Les conseqüències de la falta de sediments al Delta de l'Ebre
Planeta R- Diversos investigadors treballen transportant sediments per a cuidar la salut de les platges del Montsià i del Baix Ebre
- La població bolcada en proposar solucions per a cuidar “lo riu”, una de les zones més vulnerables de Catalunya
“Lo meu riu és verd i blau i fa una corba suau quan creua la Rivera, omple de vida, omple de color lo camp d'arròs i l'albereda”. Així és com parla Joan Rovira en la seva cançó 'Lo meu riu' sobre l’Ebre. El seu relleu fluvial ha marcat, no només la hidrografia d’unes terres, sinó també la identitat de la gent que hi viu.
Martina Klein, presentadora de 'Planeta R', programa disponible a RTVE Play Catalunya, coneix les problemàtiques que enfronta un dels territoris amb més riquesa natural i paisatgística de Catalunya: el Delta de l’Ebre. Com afecta la gent local i quines solucions hi estan trobant? Construir dunes per a redistribuir i protegir la terra.
Vicens Gracia, investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya, és un dels encarregats del projecte de redistribució de la sorra de la platja. Així, es vol evitar la regressió de la platja i mantenir la salut del terreny que afecta aquest tram ebrenc. I és que, com es forma un Delta? Perquè això passi hi ha d'haver un equilibri entre tres forces: els sediments que porten els rius, les onades i les marees.
Planeta R - Martina Klein i Vicens Gracia, investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya RTVE CATALUNYA
El problema actual ocorre perquè els embassaments més pròxims a la desembocadura aturen els sediments, fent que siguin les onades les que modifiquen la terra. Amb tot això, la línia de costa retrocedeix 10 metres cada any, posant en perill els camps d’arròs i la biodiversitat de la zona. L’impacte d’aquest problema podria arribar a costar el tancament de la desembocadura per la manca de cabal d’aigua. En conseqüència, les activitats que es desenvolupen en aquesta part del riu no es podrien fer.
Un dels sistemes que afavoreix que resisteixin els sediments són les dunes. Ja n’hi havia abans, però s’han anat suavitzant amb el pas del temps. La solució proposada per Vicens Gràcia i altres investigadors que l’acompanyen, implica prendre la sorra de les puntes, allà on les onades l’han portat, i dur-la on es necessita. La rugositat atorga a la platja una capacitat d'autodefensa. Això suposaria que, quan vingui un gran temporal, a l’aigua li costaria més moure els sediments per les irregularitats del terreny.
L’impacte en l’economia local
Els embassaments han transformat la distribució natural de sediments, i això comporta que el Delta està deixant de ser un delta. Tot el que arrossega el riu va endinsant-se, a poc a poc, en el mar, suavitzant i fent variar el relleu que constituïa aquesta part sud de la Costa Daurada. Per això, Jordi Parés, president de l’Associació Sediments, assegura que el Delta s’està morint.
Els arrossars del Delta ja estan en perill. La plana baixa i la mar creix. Però no només es veu el greuge en aquest conreu, sinó també en el creixement d’algues allà on s’endinsa el mar, que promou la proliferació de la mosca negra, un petit insecte que mossega a tota mena d’animals i humans. Per tot això, Jordi Parés recomana un bypass que faci arribar els sediments del pantà amb una draga fins allà on es necessiten.
El flamenc del Delta: les aus que potser haurem de trobar a faltar
El Delta de l’Ebre no és només un paradís pels arrossars. També l’ha sigut fins a l’actualitat per a diverses espècies de fauna i flora. És una de les zones humides més importants de la Mediterrània i un lloc clau per a la conservació de les espècies. S’han arribat a enregistrar més de 350 espècies d’aus que s’hi aturen per descansar abans de seguir la seva ruta migratòria. Amb el delta amenaçat pel mar, potser deixarem de veure un dels animalons més emblemàtics de la zona.
L’augment de les temperatures està canviant el procés migratori de les aus. Aquelles que venen d’entorns freds i busquen refugi en el nostre territori quan arriba l’hivern, amb l’increment de la calor poden quedar-se cada vegada més temps en els llocs d’origen. Per això, iniciatives com apadrinar un flamenc poden permetre el seu seguiment, gràcies a les anelles que els posen, i conèixer si realitzen canvis en els seus viatges.
