Arriba l'horari d'hivern: la matinada de dissabte a diumenge, a les tres seran les dues
- Creixen les veus que demanen mantenir un sol horari durant tot l'any perquè canviar-lo comporta més sacrificis que beneficis
- A Espanya se seguirà canviant d'hora dos cop a l'any com a mínim fins al 2026
Octubre no només suposa la caiguda de les fulles. Des de fa una pila d'anys, l'acabament del mes d'octubre és sinònim de canviar l'hora dels rellotges. La matinada d'aquest dissabte 28 a diumenge 29 quan el rellotge marqui les 3 en realitat seran les 2. Això vol dir que aquesta nit dormirem una hora més, però a partir d'ara a les tardes també es farà fosc més d'hora.
El canvi d’hora es va implantar per motius d’estalvi energètic, però cada cop hi ha més detractors d’aquesta mesura, perquè posen en qüestió aquest suposat estalvi del consum d'energia i pensen que no compensa els efectes que té per part de la població la necessitat d'adaptar-se. El debat està obert i ja hi ha iniciatives que proposen mantenir un mateix horari durant tot l'any. Ara bé, si això s'acaba fent no serà mai abans de l'any 2027.
¿Retardar o avançar el rellotge?
És una de les preguntes més freqüents sobre el canvi d'hora i que es repeteix cada any. En el cas de l'horari d'hivern, s'ha de retardar una hora el rellotge i, per tant, a les 3 seran les 2. Els que durant aquesta matinada surten poden gaudir d'una hora més de festa i els que es queden a casa disposen d'una hora més per dormir.
El problema pot ser el dia següent perquè si no hem recordat de fer el canvi és possible que arribem una hora tard a alguna cita. Actualment, aquest risc s'ha reduït bastant perquè molts dels rellotges en els quals confiem i que consultem sovint, com ara els dels telèfons mòbils o aparells connectats, s'ajusten automàticament al nou horari.
Controvèrsia pel canvi
El canvi d'horari ha anat perdent adeptes a mesura que s'han anat posant al damunt de la taula els efectes per a la salut que té en part de la població. Segons el doctor Eduard Estivill, hi ha factors com la llum i la foscor que afecten els "ritmes circadians del cos".
D'altra banda, la posició de la Societat Espanyola del Son (SES) és clara. Assegura que un descans deficient, com el que pot produir si més no durant els primers dies i setmanes el canvi d'hora, afavoreix el desenvolupament de malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer, així com un augment del risc de patir accidents cardiovasculars (infarts, hipertensió) i oncològiques (càncers), o modificacions en el metabolisme (obesitat, diabetes). També pot afectar la salut mental, incrementar la irratibilitat de les persones i rebaixar el rendiment laboral i escolar.
Consells per adaptar-se al canvi d'hora
Adaptar-se al canvi horari pot arribar a costar entre una setmana i 10 dies, en funció de les característiques físiques de cada persona i dels seus hàbits de vida. Els infants i les persones grans, sobretot amb patologies prèvies, són les persones a qui costa més recuperar la normalitat. En aquests casos, i per facilitar la conciliació del son, es recomana no fer ús de les pantalles durant la nit, sopar de forma lleugera i anar a dormir d'hora.
Evidentment, també són aplicables les receptes habituals per afavorir el son, com ara evitar el consum d'alcohol, cafeïna o d'altres begudes excessivament ensucrades o energètiques en les hores prèvies a l'hora de dormir.
Sobre l'ús de pastilles, els especialistes consideren que les persones amb problemes de son no s'han d'automedicar, ja que es tracta d'una situació temporal i amb els pas dels dies el cos s'acaba autoregulant. En el cas que després de 15 dies els problemes persisteixin aleshores sí que és aconsellable anar al metge perquè faci una avaluació de la situació i, si s'escau, recepti algun fàrmac que faciliti dormir.
El vell mite de l'estalvi energètic que justifica el canvi d'hora
La de l'estalvi energètic és una altra de les qüestions que sempre es plantegen de cara a mantenir o no el canvi horari. Segons l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), l'estalvi potencial en il·luminació podria arribar al voltant de 300 milions d'euros, fet que suposa el 5% del total. És a dir, sí que s'estalvia, però no està tan clar fins a quin punt aquest estalvi compensa altres sacrificis. L'IDAE subratlla que és una cosa "potencial" i, a més a més, no hi ha estudis actualitzats sobre aquesta qüestió.
Cal tenir en compte que la manera de viure de la ciutadania ha variat molt des del primer canvi d'hora que es va implantar a la dècada dels 40 del segle XX. Un informe del 2019 de la Comissió d'Indústria, Recerca i Energia del Parlament Europeu afirmava que aquest estalvi és marginal, ja que n'hi pot haver en il·luminació però que no és tan obvi en calefacció, el consum de la qual podria fins i tot augmentar a l'hivern.
Pel que fa a l'economia, les coses tampoc no són clares. Segons la Comissió Europea, que va realitzar una consulta pública el 2018, suprimir aquesta pràctica seria beneficiós per a les empreses. Facilitaria la planificació als sectors energètics i de transport, com en el cas dels trens nocturns, i simplificaria les aplicacions que depenen de l'hora.
¿Fins quan caldrà canviar l'hora?
El Butlletí Oficial de l'Estat va publicar el 15 de març de 2022 les dates de canvis horaris per als propers anys fins al 2026, en compliment del Reial Decret 236/2002. Per tant, el proper canvi horari a Espanya es produirà el diumenge 31 de març del 2024. En aquest moment s'hauran d'avançar els rellotges una hora, i a les 2 seran les 3.
Sobre la possibilitat d'eliminar aquests canvis d'horari encara no hi ha unanimitat a nivell europeu, però s'han plantejat diverses iniciatives. De fet, el Parlament Europeu ja va acordar fa uns anys posar fi a aquesta pràctica a la UE a partir del 2021, permetent a cada país triar si mantenir l'horari d'estiu o el d'hivern. La mesura, però, no s'ha acabat aplicant per falta d'acord entre els Estats membres.
En el cas concret d'Espanya es va decidir ajornar aquesta decisió també per manca de consens, després de l'anàlisi que va fer una comissió d'experts. Això vol dir que com a mínim fins a l'any 2026 haurem de seguir tocant els rellotges dues vegades a l'any, al març i a l'octubre.
En cas que finalment es decidís implantar un sol horari durant tot l'any, diversos experts consideren que seria molt més beneficiós per a la salut mantenir l'horari d´hivern perquè s'ajustaria més als ritmes de vida actuals. La Societat Espanyola del Son creu que l'horari d'hivern "facilita tenir més hores de son i un despertar més natural que coincideix amb l'alba".
Si s'implantés com a permanent l'horari d'estiu, als mesos d'hivern "faltaria llum al matí" i durant l'estiu "hi hauria com passa ara un excés de llum en hores considerades nocturnes". Tot plegat, segons la SES, desajustaria el rellotge intern i podria provocar una "baixada del rendiment i un increment de la vulnerabilitat a determinades malalties". Amb l'horari d'hivern també s'evitarien hores de foscor quan els nens van a l'escola o a l'inici de la jornada laboral, cosa que afavoriria, diuen el rendiment escolar.
