Bombers que provoquen incendis per salvar boscos
- La crema controlada és una tècnica per reduir el risc d’incendis incontrolats
- El sotabosc és un dels majors combustibles que té la massa forestal
A primera vista, aquesta pràctica podria semblar alarmant, però i si us diguéssim que la crema de sotabosc és una pràctica habitual per part dels col·lectius de bombers de Catalunya? Martina Klein, presentadora de ‘Planeta R’, ha estat testimoni d’una crema controlada, acompanyant al sotinspector dels bombers, Jordi Castellví, i al bomber-GRAF encarregat de la seguretat i compliment dels objectius, Andreu Palacios.
La crema controlada, també coneguda com a crema prescrita o de gestió, pot semblar una tècnica sorprenent, però a la vegada és molt eficaç per a la reducció del risc d’incendi. Es fa a través de la implementació d’un foc controlat, creat en èpoques de tardor o hivern, allà on el combustible vegetal (matolls, herbes i arbustos) es fa més evident. Així, aconsegueixen evitar que els focs virulents s’estenguin més fàcilment en les èpoques caloroses de l’any. Al mateix temps, aquesta tècnica afavoreix als arbres i les plantes més sanes, perquè els dota de més capacitat de creixement i d’obtenció de recursos. També s’utilitza com una eina educativa per als nous bombers i bomberes, els quals tenen la possibilitat de practicar per a l'extinció d’incendis de la campanya l’estiu.
Crear foc per prevenir el foc
El procés de gestió de combustible comença amb una volta al perímetre. Tot seguit, s’explica al personal implicat l’objectiu del dia i quina és la zona de possible escapament, segons el relleu del territori o la meteorologia, com el vent. Aleshores, es procedeix a realitzar un foc per a testar la zona i es comença la crema. Es divideix als bombers entre l’equip d’ignició, és a dir, el que encén, i l’equip de control, que mesura el comportament de les flames i actua si el foc s’escampa. Una vegada acabada la crema, es procedeix al refredament de la zona, i s’apaguen els límits amb aigua. Passats un o dos dies, si no hi ha punts calents, es dona el petit incendi com a extingit.
Tot i que sovint s’aborden zones no molt grans, aquesta tasca basa el seu pes en l’eficàcia i la qualitat de l’acció feta. Tal com ens han mostrat a ‘Planeta R’, s’aconsegueix aplanar el territori fins a un dipòsit d’aigua, per tal de fer-lo accessible per als bombers en cas que hi hagi necessitat d’accedir-hi en situació de risc.
La sequera i l’augment de temperatures contribueix a la proliferació d’incendis més grans i violents. A més a més, el bosc jove, el més estès per Catalunya, és el que té més facilitat per cremar. Per tot això, el paper del foc per a aturar incendis no només apareix en la prèvia, sinó que també, quan els incendis corren ràpidament o amb molta longitud de flama i van saltant, s’atura el seu comportament guiant-los amb aquest element.
No podem oblidar-nos d’esmentar altres tècniques amb el mateix objectiu preventiu, com el desbrossament i la neteja de vegetació, sovint feta per professionals o voluntaris amb maquinària de poda. En certs indrets, aquesta feina la fan els ramats que, alhora que pasturen, desbosquen els terrenys el just i necessari. La creació de tallafocs també és de vital importància, donat que consisteix en àrees sense pràcticament massa forestal, per tal d’evitar l’expansió d’un possible incendi. Igualment, l’aigua també juga un paper rellevant en el control, i aquí rau una part de la importància de la lluita contra la sequera, per tenir els embassaments plens.
A Catalunya hi ha 600 incendis l'any
Dues terceres parts de Catalunya són bosc, convertint-la en un dels llocs d’Europa amb més zona forestal. Malauradament, la mitjana és d’uns 600 incendis l’any, tot i que no solen superar l’hectàrea. Per sort, comptem amb una gran quantitat de bombers i bomberes, i membres d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) que, com veiem, no només es juguen la pell per nosaltres a l’estiu, sinó tot l’any. Per això, des de ‘Planeta R’ volem fer extensiu el nostre agraïment i defensar que el futur dels boscos està en mans de tothom.