Kiwis i festucs de km 0: conreus que guanyen terreny a Lleida
- A Lleida hi ha nous cultius que comencen a guanyar popularitat
- Pagesos que fa anys que els conreen parlen de la seva experiència amb kiwis i festucs
Lleida és coneguda per ser una terra on s’acostumen a cultivar arbres fruiters com les pomeres, els presseguers i els cirerers; però cada cop hi ha més cultius que s’estan introduint a la zona per respondre a noves necessitats.
Aquests són cultius emergents com el kiwi i el pistatxo, o festuc, els quals tenen cada cop més èxit a ponent; però que Teresa Morell, productora a l’empresa Prosmokiwi, i Joan Altet, gerent de Foment Agrícola de les Garrigues, ja fa temps que tenen. A part de respondre a noves tendències dels consumidors, els conreus de nova introducció busquen alternatives que siguin més sostenibles al canvi climàtic.
El kiwi canvia com conreen els pagesos
El kiwi té el seu origen a Àsia, a l’Extrem Orient, i neix d’una parra, el que fa que la seva estructura comporti molta feina. Des de fa temps, Tere Morell el cultiva a Lleida. Va ser decisió del seu marit començar a conrear-lo, però al principi va costar acostumar-se perquè aquest fruit comporta “una mentalitat molt diferent del pensament dels pagesos”, assegura Morell.
El kiwi no prové d’un arbre, sinó d’una planta, i per això requereix molt treball manual per lligar les branques i donar-li forma de paraigües. Hi ha desenes de varietats de kiwi, com la Blake o Saanichton, però la que cultiva la família Morell és la més gran i saborosa: l'Hayward.
Tot i que la planta del kiwi pot arribar a viure fins a quaranta anys si es tracta bé, cal tenir en compte que els primers vuit anys no donarà fruit que es pugui comercialitzar.
Els festucs també a Catalunya
Des del 1982, Joan Altet cultiva festucs a Maials, al Segrià, com a alternativa a les ametlles i les oliveres. Aquest fruit sec pot fer producció amb poca aigua, i que suporta molt bé la calor i fred i les temperatures extremes. El pistatxo és originari de regions muntanyoses d’Àsia central, però l’Iran és el país on es produeixen més del 50% dels festucs del món.
Per començar a conrear-lo, cal tenir en compte que l’espai de cultiu no tingui tolls ni acumuli aigua excessivament. A part, s’han de cultivar tant els mascles, que pol·linitzen, com les femelles, que fan el fruit.