J. A. Bayona: "'La sociedad de la nieve' busca la llum dins de la foscor"
- El director de cinema explica el film sobre l'accident d'avió en una glacera del cor dels Andes l'any 1972
- La pel·lícula arriba divendres a la pantalla gran després d’haver triomfat en festivals i rebut reconeixements
El director de cinema Juan Antonio Bayona presenta la pel·lícula La sociedad de la nieve, basada en l'obra original de Pablo Vierci sobre l'accident d'avió en una glacera del cor dels Andes l'any 1972. El film arriba aquest divendres a la pantalla gran després d’haver triomfat en diferents festivals de cinema i ja amb múltiples reconeixements sota el braç.
“M'interessa molt parlar de la vida, no de la mort. “
En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, explica com va ser el rodatge, parla de l'emoció i destaca el pes dels morts en el film. "És una pel·lícula lluminosa, no és una pel·lícula fosca. M'interessa molt parlar de la vida, no de la mort. Però no es pot parlar de la vida sense parlar de la mort. És buscar la llum dins de la foscor", ha argumentat.
"No estan morts aquesta gent", ha afegit sobre les dificultats de verbalitzar la paraula, ja que els supervivents no els consideren morts.
En aquest sentit, relata com es va viure el film en la projecció especial que es va fer a Montevideo, on hi eren les famílies dels supervivents, però també les dels morts. "Sempre han sigut com dos grups. Hi havia certa tensió durant 50 anys", ha recordat. Després de la projecció en un cinema, "van deixar de ser dos grups, i ara són un grup".
El director també ha assegurat que tots els supervivents hi van participar, i que van tenir la sensació que tornaven a ser-hi: "Tot ho fan en grup".
Bayona també explica què va sentir quan un mes d'octubre va visitar el lloc dels fets, en dates similars a l'accident, durant dues jornades. "Vaig perdre la noció del temps. Sents el cor tota l'estona. El que més escoltes és el teu cos", ha relatat. Tot haver visitat tres vegades els Andes, la gran majoria d'imatges són enregistrades a Sierra Nevada, un espai molt més reduït, per la qual cosa s'ha fet una gran tasca de postproducció.
El director de cinema també ha reconegut que és una persona molt emotiva: "Aquesta emoció és la intuïció que m'ajuda a arribar on vull arribar". En aquest sentit, considera que l'emoció és un "coneixement que encara no has articulat" i, precisament, el sentiment ha donat forma a la pel·lícula.
"No faltava res per explicar de la història, el que faltava era donar les gràcies", ha dit, agraint "sobretot als morts". Defensa que cal donar "un punt de vista" a la història quan es fa una pel·lícula.
El film també reflecteix la "masculinitat forta dels anys setanta", però que els supervivents han d'aprendre a relacionar-se entre ells "d'una forma molt femenina". "Han d'aprendre que l'heroisme no passa per ser el guerrer, sinó també pel que cuida al guerrer. Per ser el que plora", ha argumentat.
L'artista també ha celebrat que Netflix els hagi permès estrenar la pel·lícula als cinemes abans que a la plataforma -on arribarà al gener, una pràctica que no és habitual en aquests casos. "Realment és un viatge molt immersiu. És una pel·lícula per apreciar els detalls", ha dit reivindicant que la gent la vagi a veure en pantalla gran.
En aquest sentit, destaca la banda sonora que ha d'estar "mesurant molt l'emoció" perquè és una pel·lícula "molt emocionant". I també la tasca de l'equip, ja que és "molt dur" en els rodatges.
Contra les idees preconcebudes
Bayona admet que tothom té moltes idees preconcebudes sobre el film, ja que tothom coneix aquesta història a través del best-seller Viven, arran d'entrevistes poc després de l'accident. Però ell parteix d'una obra que es va escriure 35 anys després i li intenta "donar un sentit". "El llibre del Pablo Vierci fa la història molt més gran. Parla no només dels vius, sinó dels morts. Entre línies es pot veure la figura dels morts", ha argumentat sobre una obra que el va impactar.
Destaca que el film reflecteix que el funcionament del grup accidentat va ser extraordinari, però que les individualitats "són molt més complexes". En aquest sentit, també ha apuntat que en aquest cas el tema de l'antropofàgia queda en un segon terme. "Aquest és el tema de la pel·lícula: quan els personatges se n'adonen, sense saber-ho, que un i l'altre són el mateix", ha sostingut sobre la unitat del grup.
El cineasta ha revelat també que precisament arran d'aquest llibre va sortir el títol de Lo impossible. "És un llibre menys d'acció i més de reflexió. Em donava molt el que estava passant dins del cap dels protagonistes", ha defensat sobre l'elecció, assegurant que és molt similar al cas de María Belón. "Lo impossible passava en 72 hores, això passa en 72 dies. Això passa als Andes", ha diferenciat.
