Junts per Catalunya i el PSOE tanquen un acord per la investidura
- Santos Cerdán (PSOE) assegura que s'obre "una etapa històrica" per resoldre el conflicte des de la "negociació"
- La nova llei d'amnistia abraça els fets relacionats amb el procés ocorreguts entre 2012 i el 2023
Després de dies de negociacions i d'intercanvi de documents, Junts per Catalunya i el PSOE han aconseguit resoldre els aspectes tècnics que faltaven per garantir que l'amnistia s'apliqui tal com està pensada i que finalment també inclogui casos del que es coneix com a 'lawfare'.
A més, Junts ha acordat abordar el referèndum, però dins del marc constitucional, i s'incorpora un mecanisme de supervisió internacional de les negociacions. No hi ha hagut gaires concrecions més. L'acord marc assolit serveix per desencallar finalment la investidura de Pedro Sánchez. Primer s'haurà de registrar la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats i després convocar el ple d'investidura que podria celebrar-se el 15 i 16 de novembre. La militància de Junts també haurà de ratificar l'acord en una consulta telemàtica durant el cap de setmana.
Nova etapa de negociació
L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont ha defensat públicament que el document signat obre "una etapa inèdita que caldrà explorar". Puigdemont ha destacat que "no ens hem posat cap altre límit que el de la voluntat del poble de Catalunya". "Els límits els posarà el Parlament", ha afegit. L'expresident català ha afegit que es parteix d'una gran desconfiança, davant la qual cal prendre "totes les precaucions possibles". La voluntat, ha insistit, és que les resolucions que s'adoptin siguin "irreversibles"
Els dos equips negociadors han escenificat aquest migdia el pacte amb la signatura de l'acord política per part del secretari d'Organització del PSOE, Santos Cerdán, i el secretari general de Junts, Jordi Turull. Segons Cerdán, s'està "davant una nova etapa històrica" per resoldre el conflicte polític des de "la negociació", tot i que a l'acord es reconeix que parteixen de "posicions diferents".
Blindar l'amnistia
L'objectiu és assegurar que la llei d'amnistia no tingui fissures i pugui superar el tràmit parlamentari i l'examen al qual previsiblement la sotmetrà el Tribunal Constitucional. Malgrat tot, Cerdan, ha concretat que la norma abraça els fets ocorreguts entre 2012 i el 2023. "No s'ha parlat de noms, sinó de procés. Seran els jutges els que hauran de decidir qui inclou", ha afegit.
En el pacte s'assenyala que "les conclusions de les comissions d'investigació que es constitueixin la pròxima legislatura es tindran en compte en l'aplicació de la llei d'amnistia en la mesura que poguessin derivar-se situacions compreses en el concepte de lawfare". Amb aquest terme de 'lawfare' o 'guerra judicial' els dirigents independentistes es refereixen al que consideren una persecució per part de jutges i magistrats per motius polítics.
Per cert, que Cerdán ha revelat que Junts va decidir "revisar" el que havien negociat tots dos partits després de les imputacions del jutge Manuel Garcia-Castellón sobre el cas de Tsunami Democràtic.
Referèndum i mediació
L'acord subscrit aquest dijous preveu que els de Carles Puigdemont proposaran la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya emparat en l'article 92 de la Constitució. Per la seva banda, el PSOE defensarà l'ampli desenvolupament de l'Estatut de 2006.
L'acord també s'estableix un "mecanisme internacional" per acompanyar, verificar i fer un seguiment de tot el procés de negociació. Puigdemont ha avançat que ja s'han decidit els integrants del mateix i que la seva feina es desenvoluparà fora d'Espanya per evitar la pressió que això suposaria.
Alhora, s'inclou el compromís d'una reunió ja aquest novembre per abordar els desacords en el conflicte polític. A banda s'estableixen taules de treball sobre aspectes com el traspàs de Rodalies i la identitat de Catalunya.
Preocupació a Brussel·les
La llei ha generat moltes reaccions, fins i tot el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, ha demanat informació sobre la llei, ja que assegura li genera "preocupació". El govern espanyol en funcions ha assegurat que tindran tots els detalls un cop estigui llesta. Des del PSOE creuen que aquesta petició és precipitada.
També el Consell General del Poder Judicial va aprovar una declaració en contra de la mesura en considerar que va contra l'estat de dret. Un dels vocals que va votar a favor va ser José María Macías, en declaracions al Café d'idees de Ràdio 4 i La 2 rebutja que hagin volgut intervenir en la política i que tenien l'obligació de pronunciar-se.
