Linyola, el poble amb més tractors del món
- Linyola és la localitat on els tractors dominen el paisatge, recordant la seva tradició pagesa
- Cassola de tros de Linyola, la recepta dels pagesos
‘La Recepta Perduda’ es trasllada fins a Linyola per conèixer de primera mà com és preparar un dels seus plats més característics: la cassola de tros. El que Sílvia Abril no s’esperava era que aniria a parar a la població amb més tractors per càpita del món. I és que la imatge paisatgística d’aquesta localitat del Pla d’Urgell no s’entén sense la presència d’aquests vehicles per treballar el camp.
Vida de pagès a Linyola
No és cap novetat que la vida de pagès és dura i requereix un gran esforç tant físic com mental. Fins als anys 70 i 80, com recorda el periodista Francesc Canosa, la base de l’economia de la zona era el treball al camp i no té dubtes que “els pagesos són gent molt forta”.
Pau Salse, que prové de família de tradició pagesa i que també s’hi dedica, assegura que “la vida de pagès és com ser capellà: s’ha de tenir vocació”. Ja de petit va començar a aprendre sobre les plantes i amb 14 anys ja li van ensenyar a conduir un tractor, sempre acompanyat d’un adult.
Passió pels tractors
Els tractors van ajudar a fer que treballar les terres fos una mica més fàcil. “Facilita les feines del camp amb un rendiment alt que permet tenir hores de lleure”, comenta Salse. El seu company, Jaume Fabregat, afirma que l’Associació d'Amics dels Tractors Antics de Ponent, que s’encarrega de restaurar-los, va néixer precisament per tenir memòria dels tractors que van ajudar a tirar les explotacions endavant.
Una de les dades més curioses és que Linyola, amb els seus 2.800 habitants, és el poble amb més tractors per càpita del món. Els veïns del poble tenen comptabilitzats uns 400 vehicles i ells mateixos expliquen que invertir a millorar-los i en què siguin més còmodes és una de les prioritats dels seus propietaris.
Linyola, una comunitat on tothom es coneix
La zona del Pla d’Urgell acumula uns 37.000 habitants dividits en desenes de pobles que estan a molt pocs quilòmetres els uns dels altres. “És com una confederació de proximitat i de relacions. De proximitat física. Si tinc una necessitat, pico a la porta que tinc a algú al costat. Tot és proper. Això no passa a les grans ciutats”, incideix Francesc Canosa.
En el cas concret de Linyola, es tracta d’un poble molt ben avingut, solidari, que sap viure en comunitat i que respira tranquil·litat per cada racó. De fet, la seva darrera fleca va tancar pel que els seus habitants han d’anar a la Fuliola, el poble del costat, per comprar pa.
Tot i la descripció idíl·lica d’aquesta comarca, val a dir que no sempre ha estat així. En temps antics, el paisatge era marró, sec, semblant a un desert. A mitjans del segle XIX es va aconseguir portar aigua a la zona i així va aparèixer el verd i les flors. No obstant això, aquesta realitat pot canviar per culpa de la sequera: aquest any, per primer cop des del seu naixement, el canal d’Urgell s’ha hagut de tancar per tal d’estalviar aigua.