D'on ve l'expressió "tocar el dos"?
Déu n'hi do - L’evolució fonètica va fer que s'adoptés l’expressió “tocar el dos”
- Antigament, el transport es feia a cavall i en carruatges
“On és la Maria? Ja ha tocat el dos”. Tothom ha escoltat o ha utilitzat aquesta expressió alguna vegada. I no, no vol dir literalment que la “Maria” toqui un “dos”, sinó que se sol fer servir per fer referència a l’acte de marxar d’algun lloc. I d’on ve aquesta expressió?
Antigament, quan els cotxes no estaven tot el dia emetent diòxid de carboni, el transport es feia a cavall i en carruatges. En el moment d’arrencar, el conductor del carruatge tocava el dors dels animals, amb les mans o amb un fuet, i així començaven a caminar.
De seguida, es va associar el fet de “tocar el dors” amb l’acte de marxar. Però no diem “tocar el dors” sinó “tocar el dos”. I per què? L’evolució fonètica va fer que s'adoptés l’expressió “tocar el dos”, amb la deformació de “dors” per “dos”. Inclús n’hi ha qui, tot i que no guardi cap relació amb el seu significat, completa la frase tot dient: “toquem el dos, que el tres ja és fora”.
Recupera el programa ‘Déu n’hi do’ amb la Shalana a RTVE Play Catalunya.
