Jordi Nieva troba a faltar el fonament de l'amnistia al text de la llei
- El catedràtic de Dret Processal de la UB assenyala que manca l'argumentació de la finalitat política és "decisiu per a la constitucionalitat"
- Nieva considera que els casos de 'lawfare' estan "directament inclosos" en la llei d'amnistia: "Han estat molt imprudents"
El catedràtic de Dret Processal troba a faltar el fonament de l'amnistia al text de la llei: "És decisiu per a la seva constitucionalitat", diu sobre l'argumentació política de la seva finalitat. "Per què es fa? Quina és la seva constitucionalitat política", apunta l'expert, demanant "més" i "insistir" més enllà de parlar de la convivència: "Cal donar missatges que puguin persuadir als dos bàndols, a les dues parts", perquè "hi ha hagut molta gent amb moltes ferides".
"Cal donar un pes més important perquè, de cara a la història, no es pugui dir que es va fer només per una investidura", afegeix demanant més política i que no sembli un canvi de cromos. Considera que "no queda clar" tal com està redactat avui dia, i demana "enviar missatges restauratius": "Ens hem d'escoltar. Hi ha molt desconeixement de les dues parts".
En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, també assenyala especialment la prudència del text. "És més una llei feta per advocats, que estan acostumats a fer escrits de defensa. Això no és propi d'un legislador. No posa la bena abans de tenir la ferida", ha argumentat Nieva, assenyalant que es fa davant la previsió de peticions d'inconstitucionalitat. "Em sembla una mica imprudent. No cal avançar arguments a la part contrària", considera.
Nieva també ha apuntat que esperava que l'exposició de motius fos molt més llarga i "estratègicament, no era la forma de fer les coses". Tot i això, sosté queda ben argumentada: "Tècnicament, no està mal feta", ha insistit, tot i considerar que sí que estan ben fetes tant la fonamentació de la seva constitucionalitat i la fonamentació de la compatibilitat amb les normes internacionals.
El catedràtic s'ha avançat a dir quins arguments s'utilitzaran per part dels recurrents en inconstitucionalitat, assegurant que posaran en qüestió que la llei d'amnistia respecti la divisió de poders i diran que es contraria al principi d'igualtat. En el primer cas diu que està ben rebatut a la mateixa llei d'amnistia, mentre el segon posa l'exemple de "l'amnistia de ca l'ample per la visita del Papa" que s'ha fet a Portugal.
També troba a faltar el mea culpa en el relat polític dels acords per a la investidura i l'amnistia: "Es van fer coses molt mal fetes". "La gent es mereix una resposta, es mereix un mea culpa, es mereix dir que hi ha coses que no van fer bé. S'ho mereix tothom, de qualsevol bàndol", ha argumentat.
Els casos de 'lawfare'
Nieva també critica les referències directes al 'lawfare' o guerra judicial en l'acord entre el PSOE i Junts: creu que va ser un "error enorme" que va estar plantejat" de cara a la galeria". "Si tu vols treure els tribunals de la qüestió política, cal esmentar-los i, a més a més, d'aquesta manera?", ha defensat l'expert, demanant prudència també amb tipificar què és lawfare.
D'altra banda, considera que els casos estan "directament inclosos" en la llei: "Cal dir només noms i cognoms. Han estat molt imprudents". Nieva diu que una llei d'amnistia ha de ser molt més àmplia i no calia ser tan precís, ja que l'article primer ja conte una clàusula que "ho inclou tot" i s'ha d'evitar xocar amb el principi d'igualtat. "Compte amb el Tribunal Constitucional", ha advertit.
Sobre la imputació per terrorisme de Manuel García-Castellón, creu que ha estat una argumentació d'última hora. En cas que es demostrés que "que no hi havia absolutament res, i tot apunta per aquí", considera que el jutge podria ser condemnat per prevaricació en un judici i seria un cas de lawfare, però encara no ha acabat la investigació. "La inoportunitat del moment és obvi", ha apuntat.
Els policies amnistiats
La llei d'amnistia afectarà els policies, però en funció de la gravetat dels danys, deixant dintre de la llei les càrregues policials, però no casos de tortures o altres maltractes. Nieva apunta que la llei no inclou la seguretat civil, el fet de poder reclamar indemnitzacions pels danys que algú hagi pogut patir. "No es podia fer, estàs vulnerant el dret de la defensa de la víctima", ha apuntat.
