Dolors Bramon, filòloga: "La llengua de l'Alcorà no la parla ningú"
Noms Propis - Dolors Bramon, filòloga i historiadora, aclareix alguns conceptes importants sobre l’islam
- L'experta assegura a 'Noms Propis' que a l'Alcorà, la dona té molta llibertat
NADIA SOMOZA
Dolors Bramon és filòloga i historiadora, doctora en filologia semítica i en història medieval per la UB on ha sigut professora d’estudis àrabs i islàmics. És membre emèrita de l'Institut d’Estudis Catalans, treballa en els camps de les minories religioses i del passat islàmic de Catalunya. Ha publicat diversos llibres on s'entén la seva passió per divulgar i apropar el què és l’islam, defensant, això sí la seva independència intel·lectual.
Es descriu com una dona moderna i "avançada en el seu temps", diu. Visita el programa 'Noms Propis' per parlar amb Anna Cler de la seva professió i assegura: “Sempre he dit el que pensava, no m’he mossegat gaire la llengua”.
Dolors Bramon a 'Noms Propis'
Tot i haver cursat un batxillerat científic i començar la carrera d’econòmiques, va decidir passar-se a lletres i es va matricular per estudiar àrab. El que no sabia és que allò es convertiria en la seva passió i el seu ofici. Diu que no creu en les religions i afirma que: "Contra més les estudio, menys m’agraden".
Al seu llibre 'Professora d’islam, converses amb Ignasi Moreta' aclareix alguns conceptes sobre l’islam importants que tothom hauria de saber i dels quals en parla a 'Noms Propis':
1. L’islam va ensenyar el monoteisme als hispànics?
L'Islam va contribuir, afirma Bramon. "No tenim una prova, però els hispànics no estaven totalment cristianitzats, per tant, hi havia gent que adorava moltes coses a l’hora i l’islam va ensenyar la idea d’un sol Déu".
2. Per què l’àrea d’influència principal a Catalunya eren Tortosa i Lleida?
Tortosa i Lleida van ser molt importants perquè van pertànyer al món de l’islam 30 anys més que Saragossa.
3. Està manipulat el nou testament dels musulmans?
Segons l'experta, certs països petroliers paguen, editen i envien gratuïtament l’Alcorà traduït en un català perfecte i en altres idiomes. Però si llegeixes l’Alcorà en àrab "no sempre lliga tot, no s’ajusta a la realitat i és molt perillós", diu.
"La immensa majoria de musulmans poden saber l’Alcorà de memòria, però no tenen possibilitat d’entendre-ho si no han estudiat profundament la llengua àrab clàssica” insisteix la historiadora. "La llengua de l’Alcorà no la parla ningú avui", remarca.
4. Què es malinterpreta de l'Alcorà?
Un dels problemes amb el que es troba Dolors Bramon en el seu dia a dia és com explicar als musulmans que millor que "no li facin cas del tot a l'Alcorà, perquè hi ha trossos que es malinterpreten", comenta. Creu que moltes persones es queden amb els fragments que volen o que els interessen sense llegir-lo del tot i entendre el context. "L'Alcorà diu que pots pegar a la dona, però si continues llegint diu que es pega amb un bri d'herba, com fent-li pessigolles".
Un altre fragment diu que la dona i l’home no han d’ensenyar el sexe. La paraula cabells no hi és, ni la paraula burca. "Hi ha la paraula hijab, que és una cortina, no un vel que tapi la dona", esmenta.
Per una altra banda, la dona a l’Alcorà té molta llibertat, "però aquests trossos no es llegeixen", assegura. Bramon arriba a la conclusió que: "Si no es tergiversessin tant les coses, el món aniria millor". Conclou que tots els creients monoteistes adoren i creuen en el mateix Déu, el que passa és que cada religió l’entén a la seva manera.
