Els elements i la mecànica del sorteig extraordinari de Nadal
- Les boles que s'utilitzen són de fusta de boix, porten els números gravats amb làser i cadascuna pesa 3 grams
- Una vintena de nens i nenes de l'Internat de San Ildefonso s'encarreguen de repartir els 2.590 milions d'euros en premis
- La mateixa tarda del sorteig es distribueix una llista de números premiats que es pot consultar a les administracions de loteria
El sorteig extraordinari de Nadal de la loteria és una de les grans tradicions de les festes nadalenques a Espanya, i com sol passar amb totes les tradicions tenen poca tendència al canvi. En les darreres dècades només s'han introduit dues modificacions significatives: la ubicació del sorteig i la denominació dels premis.
En època contemporània, era habitual que el sorteig es fes a la seu central de Loterías y Apuestas del Estado, situada al carrer Guzmán el Bueno de Madrid. Així va ser durant 40 anys fins que el 2010 els bombos es van moure al Palau d'Exposicions i Congressos, i un parell d'anys després, el 2012, la cita es va traslladar a l'escenari actual, el Teatro Real de la capital espanyola.
Pel que fa a la denominació dels premis, el canvi recent més rellevant es va produir de forma obligada al tombant de segle. Amb l'entrada en circulació de l'euro, els premis van deixar de cantar-se en pessetes i els nens i nenes de la Residència-Internat de San Ildefonso van haver d'adaptar la seva cantarella a les noves quantitats denominades en euros.
Els elements clau: dècims i boles
Les butlletes que habitualment adquirim a les administracions de loteria repartides arreu de l'Estat, i que contenen un número de 5 xifres, reben el nom de dècims perquè l'apostant juga la desena part de l'import del bitllet sencer, que costa 200€. Des de l'any 2011 els números que opten al premi són 100.000 i de cadascun se'n fan 172 sèries. El 70% de la recaptació és per a pagar premis, al voltant d'un 22% se la queda el Ministeri d'Hisenda i el 8% restant es destina a diferents conceptes, com el pagament de comissions als punts de venda o despeses administratives.
Les responsables finals de la fortuna, les boles, caben al palmell de la mà i s'introdueixen de forma separada als bombos. D'una banda, al bombo gran, les 100.000 boles corresponents a tots els números, i de l'altra, les 1.807 boles que omplen el bombo petit dels premis. Tant unes com altres tenen la mateixa mida, 18,8 mil·límetres, i pesen el mateix, tres grams. Estan fabricades a mà amb fusta de boix perquè és un material que proporciona la resistència, duresa i qualitat desitjada.
Des de fa anys, l'empresa encarregada de fabricar les boles del sorteig de Nadal és Maba online, que porta tres generacions dedicada al negoci. El procés de creació continua sent artesanal, però certs aspectes han canviat per millorar-ne el resultat. Antigament, per exemple, les boles es tallaven a mà i els numeros es gravaven amb pintura, cosa que podia alterar el seu pes final. Per evitar-ho, ara s'utilitza un mètode que consisteix a gravar els números i les lletres a la superfície amb làser.
Les boles no es canvien cada any, però sí que es van reposant a mesura que es van deteriorant. L'última vegada que es va fer una substitució de boles a gran escala va ser l'any 2004. Segons el subdirector de Recursos Materials de la Societat Estatal Lotería y Apuestas del Estado (SELAE), aquest any se n'han canviat 204, la majoria desgastades per la fricció a l'interior dels bombos.
El factor humà: els infants de San Ildefonso
Una vintena de nenes i nens de la Residència-Internat de San Ildefonso de Madrid porten des de principis del mes d'octubre assajant la mecànica del sorteig. Segons la directora del centre, Carmen Jiménez, cada any es convida a participar "de manera voluntària" tots els menors de la Residència a partir dels 8 o 9 anys. Els únics requisits que se'ls demanen són "conèixer els números i tenir altura suficient per introduir les boles als bombos".
En el procés de selecció, però, també es tenen en compte altres aspectes, com ara la fluïdesa verbal o que tinguin una dicció adequada. Als aspirants se'ls fa una prova de veu, es comprova com canten el binomi número i premi i posteriorment es van avaluant les actuacions en parelles. De fet, segons Jiménez, no és estrany que en el decurs dels assajos es canviin les parelles establertes inicialment.
Per al sorteig d'aquest 2023 s'han presentat com a voluntaris uns 35 menors i finalment n'han estat seleccionats 23, 14 nenes i 9 nens, d'edats compreses entre 8 i 14 anys. Participar un any en el sorteig no és motiu d'exclusió per als següents. En aquest sentit, Carmen Jiménez considera important la capacitat dels "veterans per aportar experiència, trucs per no posar-se nerviosos i coneixements sobre la manera de fer el sorteig".
La majoria dels menors que participen al sorteig extraordinari de Nadal són de nacionalitat espanyola i les seves famílies procedeixen d'Espanya, Portugal, Paraguai, Bolívia, Equador, República Dominicana, Perú, Marroc, Guinea i Nigèria.
Els preparatius
El sorteig es fa cada any coincidint amb el 22 de desembre i és igual que aquest dia sigui laborable o festiu. Ara bé, els preparatius comencen moltes setmanes i mesos abans per garantir que el dia del sorteig estigui tot a punt. En aquest sentit, destaca la fabricació i posada a punt dels objectes necessaris per efectuar el sorteig, com serien per exemple los boles i els bombos, però també tots aquells elements que contribueixen a la seva promoció, com ara les campanyes publicitàries.
Uns dies abans del 22 de desembre, el material comença a traslladar-se a les dependències del Teatro Real, i el dia abans del sorteig els responsables de l'esdeveniment examinen amb detall que tot estigui correcte. Es comprova el funcionament dels bombos i es fa un recompte acurat de les boles que contenen els números que entren al sorteig i que determinen els premis a repartir. Que no en falti cap és essencial per garantir la igualtat de condicions entre les persones que juguen i que no quedi cap premi per repartir. El recompte és públic i qualsevol persona que vulgui pot assistir-hi per examinar personalment el material.
Acabat el recompte, es desallotja el saló i s'asseguren amb forrellats interiors tots els accessos, a excepció de la porta de l'estrada, les tres claus de la qual queden en poder de tres persones diferents, un cop tancada i precintada.
El moment de la veritat
El saló s'obre puntualment a les vuit del matí del 22 de desembre per permetre l'entrada als espectadors, sense cap més limitació que l'aforament del local. La normativa fixa que a dos quarts de nou s'ha de constituir la junta que presideix i autoritza el sorteig. Posteriorment, les boles es mostren al públic, que pot comprovar si el seu número està entre les esferes, i es transporten mecànicament a dues tremuges, uns recipients en forma de con invertit que s'utilitzen per dur les boles fins als bombos.
Un cop acabat aquest procés, es tanquen els bombos i el president fa un senyal per indicar que tot està correcte i es pot procedir a voltejar-los, cosa que s'ha de fer simultàniament.
Al voltant d'un quart de deu comença el sorteig pròpiament dit. Els encarregats de cantar les boles són nens i nenes de la Residència-Internat de San Ildefonso que actuen sempre en parella. D'una banda, extreuen una bola del bombo de números, i al mateix temps en treuen una altra del bombo de premis.
Els números i el premis es canten d'una manera molt característica, una cantarella que, amb el temps, s'ha convertit en un dels elements diferencials del sorteig. A continuació s'insereixen les boles en uns filferros que hi ha en una taula, sota l'atenta mirada d'un parell de supervisors.
Cada taula conté dues-centes boles de cada classe, i són tancades degudament davant de la mesa de la junta amb la conformitat del president i de l'interventor. Cada vegada que s'omple una taula es procedeix a girar els bombos i els nens i nenes que han participat són reemplaçats per uns altres. El procés es repeteix fins que s'extreu l'última bola del bombo de premis.
Com saber si t'ha tocat algun premi
Un equip de més de quaranta persones fa possible l'obtenció de la llista de premis del sorteig i la correspondència amb les poblacions premiades mitjançant un procés informàtic que es controla fins al més mínim detall. Aproximadament 45 minuts després de l'acabament del sorteig, i un cop fetes diverses comprovacions, es disposa d'una relació de números agraciats que es lliura a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, que és l'organisme encarregat d'imprimir la llista oficial de premis.
Aquesta llista oficial s'edita i es distribueix la mateixa tarda del dia 22 a les administracions de loteries i als mitjans de comunicació. Les taules dels números premiats s'exposen durant set dies a la seu física de Loterías y Apuestas del Estado, a Madrid.