Avantatges i inconvenients dels habitatges construïts amb contenidors marítims

• Als anys 70 es van començar a construir habitatges amb contenidors marítims en altres països i recentment a Espanya
• És una tendència constructiva ràpida, eficient i sostenible, però té un inconvenient

Planeta R - L'ecoinfluencer Olivia Mandle, habitatges amb contenidors i la biblioteca de les coses

Al voltant del 80% del comerç mundial es fa per mar, en contenidors marítims. Aquestes grans caixes d'acer tenen una vida útil d'uns deu anys, però què passa quan ja no serveixen? Què podem fer amb els 2.300 quilos d'acer que pesa cada contenidor? Una casa? Doncs sí.

L'ús de contenidors de transports jubilats és més habitual del que sembla. Als anys setanta ja es van començar a construir habitatges en altres països i a casa nostra fa uns anys que en comencem a veure. Aquesta tendència constructiva és ràpida, eficient i sostenible

Façana dels habitatges construïts amb contenidors marítims a Caldes de Montbui RTVE

David Juárez, arquitecte de l’estudi Straddle3 que s’encarrega de la construcció d’un bloc de pisos amb contenidors marítims al municipi de Caldes de Montbui (Barcelona), explica al programa ‘Planeta R’ els avantatges i els inconvenients de fer servir-los com a estructures per acollir habitatges.

Avantatges

“Hem fet obres en tres mesos i mig“

Com els habitatges amb contenidors es poden prefabricar, són una forma de construir molt ràpida perquè poden instal·lar-se sobre el terreny gairebé acabats i tenir uns temps de posada en obra curts. “En aquest cas, per exemple, estem anant gairebé a cinc mesos, però hem fet obres en tres mesos i mig. I si ho compares amb l'any i escaig, que normalment triguen les construccions convencionals, és un avantatge important”, comenta l’arquitecte sobre els pisos de Caldes.

Procés de construcció del bloc de pisos fets amb contenidors marítims a Caldes de Montbui Estudi d'arquitectura Straddle3

“Es pot aprofitar el 80 % del material “

Un altre benefici és l’impacte mediambiental. Si el contenidor no tingués una altra vida després que no fossi útil pel transport, aniria a la foneria i s’hauria de fer servir molta energia per aconseguir transformar-lo en un de nou o en bigues. “Nosaltres l'agafem gairebé tal com és, el netegem una mica, el retallem una mica i cap a l'obra”. A més, segons apunta David Juárez, si es desmunta un habitatge fet amb contenidors es pot aprofitar el 80 % del material mentre que en una obra convencional es recuperaria al voltant del 15%.

“Es farà servir poca energia per escalfar o refredar l’habitatge“

L’aïllament tèrmic que permet aquest tipus de construcció també és un dels avantatges. Els contenidors tenen diferents capes i, segons destaca l’arquitecte de l’estudi Straddle3, el seu aïllament supera al que demana la normativa. “Hem fet un estudi molt acurat de la demanda energètica per comprovar que realment l'edifici sigui gairebé passiu”, assenyala Juárez a 'Planeta R', programa disponible a RTVE Play Catalunya. Això significa que es farà servir poca energia per escalfar l’habitatge a l’hivern i per refredar-lo a l’estiu: “Està calculat perquè només hagi d'engegar la calefacció les tres o quatre setmanes més fredes de l'any.”

Inconvenients

“Té l'amplada que té i això no pot canviar “

Els habitatges fets amb contenidors tenen un gran inconvenient: tenen una mida molt rígida i, per tant, existeix una limitació a l’hora de construir-los. Per això, tal com explica l’arquitecte, si s'instal·la un sostre, per exemple, de fusta entre els contenidors es poden aconseguir distribucions més amples i diferents. “Això ens permet superar la limitació pròpia del contenidor, que és que té l'amplada que té i això no pot canviar”, comenta David Juárez.

Martina Klein i l'arquitecte David Juárez a l'interior d'un pis fet amb contenidors a Caldes de Montbui RTVE