Parts del cos que segurament no saps com es diuen en català
Déu n'hi do - Per dir algunes parts del cos els catalans fan servir castellanismes
- La "pantorrilla" dels ciclistes té traducció en català
De les primeres coses que aprenen els humans quan són ben petits són les parts del cos. Tothom té clar què és la mà, què és el colze, què és un dit i què és un peu. Però hi ha altres parts del cos que la gent no té gaire clar com es diuen. I, davant del dubte, recorren al castellà, cosa que no és estranya… Si tenen les paraules necessàries en català, per què han de fer servir les del castellà?
Els futbolistes xuten amb l’empenya, no amb el empeine. I no es cobreixen les espinilles amb espinilleres; es cobreixen les canyelles amb les canyelleres. Els ciclistes tenen molt desenvolupat el panxell, no la pantorilla; del panxell també se’n pot dir bessons, de tota la vida.
Els gimnastes solen tindre unes espatlles molt fortes, no uns hombros forts. I, molts cops, per entrenar, porten canelleres als canells, no munyequeres a les munyeques.
Els escaladors tenen uns avantbraços gegants; avantbraços, res d’antebraços. Solen tenir les mans plenes de durícies o calls, però mai de la vida callos. I també solen tenir els tous o els palpissos dels dits destrossats. Això no és la hiema del dit, és el tou o el palpís. I els ballarins no mouen molt bé la cadera; mouen molt bé el maluc.
Per augmentar el teu vocabulari en català i deixar de fer servir castellanismes recupera el programa “Déu n’hi do” amb la Shalana a RTVE Play Catalunya.
