Sempre vives, mai oblidades
- 13 dones han estat assassinades aquest 2023 per les seves parelles o exparelles
- "Sempre vives, mai oblidades" vol mantenir la memòria viva de les víctimes de violència de gènere
La Carla tenia 26 anys quan la seva exparella va posar fi a la seva vida. Feia els 27 anys el 5 de desembre. La seva mare, la recorda com una personal vital.
Era recepcionista en un hotel de Girona. Era feliç amb la seva feina, li agradava explicar als turistes curiositats de la seva ciutat com la catedral o que s’havia rodat la sèrie Joc de Trons.
Fa dos anys, s’havia comprat un pis amb els seus estalvis: “tot ho feia pel seu piset”, diu la seva mare. L’altre de les seves passions, explica amb orgull, eren les tortugues. “Sempre n’hem tingut a casa. Li agradava molt anar al centre de Recuperació de l'Albera”, explica.
La Carla gaudia molt de les petites coses com un dia assolellat, era molt vital.
L'altre de les seves passions eren les tortugues, sovint visitava el centre de Recuperació de l'Albera.
La Carla també gaudia del menjar japonès com el sushi.
La seva mare diu que també era molt disfrutona i que sempre veia la part positiva de les coses: "Si anaves a fer un cafè amb ella, et deia: ‘Mamà, és el millor cafè del món!!’. Era molt agraïda".
La Carla no havia fet gaires viatges, gaires coses grans a la seva vida i, per això, les cosetes petites les gaudia molt. "Ella sabia gaudir d'una estoneta al sol, d'una estoneta amb les seves tortugues, amb el seu xicot anaven a menjar sushi...", recorda la seva mare.
També començava a tenir plans de casar-se. Per això, s'havia posat feia sis mesos els Invisalign. La seva mare explica que volia tenir dents ben posades i així sortir ben maca a les fotos del casament. “Estava molt feliç, molt feliç i ha vingut una persona que tolerava veure-la tan feliç sense ell a la seva vida i ha dit doncs no tens dret a estar així de feliç”, explica.
De la Carla sabem tot allò que li han tret de la seva vida perquè la seva mare, la Blanca, vol mantenir la memòria vivia de la seva filla. “Si puc ajudar en alguna cosa a què una altra mare no es quedi com m'ha quedat jo, faré el que calgui”, va dir durant l'entrevista que aquí podeu veure en detall.
Tanmateix, això no passa amb totes: hi ha moltes dones de qui no es pot explicar la seva història.
Són ja 13 les dones assassinades aquest any per les seves parelles o exparelles a Catalunya. 13 vides trencades com les de l’Eli, la Ruth, la Sandra, la Lida, la Francy, l’Elena, l’Ana o la Laura.
Al contrari de la Carla, de la majoria d’elles no en sabem gairebé res. Per això, és important no oblidar-les, recordar que tenien un futur al davant que algú ha decidit esguerrar.
Com el de l’Arantxa, veïna de Prats de Lluçanès, de 31 anys que va ser assassinada a Manresa el 6 de maig. En el seu cas, el seu presumpte assassí també va segar la vida de la criatura que estava gestant. L’Arantxa estava embarassada.
A la publicació El Setembre, la Roser Iborra li dedica un escrit en record. Així vol homenatjar a ella i a totes les dones que continuen sent assassinades per les seves parelles o exparelles any rere any.
Escriurem el teu nom amb foc als nostres cors, Arantxa.
No oblidarem el teu assassinat terrible. No callarem. No callarem! Ja portem massa minuts de silenci com pedres al pou de l’estómac, a la cova del ventre, al neguit del cor.
És una sagnia que no s’atura, la de les dones més que mortes: assassinades. Aquelles de les quals no sabem, sovint, ni el nom. Ni les circumstàncies. Ni les il·lusions segades arran dels menyspreus i els maltractaments.
No em puc imaginar viure la il·lusió d’una nova vida al teu ventre enmig de l’infern que va posar fi a les vostres dues vides. Tenia nom, el nadó? Era nen o nena? Tenia la robeta a punt.
No em puc ni imaginar el dolor atroç de la teva família. Ens esgarrifem més perquè eres més a prop, del poble de la comarca nova que farà via sense tu. Però la llista és terriblement llarga, i totes les dones assassinades ens cremen amb una ferida inesborrable. Des de començament d’any, la llista sinistra ja arriba a 26 sense oblidar que, només durant el mes de desembre de 2022, en van ser 17.
La Kirsty, de 37 anys, va ser assassinada el 3 de juliol a Salou, on feia dos dies que havia arribat de vacances des d'Irlanda. El seu presumpte assassí, un noi de 30 anys, va ser detingut poc després. La van trobar morta a l’hotel on s’allotjava.
Durant el seu funeral, a la localitat irlandesa de Dundrum, la van recordar com una dona amb “personalitat alegre que portava una enorme energia als qui l'envoltaven”.
“La seva personalitat alegre aportava una enorme energia als qui l'envoltaven en qualsevol ocasió“
“Per mi, ella era una amiga fantàstica i també una filla adorada. Era una germana afectuosa i atenta“
Aquestes són les paraules del seu amic i de la seva mare, la Jackie, durant el seu comiat recollides el diari digital Dublin Live.
El dia de la cerimònia del seu comiat, els símbols de la vida de Kirsty que van portar per recordar-la van ser una seva bossa de gimnàstica per la seva passió per córrer, un coixí especial que guardava en el seu cotxe, un parell de sabates de talons alts per a representar el seu amor per la moda i l'estil, i un disc LP per a representar el seu amor per la música i la diversió.
La Irene va desaparèixer el mes de setembre de 2022 a Torrelles de Foix, quan ella té 59 anys. Era escriptora, havia escrit llibres relacionats amb la salut i nutrició i també un titulat “Els homes de la meva vida i la mare que els va parir”, on la protagonista representa l'arquetip de dona obsessionada a trobar la salvació a través de la seva parella, i, en lloc de trobar prínceps blaus, troba granotes i gripaus.
El passat 6 d'octubre es deté al marit després d’un any investigació per una presumpta relació amb la seva desaparició. La policia ha rastrejat pam a pam la finca on vivien, fins i tot han buidat la fosa sèptica. No s’ha trobat el seu cos. L’home està a presó provisional.
Les dones que pateixen una situació de violència masclista disposen d'un servei d'atenció permanent que funciona de manera ininterrompuda durant tot l'any a través dels números de telèfon 016 o 900.900.120, que són gratuïts i confidencials. També poden trucar al telèfon d'emergències 112 o demanar assessorament policial via missatgeria instantània al número de WhatsApp 601.00.11.22.
Un treball de: Beatriz Gálvez Garcés, Isabel Ojeda, Magí Baqués, Olga Rodríguez i Marga Alba. Grafisme RTVE Catalunya: Sandra Mañas. Muntatge dels vídeos: Clàudia Fernández i Alejandro Gómez. Disseny: InfografíaRTVE. Agraïments: Floristeria Nenúfar, Girona.
