Catalunya, Carlos Carrizosa, que ha carregat contra Pedro Sánchez, Sumar i tots aquells que treballen per tirar endavant l'amnistia.
Una amnistia que val una investidura
L'aprovació d'una llei d'amnistia és el principal escull per a la investidura de Pedro Sánchez, que necessita el suport dels independentistes. L'expresident català i dirigent de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, va exigir que la norma s'aprovés abans de votar a favor del candidat socialista, però el calendari no ho posa fàcil.
Els terminis són molt ajustats per completar el procediment i, a més a més, la majoria del PP al Senat pot forçar que tots els tràmits s'endarrereixin. Tot i que l'ala socialista del Govern encara no ha concretat en què consistiria l'acord sobre l'amnistia, les negociacions amb Esquerra Republicana i sobretot amb Junts estan en marxa, tal com va indicar el president del Govern en funcions aquesta setmana a Granada. Sánchez sempre ha dit que el PSOE fixarà la seva posició sobre aquest tema després de completar la ronda de contactes amb els grups parlamentaris, que acabarà divendres vinent, precisament amb Junts.
El rellotge corre i queden només sis setmanes de termini per celebrar al Congrés el debat d'investidura del candidat del PSOE. La data límit és el 27 de novembre. Si no és possible l'acord abans d'aquesta data, automàticament es dissoldrien les cambres i hi hauria repetició d'eleccions generals el 14 de gener.
Uns tràmits complexos que el PP pot dilatar
Tot i que des del primer moment Junts i Carles Puigdemont han exigit "cobrar per avançat", les possibilitats de completar tot el tràmit parlamentari que requereix aprovar una llei d'amnistia abans del 27 de novembre són mínimes. A hores d'ara el que es veu més factible és que abans de la investidura es pugui registrar una iniciativa i la Mesa del Congrés doni el vistiplau perquè es debati.
Això ja seria una fita important i posaria de manifest el canvi de posició del PSOE respecte a l'amnistia, perquè l'any 2021 ERC, Junts, la CUP i el PDeCat van presentar a la cambra baixa una proposta per amnistiar els delictes del procés i el PSOE aleshores va votar en contra d'admetre-la a tràmit, emparant-se en un informe jurídic dels lletrats del Congrés que la van qualificar d'inconstitucional.
Els més optimistes amb el calendari plantegen que en les setmanes prèvies a la investidura es podria certament arribar a celebrar un primer debat sobre la llei d'amnistia, però encara quedarien diversos passos del procediment parlamentari que estan fora del control del PSOE, Sumar i els independentistes.
L'escull més clar és la majoria absoluta que té el Partit Popular al Senat. No seria suficient per tombar definitivament el text legislatiu, però sí que serviria per alentir el procés perquè els populars tenen la potestat de demanar informes jurídics. A més a més, si el ple de la cambra alta rebutgés la llei, com és previsible, el veto només el podria aixecar el Congrés en una nova sessió a celebrar com a mínim una setmana més tard.
Precedents de tramitacions exprès
Dirigents de Sumar, com Jaume Asens, han estat dels primers en reconèixer que és gairebé impossible tenir-ho tot enllestit abans del 27 de novembre. Ara bé, els que sostenen que sí seria viable s'acullen a l'existència de precedents de no fa pas tant de temps i també relacionats amb lleis que atenien demandes de l'independentisme.
La llei orgànica per la qual es va suprimir el delicte de sedició, es va registrar l'11 de novembre de l'any passat i va ser aprovada en poc més d'un mes. Es va registrar com a proposició de llei orgànica, que en ser iniciativa dels grups parlamentaris permet estalviar la petició d'informes al Consell d'Estat o al Consell General del Poder Judicial.
El PSOE i Sumar, amb els seus socis, també poden fer valer la seva majoria absoluta per imposar la tramitació pel procediment d'urgència que escurça els terminis a la meitat. Una fórmula que s'ha utilitzat fa només unes setmanes per autoritzar l'ús de les llengües cooficials al Congrés dels Diputats.
