Enlaces accesibilidad
Informe

L'Acord de Claredat marca el camí del referèndum pactat

  • Pere Aragonès assegura que l'informe deixa en evidència que el referèndum "és viable i legal" i convocarà la taula de partits
  • El grup d'experts aposta per la via pactada i obre la porta a consultar la resta de l'Estat

Per
Pere Aragonès rep de mans del grup d'experts l'informe de l'Acord de Claredat
Pere Aragonès rep de mans del grup d'experts l'informe de l'Acord de Claredat

El Govern constata que la celebració d'un referèndum d'independència a Catalunya "és viable, legal i pot ser una solució compartida". Així ho ha constat el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, després d'analitzar conjuntament amb el seu executiu l'informe encarregat a un grup d'experts per abordar la seva proposta per un Acord de Claredat, que ha d'establir les bases d'aquest referèndum pactat.

Aragonès ha anunciat que convocarà una taula de partits per exposar les conclusions. Ara bé s'ha mostrat clarament partidari de la primera de les cinc opcions de referèndum que fan els experts i que passa per consultar només la ciutadania de Catalunya, seguint el model de pregunta escocès. L'informe arriba tot just un any després que el mateix president de la Generalitat encarregués als experts acadèmics donar resposta a cinc preguntes sobre com resoldre el conflicte polític català.

El Govern aposta per un referèndum pactat

Referèndums pactats a Catalunya o Espanya

L'acord planteja cinc propostes de referèndum per "proporcionar formes de gestió del conflicte legítimes", dues amb votació a Catalunya, dues amb votació a l'Estat i una cinquena amb implicació conjunta de Catalunya i l'Estat. A banda dues possibles alternatives, entre elles eleccions plebiscitàries. El text estableix que tots dos "han de poder participar d'alguna manera", tot i que aquesta participació "pot ser raonablement asimètrica", per "evitar" la sensació d'una part de la ciutadania que el seu anhel polític no obtindrà mai resposta.

El president del grup d'experts, Marc Sanjaume, també ha reconegut que l'Estat podria “bloquejar” la resolució del conflicte, en cas que un referèndum "final" a tot el territori espanyol rebutgés l'opció majoritària en una consulta "inicial" a Catalunya. Sanjaume ha dit que el TC ha de tenir un "paper fonamental d'àrbitre" i no d'"obstaculitzador".

A banda, i més enllà del caràcter jurídicament vinculant o no que pugui tenir el referèndum, caldria "consens pel que fa a l'acceptació dels resultats" i sobre els efectes polítics que pugui tenir. "Els resultats han de ser respectats per institucions i actors polítics, amb independència de quins siguin, i l'acord ha de permetre a la ciutadania conèixer per avançat quines són les passes subsegüents en la gestió dels mateixos".

Les 5 fórmules de referèndum

La primera fórmula que estableix el grup d'experts, i per la que aposta el Govern, passa per consultar la ciutadania catalana "sobre la conveniència que el Parlament de Catalunya iniciés un procés de reforma constitucional que podria preveure la independència i/o una nova acomodació en el sí de l'Estat". Una altra opció és un "referèndum de ratificació al territori subestatal", que consultaria la ciutadania de Catalunya sobre "un acord polític prèviament assolit en el sí de l'Estat i que, es podria fer en el marc d'una reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya".

L'informe de l'Acord de Claredat aposta per la via acordada | Laura Herrero

La tercera opció planteja un "referèndum d'inici al conjunt de l'Estat" si estaria d'acord a autoritzar una consulta a Catalunya. L'opció "permetria analitzar els resultats de manera simultània a Catalunya i a la resta de l'Estat", però podria comportar "un xoc de voluntat democràtica difícil de resoldre" en cas que hi hagués un resultat favorable a Catalunya i contrari a la resta de l'Estat.

En el cas de la quarta opció, es tractaria d'un "referèndum de ratificació al conjunt de l'Estat". I la cinquena opció és un referèndum "doble" a Catalunya i Espanya per "copsar les preferències d'ambdues ciutadanies" i que admeten que també podria atiar encara més el xoc entre majories estatals i minories territorials".