Les vendes pugen un 3,63% a Catalunya i se situen en 53,21 euros per habitant
- La despesa per habitant a Catalunya se situa en els 53,2 euros, per sota dels 70 euros de mitjana a tot l'Estat
- El sorteig de Nadal de 2023 reparteix 2.590 milions en premis, 70 més que l'any anterior
- Loteria de Nadal 2023: darreres notícies
Els catalans han gastat 408.611.740 euros enguany, segons les dades de la Societat de Loteries i Apostes de l'Estat (Selae). Suposa un 3,63% més que l'any passat i la despesa per habitant se situa en els 53,2 euros, molt per sota dels 70 de la mitjana estatal. Els catalans vam gastar l'any passat 394.328.360 euros en dècims de la Loteria de Nadal, un 3,2% més que el 2021.
A Barcelona, les vendes han pujat un 2,66% (283.975.580 euros i 50,34 euros per habitant), i a Girona ha augmentat un 10,27% (34.903.980 euros i 44,93 euros per habitant). A Lleida, les vendes han augmentat un 3,23% (47.923.180 euros i 109,64 euros per habitant), mentre que a Tarragona han pujat un 5,62% (41.809.000 euros i 50,77 euros per habitant).
70 euros de mitjana a Espanya
En total, les vendes a tot l'Estat han crescut un 4,37% respecte a 2022 fins als 3.318 milions d'euros. Es tracta del tercer any en què pugen les vendes d'aquest sorteig de Nadal, després de la baixada registrada en 2020 a causa de la pandèmia de la COVID-19. La despesa mitjana per habitant ha estat de 69,97 euros, un 4,37% més que l'any passat quan va ser de 67,11 euros. La comunitat en la qual més vendes de loteria s'han registrat ha estat, un any més, Castella i Lleó, amb 111,16 euros per habitant; seguida d'Astúries, amb 106,25, i La Rioja, amb 103,81.
Madrid, Andalusia i Catalunya, on més es ven
Des del passat 12 de juliol s'han posat en circulació 185 milions de dècims, cinc més que l'any anterior. L'emissió total és de 3.700 milions, 100 milions més. D'aquests es repartirà el 70% en premis.
En tot cas, es manté la quantia dels premis: la 'Grossa' de Nadal o primer premi, són 4.000.000 d'euros a la sèrie (400.000 euros al dècim); el segon premi, d'1.250.000 euros a la sèrie (125.000 euros al dècim); o el tercer, de 500.000 euros a la sèrie (50.000 euros al dècim). L'import del dècim continua sent de 20 euros.
Loteries i Apostes de l'Estat havia posat a la venda a Catalunya un total de 2.160.000 bitllets en dècims de loteria del Sorteig Extraordinari de Nadal per valor de 432 milions.
Madrid i Barcelona, les més afortunades
Per comunitats autònomes, segons el repartiment realitzat per SELAE per a enguany, la Comunitat de Madrid és on els ciutadans més loteria de Nadal compren (518 milions), seguits dels andalusos (470) i els catalans, segons les dades de l'any passat.
Com sol ser habitual, el rànquing dels llocs més afortunats el continua liderant la ciutat de Madrid, on la 'Grossa' ha recaigut un total de 83 ocasions en els més de 200 anys d'història del tradicional sorteig, l'última d'elles l'any passat. A més, el primer premi ha anat a parar a Madrid en els últims set anys (2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021 i 2022). La primera vegada que va ser agraciada va ser en 1816.
La segona ciutat d'Espanya amb major fortuna torna a ser Barcelona, ja que a la ciutat comtal han caigut un total de 43 'Grossos' des de l'any 1817. En la capital catalana també va caure el primer premi el passat 2022.
168 milions per Hisenda
El sindicat de tècnics d'Hisenda (Gethsa) preveu que l'Estat ingressi 168,3 milions d'euros amb la loteria de Nadal si no queda cap dels grans premis sense repartir. Les retencions augmenten en 4, 55 milions respecte a l'any passat per l'increment de 5 sèries.
Segons aquesta entitat, l'Estat ingressarà 72.000 euros per cada dècim premiat amb la grossa. En total, el tradicional sorteig del 22 de desembre deixarà 2.590 milions d'euros en premis de diferents imports, 70 milions més que l'any passat. Actualment, però, només paguen impostos els guanyadors dels tres primers premis, de 400.000, 125.000 i 50.000 euros. Els premis inferiors als 40.000 euros estan lliures de tributació.
Per cert, que els tècnics d'Hisenda reclamen que els autoritzin a investigar per blanqueig de capitals els 687 milions d'euros pagats a entitats jurídiques per premis de més de 40.000 des de 2019 i no prescrits.
