D'on ve la paraula 'guai'?
Déu n'hi do
Que els catalans adapten paraules d’altres idiomes i se les fan seves, no és una novetat. I és que aquesta és l’eterna lluita dels lingüistes… Per tant, si els volem guardar respecte i seguir “robant” paraules ho hem de fer correctament. Per exemple, la paraula “guai”, que està a boca de tots els catalans, sobretot entre la població més jove, s’escriu amb i final, i no amb i grega. Però d’on ve aquesta paraula? Sempre ha volgut dir el mateix?
Els catalans han adaptat o robat, o com li vulgueu dir, la paraula "guai" del castellà, que en aquest cas sí que s'escriu amb i grega (guay). Però en realitat va ser el castellà qui va fer el primer pas i va agafar la paraula "guai" de l'àrab. I què volia dir? 'De bona qualitat'; concretament, es feia servir per indicar que el haixix, la droga, era de bona qualitat. Però els anys 80, la paraula "guai" es va difondre per tot el territori espanyol i va anar perdent aquest significat tan específic. Va sobrepassar el seu àmbit primitiu i va arribar a ser una paraula associada a la joventut. Simplement, va passar a voler dir que agrada, que mola. Els catalans van comprar el nou significat i van agafar la paraula.
Per més curiositats sobre l’etimologia de paraules robades, agafades o adaptades, recupera el programa ‘Déu n’hi do’ a RTVE Play Catalunya amb la Shalana.
