Cassola de tros de Linyola, la delícia dels pagesos
La Recepta Perduda- La cassola de tros és un plat que els pagesos preparaven quan sortien a treballar la terra, arreplegant el que trobaven al voltant
- Camamilla, l’or silvestre de Linyola
LORENA MONTÓN
La cuina d’aprofitament ha donat peu a moltíssimes receptes que ja formen part de la gastronomia de diverses comunitats catalanes. La cassola de tros és un exemple de plat fet amb una sèrie d’ingredients que els pagesos tenien a l’abast quan anaven a treballar la terra. Sílvia Abril viatja amb ‘La Recepta Perduda’ fins a Linyola, al Pla d’Urgell, per aprendre a cuinar aquesta delícia que posa en relleu els productes del camp.
Una festa d’ingredients
La cassola de tros conjuga una sèrie de productes de proximitat de la zona d’on és típica: espinacs, cargols, tomàquets, ceba, alls, conill... Tal com explica el periodista Francesc Canosa, “és una cuina d’aprofitament de quan els pagesos estaven al tros i no podien tornar a casa. Aprofitaven el que portaven de casa i el que tenien a l’hort. Ho ajuntem tot i surt un gran plat”.
A banda dels vegetals i la carn, representada, entre d’altres, pel conill, també són indispensables les espècies: el llorer, l'orenga, la menta, la ramellera... “A cada poble hi havia persones amb saviesa de plantes. Són plantes que es feien servir com a solució mèdica o com a condiment per fer aroma o donar gust al plat”, aclareix Canosa i afegeix que “són habitants del mateix país, han estat sempre”.
Menció a part mereix la camamilla, una planta que es cultiva a molts trossos de Linyola i que és un component històric ja no només d’infusions i plats, sinó també del licor típic de la població.
Bitxo querolet per una cassola de tros RTVE Catalunya
Per què la cassola de Linyola és diferent?
Els habitants de Linyola coincideixen quan diuen que la cassola de tros que es fa al seu poble és única. Què és el que la fa diferent? Que inclou espinacs, molt cultivats al territori, i que de cap de les maneres porta ni patata ni ou dur.
Els espinacs estan presents al nostre país com a herència del món islàmic. “Són els grans resistents, sempre hi són”, explica Francesc Canosa, qui detalla que el temps de cultivar-les i collir-les és a l’hivern i a la primavera, respectivament. Aquesta resistència és la que fa que els espinacs estiguin presents a molts plats d’aquesta part del país.
Val a dir que la cassola de tros és un plat que permet la socialització entre els habitants dels pobles de ponent i del Pla d’Urgell. Es tracta d’un menjar molt festiu que permet seure a taula juntes a persones amb diversitat de pensament i opinions, però que gaudiran per igual del sabor d’aquesta delícia culinària amb tantes dècades de tradició.
Cargols a una cassola de tros de Linyola RTVE Catalunya
INGREDIENTS
- Un conill
- Una llonganissa
- Un quilo cargols
- Un quilo espinacs
- Cansalada
- Botifarra negra
- 2 cebes grans
- Tomàquet
- Vi negre
- Brou
- Bitxo
PER LA PICADA
- 100 grams d’ametlles
- Alls
- Pebre negre
PAS A PAS
- Talla la carn i cuina-la per parts: primer sofregeix la cansalada, després la costella, tot seguit la llonganissa i per últim el conill i la botifarra
- Treu les llavors del bitxo i afegeix-lo a la cassola
- Tritura la ceba i sofregeix amb el tomàquet i el vi
- Afegeix els cargols prèviament saltejats a la paella amb pebre negre
- Un cop sofregit, aboca els espinacs
- Tira el brou
- Afegeix els alls triturats i la picada feta amb el fetge del conill
- Deixa que faci xup-xup
