Joan Subirats: "L'educació està en una tempesta perfecta"
- L'exministre d'Universitats considera que s'han de canviar les maneres d'abordar les classes
- Subirats, sobre Sumar: "Pot representar millor la pluralitat de forces a l'esquerra del PSOE"
L'exministre d'Universitats, Joan Subirats, creu que l'educació es troba en una "tempesta perfecta" pel que fa als mals resultats de l'informe PISA: "Hauríem de canviar la manera de fer les coses a les classes". Subirats es refereix a diferents elements com la crisi financera del 2008, que va provocar una reducció dels pressupostos en educació o "un canvi tecnològic brutal".
En una entrevista al 'Cafè d'idees' de La 2 i Ràdio 4, l'exministre d'Universitats diu que els alumnes arriben preparats i cal pensar en termes més experimentals. Subirats assenyala que avui hi ha cursos per internet que veuen 70.000 alumnes a tot el món i que la presencialitat hauria de representar un valor afegit: "Canviar el mètode o modificar la mateixa aula".
Subirats: "Podemos ha volgut diferenciar-se"
Sobre la decisió de Podemos de separar-se de Sumar, Sobirats ho qualifica de "tècnic" i defensa la capacitat d'articulació de Yolanda Díaz. En aquest sentit, Subirats considera que Podemos vol tenir una "identitat separada" de cara a les eleccions europees del juny: "Segurament han pensat que tindrien menys personalitat si es mantenien a Sumar. Ha volgut diferenciar-se".
L'exministre no creu que es pugui qualificar la decisió de "transfuguisme", però demostra que no creuen amb Sumar. L'exministre d'Universitat veu un risc amb la marxa de Podemos al grup mixt perquè cal "certa habilitat" per mantenir una "posició diferenciada" i alhora no posar en perill l'estabilitat del Govern.
Subirats afegeix que mentre el PSOE funciona com un partit de tota la vida, la coalició de Sumar té "menys articulació". Subirats creu que la coalició d'esquerres ha fet esforços amb Podemos com ara acollir a Lilith Verstrynge com a número 4 a Catalunya: "Hi ha hagut voluntat d'entesa. Sumar són 16 forces polítiques, té una capacitat d'articulació".
En aquesta líniea, ironitza amb la idea que Podemos és l'autèntica esquerra: "Com a novetat no ho és molt. Tinc 72 anys, he sentit moltes vegades que hi ha una esquerra autèntica. És una tradició".
Subirats, a favor de l'amnistia per superar "la qüestió territorial"
Considera que l'amnistia permetrà abordar "la qüestió territorial" seriosament i superar el 2017: "Tenim problemes molt de fons. Estem paralitzats, paint els efectes de la crisi del 2017". Per això, demana aprendre d'errors com les decisions unilaterals per part dels independentistes o que la qüestió territorial no està resolta per part de l'Estat: "Que encara avui estem discutint aquests temes i no aconseguir un reconeixement d'aquesta identitat. S'ha d'assumir".
Preguntada per l'Ada Colau, Subirats la veu "molt bé" i amb ganes de continuar activa políticament: "Va perdre les eleccions per 340 vots davant de Jaume Collboni, no crec que es pugui pensar en un desastre dels Comuns". Subirats diu que els vuit anys de govern d'Ada Colau a Barcelona ha canviat la ciutat del tot.
L'exministre veu difícil que Jaume Collboni governi amb 10 regidors i minoritari i diu "estar a l'expectativa" per si es planteja un canvi de govern.
L'exministre admet que Sánchez "no és autoritari"
Subirats diu que ha tingut una relació molt cordial amb el president del Govern, Pedro Sánchez, i que ha exercit l'autoritat del Consell de Ministres, però sense ser autoritari: "És el president, a molts debats hi ha d'haver resolució i és ell que pren decisions. No és una jerarquia autoritària".
En aquesta línia, l'exmembre del nucli del govern central explica que als Consells es discuteix menys del que se suposa perquè molts dels assumptes que si tracten ja han estat abordats prèviament en diferents àmbits, des dels ministeris al Consell d'Estat: "Els Consells ens posa al dia de què s'està coent, què passa a Europa i al món, una idea d'equip".
Sobre la seva sortida com a titular d'Universitats explica que no tenia interès de continuar com a ministre, però que no depenia només d'ell: "En el cas que hagués tingut interès de continuar, algú m'havia de dir que volia que jo continués".
