La timidesa botànica: quan les copes dels arbres eviten tocar-se entre elles
Va de Verd - Hi ha alguns arbres que eviten que les seves branques i fulles toquin amb les d'altres que els envolten
- Existeixen tres hipòtesis que expliquen la causa de la timidesa botànica
MARINA SÁNCHEZ ALCOLEA
Sabies que els arbres poden ser tímids? Hi ha alguns individus que eviten que les seves branques i fulles toquin les d'altres que els envolten. Aquest fenomen es coneix com a timidesa botànica. Si mires cap amunt, veuràs que queden unes escletxes entre les capçades per on passa la llum i es formen estructures que semblen trencaclosques.
A Catalunya no hi ha moltes espècies que acostumin a tenir aquesta timidesa. Malgrat que al Jardí Botànic Marimurtra de Blanes pots veure-la a les copes del Pinus halepensis, és més freqüent en boscos tropicals i subtropicals.
Pinus halepensis al Jardí Botànic Marimurtra de Blanes RTVE Catalunya
Mercè Llugany, professora titular de la Unitat de Fisiologia Vegetal a la UAB, explica a ‘Va de Verd’, programa disponible a RTVE Play Catalunya, que la timidesa botànica només passa en arbres adults. La docent especifica que és difícil saber la causa d'aquest fenomen perquè “els arbres tenen una longevitat molt gran i s'ha d'esperar molt de temps a poder veure aquestes interaccions entre ells”.
La causa de la timidesa botànica
Existeixen tres hipòtesis que podrien explicar la timidesa botànica. Segons explica Mercè Llugany, la primera és per evitar la fricció que fa les fulles malbé. “Fan aquest creixement limitat per no tocar-se entre elles”, apunta.
La segona possible causa és que les plantes tenen fotoreceptors que perceben la llum i detecten la proximitat amb altres arbres per poder limitar el seu creixement i evitar fer-se ombra entre ells. D'aquesta manera, fan una fotosíntesi més eficient.
La tercera hipòtesis és l’alelopatia, que és l'alliberament de substàncies químiques que fan les plantes quan detecten espècies al voltant. És com una mena d’interacció i comunicació entre elles. “Els compostos químics que produeix la planta s'alliberen a l'ambient a través de les fulles, de l'escorça o del sistema radicular i modulen el creixement i el desenvolupament dels arbres”, explica la professora de Fisiologia Vegetal.
Per a Mercè Llugany, la teoria de la fricció per evitar danys i la dels fotosensors per no fer-se ombra són les dues hipòtesis que tenen més pes davant la de l’alelopatia.
Malgrat que no s’ha demostrat que l'alelopatia sigui la causa de la timidesa botànica, Rubén Fariñas, arborista, comenta a 'Va de Verd' que hi ha un cas d’alelopatia demostrat a l’Àfrica en un tipus d’acàcia que té la capacitat de modificar el sabor del seu fruit o fer-lo tòxic: “Hi ha una gasela que li encanta aquest fruit. Quan comença a menjar, l'acàcia triga uns 20 minuts a adonar-se i modificar el gust del fruit i llavors. Quan se n'adona, l'acàcia allibera, mitjançant l’alelopatia, unes substàncies de compostos bioquímics que pel vent arriben a les altres acàcies, i aquestes no necessiten 20 minuts. Modifiquen el gust del fruit i llavors la gasela ja no pot menjar a favor del vent”.
