Nou pas per assolir el reconeixement del català a la UE
- Espanya insisteix en la singularitat del català per demanar la seva oficialitat i es compromet a assumir els costos
- Letònia i Lituània es mostren en contra de discutir-ho apel·lant a qüestions més importants
"Una mica més a prop". Així ha definit el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, la possibilitat que el català acabi sent reconegut com a llengua oficial de la UE després de tornar a posar, per segona vegada, la qüestió a sobre dels 27.
Aquesta vegada ha estat al Consell d'Afers Generals, celebrat a Luxemburg. Perquè prosperi un dels punts claus per desencallar l'acord d'investidura amb ERC i Junts és necessària la unanimitat dels socis comunitaris. Albares destaca que de moment no hi ha vetos per part de ningú, però els temps de Brussel·les no són els mateixos de les negociacions amb els independentistes.
Les novetats
Espanya proposa assumir el cost de les traduccions del català, el gallec i l'euskera. A més, la lletra petita també parla de la singularitat de les tres llengües espanyoles; "un cas únic" ha dit Albares. Per tranquil·litzar els socis més reticents s'ha plantejat una clàusula que deixa clar aquest cas no servirà de precedent per l'oficialitat d'altres llengües regionals si l'estat afectat s'hi oposa.
Per quan?
Els 27 ja van discutir al setembre la qüestió. Ara Espanya ha presentat una proposta “adaptada” a les demandes d'alguns dels seus socis. El debat continua endavant perquè la majoria dels estats s'hi ha mostrat a favor. Però fa falta la unanimitat. També s'ha encarregat a la Comissió Europea una avaluació del cost de la mesura, el que podria alentir el procés.
Oposicions
Almenys dues delegacions, la de Letònia i Lituània, s'han mostrat obertament en contra de modificar el reglament que regeix l'ús de les llengües oficials de la UE per incloure el català, l'euskera i el gallec. Consideren que hi ha qüestions "geoestratègiques" més importants a tractar.
Les reaccions internes
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha advertit que aquest pas no és suficient i que "per complir" hi ha d'haver un reconeixement efectiu. Amb tot, el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha mostrat convençut que finalment el català es podrà parlar a les institucions comunitàries.
Des de Junts demanen fixar "una data per l'aprovació definitiva", però reconeix que la cosa està encaminada. El primer secretari del PSC, Salvador Illa, assegura que el compromís del Govern "es ferm". La portaveu de Ciutadans, Anna Grau, ha criticat el "trist paper" del ministre d'Exteriors.
