S'ha mort Joan Botam, superior del convent de Sarrià durant la Caputxinada
- Joan Botam era el superior del convent de Sarrià durant la Caputxinada: va plantar cara a les autoritats per fer costat als estudiants
- Ha estat el principal impulsor de l'Ecumenisme a Catalunya i ha treballat tota la vida pels drets civils i la pau
FRANCESCA PUIG
El caputxí Joan Botam ha mort als 97 anys al convent on, en fa 57, va fer de mitjancer amb la policia quan hi havia una trobada clandestina per fundar un sindicat d'estudiants. El 1966, les reunions de tanta gent i els sindicats que no fossin l'únic autoritzat, comportaven fins i tot penes de presó.
Nascut a les Borges Blanques el 1926, Botam va entrar a l'orde franciscà als 18 anys i va ser ordenar capellà als 26. Doctor en Teologia a Salamanca i Roma i professor de Filosofia i Teologia dels caputxins, ha estat l'impulsor de l'Ecumenisme a Catalunya i de moltes iniciatives pel diàleg interreligiós i la pau.
Què va representar, la Caputxinada?
Els dies 9 a l'11 de març del 1966, uns 500 estudiants i professors universitaris i un bon nombre d'intel·lectuals, es van trobar al convent dels pares Caputxins de Sarrià -al carrer Cardenal Vives i Tutó de Barcelona- acollits per la comunitat. L'assemblea tenia com a objectiu a constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. Era previst aprovar la declaració de principis i els estatuts. Així, des de les aules, claustres de professors i el món de la cultura, es feia oposició al SEU, l'únic sindicat d'estudiants permès.
Interior de l'església dels caputxins de Sarrià durant l'assemblea d'estudiants, la Caputxinada Blog Ab Origine
Però arribà el moment que la policia rodejà el convent, amb el terrible comissari Vicente Juan Creix al capdavant, ja que el governador civil Antonio Ibáñez manava als monjos que fessin fora els concentrats. Joan Botam va fer de mitjancer amb la policia i s'hi negà dient que eren 'hostes', visità dues vegades el bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, i també Ibáñez. A aquest va gosar dir-li que, si ell rebia ordres com a governador, a ell no el manava pas. I amb el 600 de la comunitat, se'n va tornar a Sarrià.
Botam ha explicat manta vegada que els agents, al final, hi van entrar a la força, a cop de porra, van ferir-ne uns quants, a d'altres els van demanar el DNI, van posar multes i se'n van endur bastants de detinguts. No a tants com haurien volgut perquè alguns van poder sortir per altres portes, entre corredisses i entre la gentada de famílies que els esperaven fora. Els que van arribar a la comissaria de Via Laietana ho van passar ben malament. A més, a molts estudiants els van obrir expedients d'expulsió de les facultats i els van anul·lar de les beques. El setge havia durat més de dos dies.
L'assalt comportà la solidaritat de tots els estaments antifranquistes. La Caputxinada va ser la sortida a la llum de l'oposició dels religiosos contraris al règim. Al cap de dos mesos es va fer fins i tot una insòlita manifestació de capellans al centre de Barcelona. A més, es van concentrar grups de persones protestant pels carrers de la ciutat, un fet inaudit els anys 60. Sectors professionals, com ara el professorat, formaren grups antifranquistes. La coordinació contra el règim ja estava en marxa, i cinc anys més tard sorgiria l'Assemblea de Catalunya. A l'estranger, es van aixecar veus contra l'assalt a un centre religiós ple de joves.
A Botam, Ibáñez Freire va voler expulsar-lo d'Espanya, però les autoritats religioses i el Vaticà ho van impedir. El monjo sempre parlaria d'aquella vivència com un moment de 'molta llum'. El programa d'història Memòria Popular va fer un anàlisi de la Caputxina, amb convidats que hi van ser: Mariona Petit, Joaquim Molas i el pare caputxí Basili de Rubí.
També el programa Giravolt dedicà un extens reportatge a les persones que van participar en aquells esdeveniments que obrien la porta a un suau aire democràtic en ple franquisme.
Entre els reunits sota l'empara dels caputxins hi havia molts intel·lectuals de renom, com Salvador Espriu, Joan Oliver, Jordi Rubió i Balaguer, Lluís Maria Xirinacs, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig, Albert Ràfols-Casamada... Precisament, a l'espai Molt personal, el cantautor Raimon va rebre una pregunta del seu amic Joan Botam, sobre què li havia semblat a Espriu que ell cantés seu poema 'Inici de Càntic en el temple', dedicat als caputxins.
L'Ecumenisme, projecte vital de Botam
Des de ben jove, el caputxí Joan Botam veia en el diàleg i la germanor un punt imprescindible per al benestar de les persones i la pau. Aviat es va començar a interessar per l'Ecumenisme, i n'ha estat el principal impulsor a Catalunya. Va començar a treballar pel diàleg interreligiós entre cristians ortodoxos, anglicans, catòlics i protestants, ja als anys 60, quan era un fet gens habitual, i va fundar el Centre Ecumènic de Catalunya el 1984.
També va impulsar la Plataforma Intercultural Barcelona 1992, per aprofitar la trobada de persones d'arreu del món amb motiu dels Jocs Olímpics, amb la creació del Centre Abraham del Poblenou, perquè gent de totes les confessions hi poguessin pregar. Botam va rebre, entre altres reconeixements, la Creu de Sant Jordi i el premi en Convivència i diàleg interreligiós del Grup de Treball Estable de Religions. A l'ONU, va representar Barcelona a la Cimera del Mil·lenni de líders religiosos i espirituals.
Els models de Botam, les persones de pau
L'any 2018, en ocasió de la vaga de fam dels activistes i polítics a les presons de Lledoners i Puig de les Basses, un bon nombre de polítics i intel·lectuals van fer cap al convent dels caputxins de Sarrià per donar-lo suport en una vetlla amb dejuni.
Botam els tornà a rebre com a 'hostes' i aprofità per parlar-los de l'indret on s'aixeca el convent, la casa pairal de santa Eulàlia, patrona de Barcelona, una jove que al segle IV increpà els romans i que això li va costar el martiri i la mort, i com l'inspirador dels caputxins és sant Francesc d'Assís, l'home que es va oposar a les croades i mirava de negociar la pau arreu de la Mediterrània.
Botam deia sovint que 'el bé, la pau i la justícia existeixen'. El seu funeral se celebrarà a la que ha estat casa seva, els Caputxins de Sarrià, aquest dissabte a les 11 del matí.
