El pèsol garrofal, un sabor dolç irrepetible
La Recepta Perduda- El pèsol garrofal té un gust i una textura diferents de les dels pèsols d’altra tipologia
- Les maduixes del Maresme, un tresor amb entitat pròpia
La recepta de sípia amb pèsols és una de les més tradicionals de la cuina catalana que combina perfectament productes de la mar amb productes de muntanya. Les verdures que s’inclouen en aquest plat són essencials i els pèsols garrofals són un dels ingredients estrella que li confereixen un gust especial. A ‘La Recepta Perduda’ Sílvia Abril descobreix què és el que els fa tan únics i preuats.
Característiques que el fan únic
Quan es parla de pèsol garrofal es parla d’un tipus de pèsol molt especial que té uns trets característics que el fan únic i molt identificable. La cuinera Carme Ruscalleda destaca que “la seva dolçor o textura és el que el fa diferent. Quan el menges no notes la pell, fa com una explosió a la boca d’aigua i sucres”.
Per la seva part, el pagès Francesc Pera explica que la climatologia de la zona del Maresme té un paper essencial en el resultat final del pèsol cultivat, ja que el seu microclima hi influeix. La proximitat del mar, la brisa marina, el tipus de terra... tot influeix en el gust, i com més es puja la muntanya, menys dolçor té.
Pèsols del Maresme RTVE Catalunya
La recuperació del pèsol
El pèsol de Llavaneres és una varietat molt antiga que, tal com explica Pera, s’ha anat recuperant en els últims anys. De fet, havia quedat com a producte de consum propi perquè va deixar de ser rendible i amb la introducció del cultiu del clavell, les famílies van optar per comercialitzar amb la flor en comptes del pèsol. Una dada que crida l’atenció és que tradicionalment les dones han estat les encarregades de recollir-lo organitzades en brigades. Pel que fa a cultivar-lo, aquesta era feina dels homes.
El de Llavaneres és una varietat de pèsol molt antiga que precisament s’ha recuperat darrerament. Gràcies als pagesos que van continuar cultivant-lo al seu tros s’ha pogut mantenir, si no només hi hauria les varietats híbrides. Com apunta Francesc Pera, els seus clients majoritaris són els restauradors que són qui ha impulsat el pèsol garrofal torni a cultivar-se.
Brigada de dones collint pèsols RTVE Catalunya
