La militància de Junts avala l'acord per investir Pedro Sánchez
- La consulta interna registra una participació del 67%, i el 86,16% es decanta pel vistiplau al pacte amb els socialistes
- El 'sí' dels juntaires desbrossa definitivament el camí perquè Pedro Sánchez sigui investit la pròxima setmana al Congrés
Pedro Sánchez té a tocar la investidura després que la militància de Junts per Catalunya ha votat per majoria a favor de l'acord assolit a Brussel·les entre el PSOE i la formació encapçalada per Carles Puigdemont. S'esvaeix així l'últim escull insalvable que li quedava al candidat socialista per aglutinar una majoria suficient que li doni suport al Congrés.
La pregunta que la direcció de Junts havia sotmès a la consideració dels afiliats era: "ratifiques l'acord signat a Brussel·les entre Junts per Catalunya i el PSOE, en què s'estableixen tant les condicions com els mecanismes per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol i en què plantejarem un referèndum d'autodeterminació?".
La consulta ha registrat una participació del 67%. El 86,16% dels que han participat han votat a favor, un 13,83% en contra, i l'abstenció ha estat del 0,01%.
Les claus de l'acord de Junts amb el PSOE
El pacte signat dijous entre el PSOE i Junts per desenvolupar una llei d'amnistia als encausats pel 'procés' i facilitar la investidura i la legislatura de Pedro Sánchez reconeix les "profundes discrepàncies" entre les dues formacions, que posen de manifest la "complexitat" i els "obstacles" del "procés" que es disposen a emprendre.
L'acord estableix el perímetre temporal de la mesura de gràcia, entre el 2012 i el 2023, i inclou la principal de les reivindicacions del partit de Carles Puigdemont: obrir la porta als casos de l'anomenada 'lawfare' o "judicialització de la política", tal com cita textualment el pacte.
Els principals punts del document de 4 pàgines rubricat pel secretari d'oganització del PSOE, Santos Cerdán, i el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, són aquests:
- L'amnistia no contempla noms concrets i abarcarà 11 anys: L'acord preveu el registre d'una llei d'amnistia, previsiblement aquest proper dilluns, de la qual se'n podran beneficiar les persones investigades, processades o condemnades per fets relacionats amb el 'procés' des de l'any 2012 fins avui. S'ha pactat que el text de la llei inclogui tant els responsables polítics com ciutadans particulars que "abans i després de la consulta de 2014 i del consulta de 2014referéndum de 2017vinculats a aquests esdeveniments".
- Les persones víctimes de 'lawfare' podran beneficiar-se de l'amnistia: El terme 'lawfare' fa referència a l'ús abusiu de la justícia amb finalitats polítiques. En aquesta línia, el pacte assenyala que "les conclusions de les comissions d'investigació que es constituiran la propera legislatura es tindran en compte en l'aplicació de la llei d'amnistia en la mesura que es puguin derivar situacions compreses en el concepte 'lawfare' o judicialització de la política, amb les conseqüències que, si escau, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives". Això obre la porta a que l'amnistia abraci també persones que han comès delictes que no estan relacionats directament amb el procés independentista, com ara la presidenta de Junts, Laura Borrás, el col·laborador de l'expresident català, Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, o l'advocat de l'expresident, Gonzalo Boye.
- Junts proposa un referèndum i el PSOE desplegar l'Estatut: El document deixa clar que Junts té en l'horitzó la celebració d'un referèndum d'autodeterminació per resoldre el futur polític de Catalunya. Ara bé, hi ha una renúncia explícita a la unilateralitat perquè el document planteja un plebiscit "emparat a l'article 92 de la Constitució". En canvi, el PSOE no es compromet a negociar cap referèndum i fixa que la seva posició consisteix en "defensar l'ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l'Estatut del 2006, així com el ple desplegament i el respecte a les institucions de l'autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya".
- Un mecanisme internacional per "verificar" i fer un seguiment de l'acord: Ha estat un dels principals esculls de la negociació perquè Junts no hi volia renunciar i el PSOE ho veia completament innecessari. Finalment, el document signat recull la posada en marxa d'un "mecanisme internacional" entre els dos partits per "acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords" als quals arribin. Puigdemont l'anomena "relator internacional" i veu aquesta figura imprescindible atesa la "desconfiança" i "diferències" entre les dues parts.
- Acord d'investidura i de legislatura: L'acord entre PSOE i Junts va més enllà de garantir a Sánchez la seva investidura. El partit de Puigdemont es compromet a garantir l'estabilitat de la legislatura, però subjecte als avenços en la negociació, en els mateixos termes que ho fa el pacte assolit amb Esquerra Republicana.
- Reclamació d'un pacte fiscal singular per a Catalunya: L'acord recull la petició de Junts sobre "la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya" a la Generalitat. El partit de Puigdemont proposa una modificació de la LOFCA (la norma que regula el finançament de les autonomies) "que estableixi una clàusula d'excepció de Catalunya que reconegui la singularitat en què s'organitza el sistema institucional de la Generalitat". Per part seva, el PSOE aposta per "mesures que permetin l'autonomia financera i l'accés al mercat de Catalunya, així com un diàleg singular sobre l'impacte de l'actual model de finançament sobre Catalunya".
- Pla per aconseguir la tornada de les seus socials d'empreses: El document planteja una estratègia comuna que faciliti i promogui el retorn a Catalunya de les seus socials de les empreses que es van mudar a altres territoris durant el 'procés', i especialment la tardor del 2017 arran del referèndum de l'1 d'octubre declarat il·legal pel Tribunal Constitucional.
I a partir d'ara què?
Amb el sí de la militància de Junts desapareix un dels últims esculls que separaven Pedro Sánchez de la investidura. El líder socialista compta amb el suport explícit de 179 diputats, per damunt del llindar de la majoria absoluta: 121 del PSOE, 31 de Sumar, 7 d'Esquerra Republicana, 7 de Junts per Catalunya, 6 de Bildu, 5 del PNB, 1 del BNG i 1 de Coalició Canària.
Està previst que a les pròximes hores el PSOE faci arribar als socis d'investidura el text de la llei d'amnistia per registrar-la posteriorment al Congrés i que la Mesa de la cambra inicii el procediment per tramitar-la. També és imminent la convocatòria del ple d'investidura per part de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que es podria celebrar el 15 i el 16 de novembre.
El PSOE contempla que Sánchez surti elegit en primera votació per majoria absoluta, i l'única possibilitat que es trastoquin els seus plans és que els diputats de Podem decideixin desmarcar-se de la posició expressada per Sumar, si la militància podemita així ho decideix en la consulta que s'estendrà fins al 14 de novembre. Fonts socialistes ho veuen molt improbable però en tot cas, si els diputats de Podem s'abstinguessin o votessin en contra, Sánchez només hauria d'esperar 24 hores per ser investit en segona votació, quan en tindria prou amb majoria simple, és a dir, més vots a favor que en contra.
