La monstera, una planta gens monstruosa
Va de Verd - La monstera procedeix dels boscos tropicals
- Aquesta planta s'adapta fàcilment a viure en interiors amb llum indirecta
Per les seves fulles verdes, o també tintades de blanc en el cas de la monstera variegada, les coneixereu. També rep el nom de Costella d’Adam i, segons on, mà de tigre. Però el nom genèric de monstera prové de la seva capacitat d’arribar a créixer monstruosament. Sara Magraner, bloguera de 'Botanic Mamma', explica com cuidar les monsteres a 'Va de Verd', programa presentat per María Gómez i disponible a RTVE Play Catalunya.
Les fulles de la monstera variegada són de color verd i blanc RTVE Catalunya
Origen
La monstera prové de l’Amèrica Central, i més concretament dels boscos tropicals del sud de Mèxic i Panamà, on se la pot veure encara reptant als troncs dels arbres, sempre per sota de les copes, perquè busca l’ombra i la llum indirecta i defuig els vents. Això la fa ideal com a planta d’interior, sempre que quedi col·locada lluny de l’exposició directa del sol i dels corrents d’aire. Per mantenir-se arrapada a l’arbre, desenvolupa unes arrels aèries que també li permeten absorbir bona part dels nutrients ambientals que necessita.
Cura
En el seu hàbitat natural poden arribar fins als 20 metres d’alçada. En un interior i amb les condicions adequades com a molt en farà 3¿m. A més de mantenir-la arrecerada de la llum directa i dels corrents d’aire, la monstera necessita un substrat de qualitat, ric en matèria orgànica i ben drenat, perquè l’acumulació d’aigua pot fer que les seves arrels es podreixin.
Si la volem fer créixer serà indispensable proporcionar-li un tutor, que farà de substitut dels troncs d’arbre als que s’arrapen en el seu hàbitat original. També és convenient treure-li la pols regularment amb un paper o un drap humit i, a l’hora de regar-la, fer-ho amb aigua destil·lada.
Monsteres amb un tutor per créixer RTVE Catalunya
Una clàssica d’interior
Als anys setanta i vuitanta, la monstera va esdevenir un clàssic a la decoració d’interiors. Era la planta de moda. La seva forma, que la fa merèixer el nom de “Costella d’Adam”, el seu volum i la brillantor de les seves fulles la van fer molt popular en qualsevol de les dues varietats més conegudes: monstera deliciosa i monstera variegada. La primera, de color íntegrament verd, és la més coneguda i estesa. El que no se sol saber és que pot arribar a fer flor i fruits, i que aquests són comestibles i força saborosos - d’aquí li ve el nom de deliciosa -. La variegada presenta unes fulles verdes i blanques molt atractives, però que tenen un inconvenient: com més blanques siguin les fulles voldrà dir que tenen menys capacitat de fer la fotosíntesi i, per tant, es deterioraran ràpidament.
