El sabor no coneix de formes: iniciatives per rescatar la fruita i verdura lletja
Planeta R- El rebuig de fruita ‘lletja’ és un gran problema: malbaratament alimentari mundial
- La preferència per la perfecció estètica dels supermercats provoca que aliments igualment nutritius i saborosos siguin descartats
La fruita i la verdura no tenen per què ser perfectes, però vivim en una societat on sembla que la imperfecció no hi té cabuda. Grans superfícies i supermercats decideixen no comercialitzar fruita i verdura considerada “lletja” o de mida més petita o irregular, malgrat la seva qualitat igualment alta. Aquesta elecció està provocant un augment en el malbaratament alimentari, ja que aquests aliments, tot i ser totalment aptes per al consum, acaben sent llençats.
Aquestes grans cadenes de distribució han optat per seleccionar i exhibir principalment productes que compleixen amb els estàndards visuals tradicionals de grandària i aparença. Això implica que aliments perfectament bons per al consumidor final, són descartats per no ajustar-se a aquests criteris estètics.
Planeta R - Fruita considerada lletja és rebutjada per les grans superfícies de venda RTVE CATALUNYA
Culpables o víctimes?
Però de qui és culpa aquesta situació? L’etern debat està servit: és culpa dels consumidors que no comprem aquest tipus d’aliment o de la botiga que directament no ens els ofereix? Martina Klein, presentadora de ‘Planeta R’, debat amb Marc Farrés, responsable de la fundació Espigoladors, qui assegura que la responsabilitat és compartida i que el principal afectat és el pagès o pagesa que ha gastat recursos tant econòmics com naturals per obtenir un aliment que després no tindrà sortida als mercats. I òbviament, el planeta en general.
El rebuig d'aquest tipus de fruites i verdures contribueix significativament al problema global del malbaratament alimentari. Segons les estadístiques, milions de tones d'aliments es llencen anualment en països desenvolupats, mentre moltes persones arreu del món pateixen fam o tenen accés limitat a aquests aliments. A més, un 28% de la superfície agrícola mundial es destina a aliments que acabarem desaprofitant.
Des del sector de la sostenibilitat i molts grups defensors del medi ambient i dels drets dels consumidors, s'ha cridat l'atenció sobre aquesta pràctica i s'ha demanat als supermercats que reconsiderin aquesta política. Diversos moviments ciutadans i organitzacions estan impulsant campanyes per aconseguir que aquestes grans superfícies canviïn el seu enfocament, promocionant i venent també fruita i verdura més irregular en forma o grandària, però igualment saborosa i nutritiva. Aquest és el cas del projecte Espigoladors, una organització sense ànim de lucre que lluita contra el malbaratament alimentari a la vegada que empodera a persones en risc d’exclusió social.
Aliments imperfectes amb segones oportunitats
“Amb les nostres accions, podem decidir quin model de vida volem “
Qui són els espigoladors? Aquest terme prové de la pràctica tradicional d'espigar, que és la recollida manual dels grans que resten als camps després de la collita principal, com les espigues de blat. Recuperant aquest terme i adaptant-lo al segle XXI, aquesta fundació han adoptat aquesta pràctica per rescatar aliments dels camps que, tot i ser perfectament consumibles, podrien ser rebutjats pels estàndards de bellesa o qualitat dels grans supermercats o distribuïdors. El seu objectiu principal és aprofitar els excedents, fer valdre la feina de la pagesia i conscienciar a la població que la compra de menjar també és un acte polític. “Amb les nostres accions, podem decidir quin model de vida volem”, afirma Farrés.
En molts mercats locals i botigues de proximitat, aquest tipus de fruites i verdures són venudes sense problemes, aportant una segona oportunitat a aquests aliments i evitant el seu malbaratament. I és que tal com afirmen des de la fundació Espigoladors: “Igual que nosaltres no som perfectes, la fruita i la verdura tampoc ho són”, però tots mereixem una segona oportunitat. Que així sigui.
