Quins són els casos del 'lawfare' que denuncia l'independentisme i que volen incloure a l'amnistia?
- Puigdemont denuncia la persecució del moviment independentista per la via judicial per "aconseguir efectes polítics"
- Junts vol que l'abast de l'amnistia pugui incloure alguna d'aquestes causes i que estarien encallant les negociacions
Reunits a Brussel·les, els representants del PSOE i Junts per negociar la investidura de Pedro Sánchez tornen a obrir una nova ronda de contactes per tal de desencallar la situació. Unes negociacions aturades durant el cap de setmana. L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont assenyala través de les xarxes socials com a principal aturador les causes del "lawfare" i com encaixar-les en la llei d'amnistia.
Hi ha alguns casos que, segons ERC, entren explícitament en l'articulat de la llei pactada com el cas Buch i l'escorta de Puigdemont. Igualment, ho farien el 'Tsunami Democràtic', les causes dels CDR pel 23-S, el cas Volhov. Junts no descarta ampliar el seu abast a d'altres.
Si l'escull és quins casos ha d'incloure la llei d'amnistia d'aquesta "guerra judicial" que denuncien els independentistes... quines són aquestes causes?
Operació Volhov, desviament de fons a l'independentisme
Dirigida pel titular del Jugat d'instrucció 1 de Barcelona, s'investiga una suposada trama de desviament de fons públics de la Diputació de Barcelona i de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes per finançar l'estructura de l'1 d'octubre. Hi ha peces separades.
El jutge investiga si van utilitzar diners públics per a finançar l'estructura de l'expresident a Bèlgica. També els situa com a impulsors de Tsunami Democràtic, el moviment que va capitalitzar les protestes contra la sentència del 'procés'.
El novembre de 2019, la Guàrdia Civil va dur a terme una gran operació a Barcelona i Girona, que es va acabar amb 31 registres i 21 de detinguts de l'entorn de Carles Puigdemont. Entre els detinguts estaven el director d'oficina de l'expresident Josep Lluís Alay, l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell, l'empresari Oriol Soler i el que fora mà dreta d'Artur Mas i l'exdirigent de CDC, David Madí. Tots van quedar en llibertat després de la detenció.
Cas Alay
El que va ser cap de l'oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, està pendent de judici per malversació des de 2021 per un viatge el 2018 com a observador del referèndum de Nova Caledònia. L'Audiència de Barcelona considera que va ser una invitació "personal" i no s'hauria d'haver pagat amb fons públics. Està implicat per una despesa 4.500 euros. Li demanen 3 anys presó i 17 inhabilitacions. Aquesta causa també inclou investigats amb desordres i protestes relacionades amb el 'procés'.
El cas Buch i l'escorta de Puigdemont a Bèlgica
El passat mes de setembre, l'Audiència de Barcelona va condemnar a 4 anys i mig de presó a l'exconseller d'Interior Miquel Buch per fitxar d'assessor a un sergent dels Mossos d'Esquadra perquè continués escortant a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont després de la seva fugida d'Espanya. A més, el tribunal li ha imposat una pena de 10 anys d'inhabilitació absoluta per malversació i altres 9 anys i mig d'inhabilitació especial per prevaricació.
En la seva sentència, la secció segona de l'Audiència de Barcelona condemna a més a quatre anys de presó al sergent Lluís E., un dels agents que va ajudar a fugir d'Espanya a Carles Puigdemont i al qual Buch va nomenar assessor d'Interior en 2018, després de l'etapa del 155.
Cas Borràs, descartat
El març de 2023, el TSJC va decidir condemnar la líder de Junts, Laura Borràs, a 4 anys i mig de presó per falsedat i a 13 anys d'inhabilitació per prevaricació per les irregularitats de les contractacions quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Ara bé, la Sala també proposava al Govern l'indult parcial per Laura Borràs en el temps que excedeixi dels dos anys de la pena, el que evitaria el seu ingrés a presó.
Ja fa dies que els diferents actors de les negociacions han descartat que Borràs es pugui beneficiar de la mesura de gràcia. Un d'aquests actors és Sumar, qui no ha deixat de repetir-ho en els darrers dies. "No té res a veure amb el procés que ara s'està desjudicialitzant", ha declarat en roda de premsa Joan Mena aquest dilluns.
Imputació de Jové i Salvadó
El passat febrer, la Fiscalia va demanar set anys de presó per al diputat d'ERC i ex alt càrrec del Govern Josep Maria Jové, i sis anys i tres mesos per a l'actual president del port de Barcelona, Lluís Salvadó, després d'aplicar-los la modalitat agreujada de malversació, a més de prevaricació i desobediència, per organitzar l'1-O. Tots dos dirigents d'Esquerra són considerats com els arquitectes del referèndum il·legal convocat en 2017.
El registre de la conselleria d'Hisenda, el 20 de setembre de 2017, per part de la Guàrdia Civil, va portar a una primera detenció de Jové i Salvadó i a una gran protesta que pretenia impedir tal registre, clau en la condemna per sedició de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Els independentistes demanen que no hi hagi forats legals
Junts considera que vol aportar seguretat jurídica a les diligències que estan en mans de l'Audiència Nacional on aquelles causes pendents de la policia. En la mateixa línia, s'ha mostrat la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, qui ha alertat que no hi pot haver un "forat" a la llei d'amnistia que deixi espai a la "maniobra política" de "falses acusacions de terrorisme": "Hem estat estudiant com cobrir aquestes falses acusacions".
“Revisarem la llei per veure si estem d'acord “
I ERC va més enllà i es malfia de l'acord de l'amnistia que pugui acabar pactant Junts amb el PSOE. "Revisarem la llei per veure si estem d'acord amb les aportacions", afirma la seva portaveu, Raquel Sans.
En una entrevista a 'Las Mañanas de RNE', Jaume Asens, ha assegurat que s'està "afinant la lletra petita" de la llei d'amnistia i acordant els "últims serrells". Es tracta, segons ha explicat, que no hi hagi ambigüitat en el redactat perquè els jutges es limitin a aplicar la llei.
Els juristes descarten que s'incloguin noms
El coordinador a Catalunya de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, Carlos Pascual, explica que una llei d'amnistia no pot incloure noms i cognoms de les persones implicades, sinó que es poden incloure els fets per ser considerada constitucional: "Cal que sigui objectiva, després ja es valorarà quin cas entra".
