La permacultura: l'harmonia perfecta entre la humanitat i la natura
Planeta R- La permacultura no és només una manera de cultivar, sinó una manera de relacionar-se amb el planeta
- La comunitat i la cooperació són les claus d’una filosofia ecològica que ja és el present de moltes famílies
La permacultura, creada el 1978 per Bill Mollison i David Holmgren, és un mètode de disseny sostenible que imita la natura. Les seves arrels etimològiques, “permanent” i “cultura”, promouen una gestió equilibrada de la terra i les persones. Un enfocament que busca anar més enllà de la sostenibilitat ambiental creant entorns que promoguin la resiliència i l'harmonia en comunitat.
Martina Klein explora a 'Planeta R' com la permacultura transforma la vida a “Mas Les Vinyes”, per a descobrir com una comunitat de famílies han readaptat els seus ritmes de vida a través d'aquesta filosofia. La cura de la terra, la cura de les persones i la cura del futur són els seus tres principis ètics. Però com funciona exactament aquest sistema de disseny agrícola?
La permacultura assenta les seves bases en l’observació dels patrons de la natura, la qual es comporta de manera autoregulada. En afegit, cada necessitat detectada ha de ser suportada o resolta a través de més d’un sistema. Per exemple, no es contempla extreure sempre l’energia d’un mateix lloc i, normalment, es capta més energia de la que es consumeix. En resum, és una eina per al disseny d’hàbits humans (la gestió de la casa, la comunitat o qualsevol altre element) d’una manera òptima, funcional i sostenible.
Practicar la permacultura
L'aplicació de la permacultura comença amb una profunda comprensió dels principis fonamentals d'aquesta filosofia. A partir d'aquí, es tracta de dissenyar i adaptar els nostres hàbits, les nostres relacions i els nostres entorns d'una manera que incorpori aquestes ètiques. Això pot significar la creació d'horts orgànics que funcionin com ecosistemes autosostenibles o la construcció d'edificis ecològics i eficients en recursos. També la utilització de tecnologies i eines sostenibles, l'aprenentatge i la difusió de coneixements sobre la natura i l'ecologia, la promoció de la salut física i mental a través de pràctiques naturals i l'adopció d'economies locals i ètiques.
La flor de la permacultura
David Holmgren, considerat un dels pares de la permacultura, ha donat vida a la noció de la “flor de la permacultura”. Aquesta il·lustració representa una eina visual que explora els diferents aspectes de la vida humana que poden ser influenciats i millorats a través d'aquest sistema. I què ens diu aquesta flor?
Il·lustració de la flor de la permacultura: una representació gràfica de la filosofia RTVE CATALUNYA
Aquesta estructura de set pètals ofereix una visió holística de com la permacultura pot influir en la vida quotidiana, més enllà de l'agricultura, fent possible una transició cap a una vida més sostenible i en harmònica amb el medi ambient:
1. Administració de la terra i la natura: se centra en la gestió sostenible dels recursos naturals, incloent-hi l'agricultura orgànica i la preservació dels espais silvestres. També inclou conceptes com els bancs de llavors.
2. Construcció: S'aborda l'arquitectura basada en materials naturals i locals, amb una atenció especial a la climatització eficient i la utilització d'energies renovables.
3. Eines i tecnologia: aquest pètal promou una casa més sostenible amb l’ús d’elements com els lavabos secs o la implementació d’energies renovables i el reciclatge.
4. Educació i cultura: es posa èmfasi en l'educació ambiental i en la promoció de la pau com a part fonamental de la cultura permacultural.
5. Salut i benestar espiritual: s'explora una varietat d'enfocaments, incloent-hi pràctiques com el ioga i les medicines alternatives, per aconseguir un equilibri en la salut i el benestar tant físic com espiritual.
6. Finances i economia: estableix un sistema d’estalvi i préstec local, que aborda des del voluntariat, al comerç d’intercanvi o a les inversions ètiques.
7. Tinença de la terra i governança comunitària: considera que les comunitats poden ser sostenibles, i promou processos participatius per prendre decisions i resoldre conflictes de manera eficaç.
