Quan la loteria canviava radicalment les vides dels afortunats
60 anys en catala
- Als anys 40, 50 o 60 del segle passat, també als 70, que et toques part de la grossa o un bon premi de loteria, canviava la vida de tota una família
- La gent es reunia davant les administracions i apuntava a mà els resultats: ara ho podem veure online, a RTVE Play
FRANCESCA PUIG
Als anys 40, 50 o 60, que toqués la loteria podia representar un gran canvi per a moltes famílies, una millora ben sensible de la qualitat de vida. Anys difícils i de privacions per a la gran majoria, que esperaven amb il·lusió que la ràdio cantés el seu número. El cinema va enregistrar cares de felicitat entre molta gent senzilla, treballadors que es repartien una sèrie o particulars que se n'anaven de seguida a l'administració on havien comprat el bitllet, per saber quan el cobrarien.
Fins al 1964, la grossa sencera tenia un premi d'un milió i mig de pessetes per sèrie, uns 9.000€. Amb aquest import es podia pagar sencer un pis o una casa i deixar de treballar. Entre 1965 i 1976, el primer premi va pujar a 3.750.000 pessetes (22.538€), donaria per a dos bons habitatges, i del 1977 al 1979 es pagaven 20.000.000 de pessetes (més de 120.000€), per la grossa íntegra.
Els anys 40, pluja de milions
Les administracions de loteria reunien un munt de persones, esperançades que els toqués la rifa, sobretot a les Rambles de Barcelona. Els treballadors s'enfilaven en unes escales ben altes perquè tothom pogués veure els números que anaven sortint. El sorteig es retransmetia només per ràdio, des de Madrid.
La grossa ha caigut en moltes ocasions a Barcelona, perquè és una ciutat on es compren molts dècims i participacions: del primer any que en tenim imatges és de 1943. Als enregistraments, els afortunats apareixen rodejats de la família, els amics o els curiosos. La grossa, pel 34545, se la reparteixen Barcelona, Cadis i Madrid. També cau a la capital catalana un tercer premi, sencer, el 44155.
L'any següent, el 1944, torna la grossa a Barcelona, ara sí, sencera: és el número 33037, un total de 15 milions de pessetes. Les butlletes s'havien venut a la Via Laietana i en tenien els treballadors de l'Instituto Nacional de Previsión, ja que un d'ells jugava cada anys i en venia als companys. També van caure molts diners a la fàbrica Rivière de filferros de la ronda de Sant Pere i a Vilafranca del Penedès. A un obrer que duia 35 anys a les drassanes Nuevo Vulcano, al port de Barcelona, li van tocar 187.000 pessetes, una fortuna per l'època! Va dir que no tornaria mai més a treballar.
El premi més important de la loteria de Nadal va tornar a Barcelona el 1946: la boleta duia el número 45590 i va ser molt repartit, també amb Madrid i Sevilla. Un altre cop, centenars de persones miren com avança el sorteig a les Rambles, fins i tot un guàrdia amb el salacot tradicional. No sabem si li va tocar res, sí que se'n va endur una bona pessiga un policia armat. Al propietari de l'administració Valdés el van filmar i entrevistar forta de la seva botiga, on havien escrit que Barcelona també es quedava el tercer, i la ciutat de València, el segon.
Com havia passat dos anys seguits, 1943 i 1944, la grossa va tornar a caure a Barcelona en dos anys consecutius: 1946 i 1947. El de l'any 47 va ser pel 35920 i es va quedar tot a la ciutat comtal. "Vendido aquí", escriu amb guix al cartell de l'administració un home, abrigat amb una gorra.
Després d'aquestes alegries, la grossa ja no tornaria a Barcelona fins al 1961, però sí molts altres premis importants.
Anys 50 sense grossa, però amb premis importants
Cau la pluja sobre Barcelona el 22 de desembre del 1950. La gent, amb paraigües o sense pren nota dels números per comprovar-los quan arribi a casa. A Barcelona li toca 'només' part d'un cinquè i una sèrie del segon, el 34480, repartit per les Missioneres Claretianes de Sarrià. També a Terrassa en reben una bona part. La grossa ha caigut a València, a l'administració Santa Catalina, i al cartell escriuen el 45749 i "vendido en esta casa".
Un cinquè i gran part del segon premi van caure a Terrassa i Barcelona el 1951. Premis molts repartits i que van sorprendre i meravellar moltes llars: un sastre de Sants, treballadors de l'España Industrial, un carnisser de Terrassa i un bon nombre de les seves clientes, i els socis de la Confraria de Sant Magí, que reunia gent nascuda a Taragona. Els guanyadors no tenien gens de por a ensenyar els números guanyadors.
El 1959, d'esquena al Palau de la Virreina, centenars de persones miren embadalits els premis grossos que van sortint. Fa fred, però molts passen hores a les Rambles, drets, fins que acaba el sorteig. A Barcelona es queden 120 milions del segon, per al 16690.
La grossa torna a Catalunya el 1969, a Sabadell
L'any 1961, la grossa, pel número 24964, es reparteix per tot l'estat i cau també a Barcelona i La Jonquera. Els anys 1962, 1963 i 1964 també arriba una part del premi gran. La sort, però arriba amb l'import sencer de la grossa el 1969 a Sabadell.
Van ser dies de molta alegria al Vallès, sobretot per la Penya Arlequinada, la dels socis del Club de Futbol Sabadell. Fins i tot hi havia jugadors que portaven participacions, com ara l'uruguaià, Pini Stagi. L'encarregat d'explicar-ho per al Telediari i entrevistar els afortunats va ser José Luis Barcelona. Per a molts, el premi era un autèntic respir!
El 1978, només una part de la grossa cau a Barcelona
A Vic els va caure part de la grossa l'any 1972. El 1974 i el 1978 en va correspondre una part a Barcelona, i el 1979, íntegre a Granollers.
A les Rambles escrivien els números del sorteig de Nadal amb més alegria: el premi gros va tornar, repartit entre Madrid, Còrdova, Sevilla i Telde, a les Canàries, pel número 15640. El mercat de Sant Josep, la popular Boqueria, lluïa l'estel de Nadal, entre passejants i curiosos que miraven a veure si els havia tocat res.
El primer premi ja no tornarà sencer a Catalunya fins al 1983: enguany fa 40 anys. La grossa va caure al barri de les Corts i a la Roca del Vallès.
Esperem que aquest 2023 també arribi una bona pessigada al país. Seguiu el sorteig en directe a RTVE Play. I que tingueu molta sort!
