Els Mossos es plantegen utilitzar programes espia
- El comissari en cap obre la porta a incorporar 'software' com Pegasus o Candiru en les investigacions del cos
- Comandaments policials en defensen l'ús perquè permetria "anticipar, detectar i prevenir millor" les amenaces
La cúpula dels Mossos d'Esquadra ha defensat aquest divendres incorporar programes d'espionatge com Pegasus o Candiru al ventall d'eines de què disposen per fer les seves investigacions. Davant la comissió d'investigació sobre l'espionatge del Parlament, el comissari en cap del cos, Eduard Sallent, ha afirmat que "és una tecnologia que estudiem i valorem".
El sistema d'escoltes telefòniques que fan servir els Mossos d'Esquadra és l'anomenat Siltec, un derivat del qual s'utilitza en els cossos nacionals, que és el Sitel. Segons Sallent, aquest sistema està dotat de garanties que permeten traçar el seu ús, qui ho demana, qui el fa servir i per què s'empra. "Per un cos policial és la clau", ha afirmat. Tot i això, ha admès que es tracta d'un sistema d'investigació que no es basa en "fórmules tecnològiques" sinó que és "una investigació més clàssica".
Sallent assegura que si s'acaba fent la introducció "d'aquestes eines" per a la investigació de delictes s'hauria d'acompanyar de garanties "d'auditoria i traçabilitat": "Si mai el cos hagués d'incorporar una eina d'aquesta naturalesa, només es faria sota aquests principis", ha dit. En compareixença a la mateixa comissió, dos comandaments del cos han defensat també el seu ús perquè permetria "anticipar, detectar i prevenir millor" les amenaces.
En el cas concret de l'espionatge que haurien patit figures destacades vinculades a l'independentisme, l'excomissari en cap dels Mossos, Josep Maria Estela, assegura desconèixer si aquest programari es va fer servir per fer seguiment de les activitats i agendes de polítics.
De la seva banda, l'actual cap d'investigació criminal ha assegurat que els Mossos tenen capacitat per detectar el possible ús de Pegasus en els casos que actualment estan en investigació judicial, com el de presumpte espionatge al president Pere Aragonès. Manté, però, que en cap cas es podria fer una intervenció telefònica sense ordre judicial.
Poca col·laboració de les autoritats espanyoles
Els partits que impulsen la comissió d'investigació al Parlament (ERC, Junts i la CUP) denuncien que les autoritats de l'Estat no volen col·laborar per aclarir els fets i l'intent reiterat dels grans partits al Congrés dels Diputats de bloquejar la creació d'una comissió parlamentària que engegui una investigació a la cambra baixa. També la nul·la disposició d'alguns responsables polítics a comparèixer al Parlament de Catalunya per aportar la seva visió i coneixements de l'afer.
Investigacions internacionals
El Parlament Europeu també investiga un cas que no ha estat exempt de controvèrsia. Una delegació d'eurodiputats va visitar Madrid però no es va poder reunir amb cap membre de primera fila del Govern espanyol ni amb parlamentaris de la comissió de Defensa del Congrés. La visita va coincidir amb una moció de censura presentada per Vox.
Una setmana més tard, es va haver d'anul·lar la compareixença telemàtica d'aquests diputats del Congrés per falta d'intèrprets al Parlament Europeu que poguessin facilitar la sessió. El president del comitè, Jeroen Lenaers, va mostar-se decebut per haver d'anul·lar la compareixença i va expressar el seu malestar per no haver estat possible que es produís el debat. "En un comitè com aquest no podem esperar que tots els compareixents estiguin presents", va dir, fent referència a la negativa dels intèrprets a treballar amb connexions en remot.
D'altra banda, Amnistia Internacional ha denunciat l'espionatge amb el programari Pegasus en l'apartat dedicat a Espanya de l'informe anual sobre els drets humans. El text apunta que durant el 2022 "s'ha agreujat el clima d'impunitat i la manca de rendició de comptes" en alguns àmbits de drets humans a l'Estat.
