Les entitats adverteixen que treballar no protegeix de viure al carrer
- L’edat mitjana dels joves sense llar ha baixat a 23 anys
- Les dones sense sostre pateixen més violència que els homes
Aquest divendres és el Dia Mundial de les persones sense llar, una realitat que malauradament viuen moltes persones i sovint queda invisibilitzada entre la societat actual. La radiografia del sensellarisme a Barcelona durant el 2022, ha deixat en evidència que el 28% de les persones enquestades feien o havien començat una activitat laboral; és a dir, treballar no protegeix de viure al carrer.
Davant la situació, Maite Mauricio, de la cooperativa Suara i membre de la Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL), ha afegit que "tot i fer cursos i treballar, el nivell d’ingressos és insuficient per tenir una vida independent i poder sortir del suport institucional".
Increment de joves sense llar
L’entitat ASSÍS, que acompanya persones sense sostre, ha alertat que les sol·licituds de joves d'entre 18 i 30 anys per accedir als seus recursos han pujat un 150% en els darrers cinc anys i representen un 20% de les noves acollides.
L'enquesta també afirma que l’edat mitjana dels joves ha baixat en gran manera, passant dels 28 anys el 2018 als 23 aquest 2023.
Les dones pateixen més violència
Tres de quatre dones sense sostre han patit violència al llarg de la seva vida, un augment en comparació amb anys anteriors.
La societat les posa en aquesta situació, es converteixen en víctimes de violència, senten por i ansietat constants i, a més, es veuen més afectades que els homes pels estigmes socials. És així que el 97% d'elles han patit violència psicològica, el 67% física i el 61% sexual.
La ciutadania catalana està preocupada
El 84% dels ciutadans de Catalunya considera el sensellarisme com un problema greu i prioritari a resoldre, segons una enquesta que l'Arrels Fundació, que atèn a persones sense llar, ha dut a terme a onze grans ciutats de poblacions superiors a 100.000 habitants.
També l'estudi indica que el 70% dels enquestats considera que cal reservar un nombre suficient d'habitatges públics per a aquells que han viscut al carrer, però, la mateixa, revela com més d'un 40% dels enquestats evita parlar amb persones sense llar i els molesta que els demanin diners o ajuda.
