Aragonès reclama a l'Estat la "restauració" de Lluís Companys
- El president de la Generalitat vol un pronunciament oficial que declari la nul·litat de la sentència que el va afusellar
- La presidenta del Parlament aprecia similituds entre la situació política actual i la de l'any 1.940
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, reclama al Govern espanyol una "declaració institucional" que restauri la figura del president Lluís Companys, que "reconegui la injustícia del seu processament", que posi de manifest la "il·legitimitat" del tribunal que el va jutjar i que anul·li la sentencia.
Aragonès ho ha dit després d’encapçalar l'ofrena floral que ha fet el Govern a la tomba de Companys al cementeri de Montjuïc, en el 83è aniversari del seu afusellament. El president considera que l’Estat ha de fer un "acte de desgreuge" cap a la figura de Companys i "assumir la seva responsabilitat" en l’afusellament.
El president català ha recordat que, fa 30 anys, Alemanya va reconèixer la seva responsabilitat en l’afusellament de Companys, i considera que ara és el moment que ho faci l’Estat espanyol a través d’aquesta declaració. Per Aragonès, això seria un "acte de desgreuge" també per a "tota una generació" que va defensar "els drets i llibertats" de Catalunya, "la democràcia i la República", i que va patir exili, empresonaments i afusellaments.
Aragonès ha assegurat que Companys va ser afusellat perquè "era el president de Catalunya i el règim feixista volia afusellar el que representava un país sencer", acabant amb l’autogovern de Catalunya, la Generalitat i "tot el que representava". Per aquesta raó, el president de la Generalitat creu "imprescindible" que es rehabiliti "la memòria històrica del país", com a "millor antídot a l’oblit".
De la seva banda, la presidenta del Parlament ha constatat que "continua la persecució contra la identitat, la cultura i la llengua catalanes". Per aquest motiu, Anna Erra no veu l'any 1.940, el de l'afusellament de Companys, gaire llunyà als temps actuals en què "encara hi ha presó, exili i judicialització".
La presidenta de la cambra catalana ha reiterat que no es pot perseguir els catalans i catalanes només per defensar les seves inquietuds. I ha tingut un record pels polítics catalans jutjats i sentenciats pel 'procés', tot just ara que es compleixen 4 anys de la sentència del Suprem per l'1-O.
Els partits es fan seu el llegat de Companys
Com és habitual cada 15 d'octubre, entitats i partits polítics també passen pel cementiri de Montjuïc per retre homenatge a Lluís Companys.
El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha remarcat l'aposta dels socialistes pel diàleg, tot subratllant que "la por no és el camí per construir el futur". El cap de l'oposició al Parlament, ha insistit en la necessitat de transitar cap a una política que intenti resoldre els problemes de la gent i que fomenti la convivència.
En canvi, la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, s'ha reivindicat com a hereva de l'esperit encarnat per Companys i en aquest sentit ha deixat clar que "no renunciarem ni a la unilateralitat ni a cap recurs legítim per avançar cap a la llibertat". Borràs ha afegit que Companys representa el fet de "no rendir-se i mantenir l'esperança intacta".
Esquerra Republicana exigeix a l'Estat una restitució "jurídica, personal i patrimonial" del president Lluís Companys i de totes les persones afusellades pel franquisme. El diputat i exconseller Juli Fernández ha destacat que ERC pateix "agressió i espoli" des de fa 90 anys perquè hi ha un miler d'immobles que no s'han retornat "mai" al partit.
Pel que fa al secretari primer de la Mesa del Congrés i diputat de Sumar-En Comú Podem, Gerardo Pisarello, ha assegurat que la "millor" manera d'homenatjar el president Lluís Companys és formar un govern a l'Estat que eviti el retorn de les dretes "exaltades" que el van matar i que encara ara el "calumnien". Pisarello ha insistit en assolir uns "mínims democràtics i antifeixistes" a l'Estat.
Un centenar de persones al poble natal de Companys
Mentrestant, al Tarròs, al municipi urgellenc de Tornabous, unes 100 persones han participat a l'acte de commemoració del 83è aniversari de l'afusellament de Companys. L'ha presidit la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, que ha destacat que Companys va ser "un exemple i una figura clau en la construcció del catalanisme social i popular". Per aquest motiu, ha reclamat que des de les institucions de l'Estat es faci un "acte de reparació".
Després dels parlaments, Ubasart i altres autoritats, com la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, el president de la Diputació de Lleida i la delegada del Govern han fet una ofrena floral al monument que homenatja la figura de qui fou president de la Generalitat. L'acte s'ha tancat amb 'Els Segadors'.
