S'ha mort Joan B. Culla, mestre de periodistes i historiador vocacional
- Joan B. Culla ha mort als 71 anys després de més d'un any de lluita contra el càncer
- Va ser professor d'Història des del 1971 a la UAB, mestre de periodistes i assessor de programes d'Història a TVE Catalunya
Joan B. Culla serà acomiadat, tal com ell volia, a l'església del Monestir de Sant Cugat, sense vetlla. Serà demà divendres, 1 de desembre, a les onze del matí. Culla ha mort aquest dimecres, del càncer que li van detectar fa més d'un any i mig.
L'historiador i professor vivia a Sant Cugat del Vallès des del 1999, deia que per la qualitat de vida i perquè era prop de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va fer classes durant 46 anys, del 1977 al 2023. Ell mateix va calcular que van ser alumnes seus unes 10.000 persones, i que s'havia adonat que, moltes més de les que es pensava, li tenien estima.
Que serà molt enyorat ja ho va demostrar l'emotiu acte de comiat que se li va fer al CCCB, ple de gom a gom, al setembre.
La seva veu i la seva opinió eren autoritzades a les aules de la Universitat com a historiador vocacional, i autoritzadíssimes a les entrevistes, xerrades a televisió i ràdio i a la premsa escrita. Quan explicava i opinava, l'arrel dels seus coneixements anava fins al fons de la qüestió.
A principis d'octubre, el diari Ara va publicar el seu darrer article, 'Pitjor que el Kippur de 1973'. La gravetat de la situació a l'Orient Mitjà, del qual n'era un gran coneixedor, va eclipsar per uns moments el fet noticiable per l'alegria de veure el seu nom de nou després de setmanes sense publicar.
Assessor del primer programa d'Història de la televisió en català
Si s'estimava tant la història, també va fer ell mateix història en prendre part a la primera televisió en català, quan des de Miramar, TVE Catalunya va posar en marxa programes per a parlar del que havia estat tapat i amagat del gran públic durant dècades.
Al primer programa en català d'història i anàlisi, a Miramar, Culla va assessorar, juntament amb un altre gran nom del país i amic seu, Borja de Riquer, l'espai de debat Memòria Popular. Emès entre 1981 i 1983, va oferir per primer cop als espectadors fets històrics que molts podien recordar. L'equip de direcció era format pels periodistes Salvador Alsius i Albert Viladot.
Memòria Popular, una sèrie que podeu veure completa a RTVE Play Catalunya, va informar, repassar i acostar als espectadors moments tan determinants com els bombardeigs sobre Catalunya durant la Guerra Civil, la Batalla de l'Ebre, la fugida a l'exili del 1939, la vaga de tramvies del 1951 o la Caputxinada, entre altres qüestions. Se'n van fer 51 programes i se n'han conservat 46. El professor Culla també apareixia en pantalla per a explicar les dades més rellevants, com per exemple, en el capítol titulat La mort de Francesc Macià.
Una altra sèrie d'història de molt d'èxit feta pels equips informatius de TVE a Catalunya, on Joan B. Culla va demostrar-nos com n'era de versàtil, mai en les idees, sinó en les temàtiques, i fins i tot en l'accent i el posat, va ser Telegasseta de Catalunya.
En aquesta sèrie, també disponible a RTVE Play Catalunya, va desenvolupar el tema de la Setmana Tràgica, en una el·lipsi temporal, per explicar aquells fets històrics del 1909 i hi va interpretar el cònsol francès a Barcelona de l'època! Cliqueu l'enllaç i gaudiu d'aquest programa innovador per al moment, i tan interessant!
Un relator de la nostra realitat
La gran facilitat de Joan B. Culla per explicar esdeveniments del passat, i situar qui l'escolta en el moment, per tal que entengui perquè va passar el que va passar, el feia ser un professor destacat. Va participar a partir del 1985 al programa Temes de Catalunya que mirava de mostrar els punts cabdals de la història catalana.
Joan B. Culla va escriure una vintena de llibres i darrerament va publicar una biografia en què es disculpa, només començar, per haver estat un historiador que no havia resseguit el seu propi arbre genealògic. Hi posa remei tot seguit.
Les memòries del professor Joan B. Culla les ha escrit al llibre titulat La història viscuda Pòrtic
La portada de La Història viscuda, mostra els personatges més destacats que ha estudiat, com el president Josep Tarradellas. Culla el va visitar a l'exili, a Saint Martin le Beau, acabat de sortir de la facultat, amb 22 anys. Pel que fa a Jordi Pujol, ha estat membre del consell assessor de la seva fundació, i opinava que han de passar anys perquè se'n valori l'obra, un cop la confessió sobre la deixa i altres implicacions familiars no hi projectin tanta ombra.
Ha estat col·laborador als mitjans: a les capçaleres més prestigioses, com l'Avui, L'Avenç, on ha estat membre del consell editorial, o Serra d'Or, a la ràdio, com a Ràdio 4, darrerament al Cafè d'Idees, amb Gemma Nierga.
Sempre disposat, el professor Culla es va acostar un dia, expressament, a la Fira de Barcelona per parlar de l'Exposició Universal del 1929, en el capítol que hi va dedicar el programa Moments, dirigit per Raül Díaz.
Un espai on no ha faltat és Aquí parlem, el programa d'informació parlamentària que setmanalment dirigeix el periodista Lluís Falgàs. Joan B. Culla hi ha presentat també els seus llibres, com quan per Sant Jordi del 2017 hi va parlar d'un títol que acabava de publicar, propi de la seva fina ironia: 'El Tsunami, com i per què el sistema de partits catalans ha esdevingut irreconeixible'.
Moltes dades i molt clares
El professor Culla sempre va preparar les classes a la Universitat a consciència, amb una base ferma d'anys d'aprofundiment en cada tema. La seva vehemència a l'hora d'explicar conflictes socials o polítics a l'aula va ser la mateixa quan es reunia als bars del Baix Llobregat, als inicis dels anys 70, i explicava als militants del PSUC, i d'altres moviments d'esquerra, quina era la realitat catalana que la dictadura franquista havia amagat durant anys. Ho va explicar a L'Informatiu, quan el TSJC va tombar llei per a la immersió lingüística. Per a Culla, la defensa del català havia de corregir els efectes de l'anorreament aplicat durant 40 anys, i permetre, de cara al futur, l'evolució demogràfica de Catalunya.
Culla ha estat sol·licitat pels programes en castellà quan han tractat temes de la seva especialitat. Va participar en el debat dedicat al polític Alejandro Lerroux a la sèrie La víspera de nuestro tiempo, on va debatre els amb companys de docència els aspectes més controvertits d'aquest personatge.
L'acte d'homenatge a Joan B. Culla a Barcelona va començar a ser un trist adeu. Se'l trobarà molt i molt a faltar.
