Personalitats que ens han dit adeu aquest 2023
- Han mort figures populars com Francisco Ibáñez, Josep Maria Espinàs, Itzíar Castro, Lluís Llongueras o Joan Bayén
- RTVE Catalunya ha acomiadat el realitzador Sergi Schaff i la periodista Mària Sánchez
El 2023 ha estat l'any de la mort, entre d'altres, del dibuixant Francisco Ibáñez, pare dels populars Mortadel·lo i Filemó, del cineasta Agustí Villaronga, responsable de cintes com 'Pa negre', o del periodista Josep Maria Espinàs. També han mort el ninotaire Toni Batllori, l'ex primer ministre d'Itàlia Silvio Berlusconi, i les actrius Itzíar Castro i Concha Velasco.
Alhora han traspassat el filòsof Xavier Rubert de Ventós, el director de cinema Carlos Saura, l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet, l'ex vicepresident espanyol Pedro Solbes, l'exministre i exlíder del PP de Catalunya Josep Piqué, el propietari del bar Pinotxo, Joan Bayén, l'escriptor Antonio Gala, el perruquer Lluís Llongueras, l'historiador Joan B. Culla o la lingüista Carme Junyent.
Les tires d'humor perden dos grans referents
El 15 de juliol va morir als 87 anys Francisco Ibáñez, pare de Mortadel·lo i Filemó. El dibuixant ha deixat un llegat de més de 50.000 pàgines. Mortadel·lo i Filemó van ser els dos personatges més populars de l'historietista barceloní, però també va crear altres sèries populars com '13 Rue del Percebe' , 'Rompetechos' o 'El botones Sacarino'.
A principis d'any, el 7 de gener, havia mort un altre dibuixant, Toni Batllori, l'autor de la tira diària de 'La Vanguardia'. Nascut a Barcelona el 1951, va començar a col·laborar amb aquest rotatiu el 1991 a la secció d'Esports. Tres anys després va passar a analitzar la política amb la tira còmica 'Ninots'.
L'últim adeu a personatges populars
El 29 de maig va morir el perruquer Lluís Llongueras als 87 anys. Nascut a Esparreguera el 1936, va tenir un perfil mediàtic marcat per haver pentinat famosos i per les nombroses aparicions televisives durant les dècades dels 80 i dels 90.
Va esdevenir un empresari de la perruqueria d'èxit amb una cadena de franquícies amb més de 50 establiments arreu de l'Estat i més de 120 salons de bellesa arreu del món.
Molt sentida també va ser la mort l'11 d'abril de Joan Bayén, el mític propietari del bar Pinotxo del mercat de la Boqueria. En Juanito, com el coneixia tothom, s'havia jubilat la tardor de l'any passat després de dedicar tota la vida a servir la clientela vestit amb la peculiar armilla i corbata de llacet. Tenia 88 anys.
S'apaga l'estrella de figures de l'espectacle
Una de les morts més inesperades d'aquest 2023 ha estat la de l'actriu Itzíar Castro. Per edat, tenia només 46 anys, però també per les circumstàncies: va morir la nit del 7 al 8 de desembre d'una aturada cardiorespiratòria mentre assajava un espectacle de Nadal a la piscina municipal de Lloret de Mar.
Nascuda a Barcelona, la intèrpret va iniciar la seva carrera professional el 2002 i havia participat en diverses sèries de televisió com 'Vis a Vis', 'El cor de la ciutat', 'Hospital Central' o 'El Crac'. Al cinema, va aparèixer en pel·lícules com 'Campeones', 'Matar a Dios' i 'Pieles', per la qual va ser nominada als Goya com a millor actriu revelació.
A principis d'any, el 22 de gener, va morir el director de cinema Agustí Villaronga als 69 anys. El també guionista es va donar a conèixer popularment amb l'adaptació de la novel·la d'Emili Teixidor 'Pa negre', pel·lícula per la qual va recollir reconeixements al Festival de Sant Sebastià, als Goya i als Gaudí.
Nascut a Palma el 1953, Villaronga es va llicenciar en Història de l'Art. La seva filmografia es caracteritza per allunyar-se dels circuits comercials.
Aproximadament 3 setmanes després, el 10 de febrer, va morir un altre director de cinema, Carlos Saura, als 91 anys. Qualificat per l'Acadèmia espanyola del Cinema com "un dels cineastes fonamentals de la història del cinema espanyol", als anys 90 va rebre el Goya al millor director per 'Ay Carmela' i entre aquesta dècada i la següent va ser investit 'honoris causa' per les universitats de Dijon i Saragossa.
L'any passat, Saura va rebre el Gran Premi Honorífic de la 54a edició del Sitges Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Al llarg de la seva trajectòria, també va rebre altres reconeixements importants com l'Ordre d'Arts i Lletres de França i l'Ordre del Mèrit de la República Italiana.
El 2 de desembre va morir als 84 anys l'actriu Concha Velasco, un mite de les arts escèniques a Espanya i una de les personalitats més populars del país durant més de sis dècades. Estrella del cinema, teatre i televisió des dels anys 60, va rebre en vida pràcticament tots els homenatges que una actriu pot desitjar, inclòs el Goya d'Honor el 2013 i el Premi Nacional de Teatre el 2016.
Com a presentadora de televisió, la seva cara va ser habitual des dels anys 70 i a TVE va tancar la seva etapa com a comunicadora conduint 'Cine de Barrio' durant 9 anys.
El 28 de maig va morir a Còrdova i als 92 anys l'escriptor Antonio Gala. Nascut a Brazatortas (Ciudad Real) el 1930 i apartat de la vida pública des de fa uns anys per motius de salut, Gala ha estat considerat un escriptor precoç ja que als cinc anys ja va escriure un relat curt i als set la primera obra teatral. Entre les obres més conegudes hi ha 'El manuscrito carmesí' (1990), reconeguda amb el Premi Planeta, i 'La pasión turca' (1994).
Se'n van referents intel·lectuals de la política i el pensament
En el decurs d'aquest any 2023 Catalunya ha perdut grans fars intel·lectuals que han deixat una gran petjada en forma d'obres però també a les seves freqüents intervencions als mitjans de comunicació.
El 5 de febrer va morir als 95 anys l'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs. Nascut a Barcelona el 1927, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona (UB). Amb una extensa obra, es va convertir en un referent de la creació literària en català des de la joventut, ja que amb 26 anys va guanyar el premi Joanot Martorell, l'actual premi Sant Jordi, per la novel·la 'Com ganivets o flames'.
Per la seva trajectòria va rebre diversos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi el 1983, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya el 2007 i la Medalla d'Or de la Generalitat el 2015. També se'l recorda per haver composat la lletra del Cant del Barça, l'himne oficial del Futbol Club Barcelona.
Uns dies abans, el 28 de gener, va morir el filòsof, escriptor i polític Xavier Rubert de Ventós als 83 anys. Autor d'assaigs filosòfics, el seu treball ha estat reconegut amb premis com el Ciutat de Barcelona (1963), el Lletra d'Or (1968) i l'Anagrama d'assaig (1973). El seu pensament també es va filtrar a través de la docència, que va impartir com a professor de filosofia en diverses universitats catalanes i dels EUA.
Va fundar el Col·legi de Filosofia i va crear la càtedra Barcelona-Nova York de llengua i cultura catalanes. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la trajectòria cultural. Implicat políticament, va ser diputat al Congrés pel PSC i al Parlament Europeu els anys vuitanta i, posteriorment, va signar un manifest a favor de CDC.
El 29 de novembre va morir l'historiador Joan B. Culla als 71 anys després de més d'un any de lluita contra un càncer. Llicenciat i doctor en història contemporània per la UB, va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1977 i per les seves aules hi han passat centenars de periodistes.
Nascut a Barcelona l'any 1952, va destacar per una obra extensa dedicada a la política catalana i els seus partits i per la presència als mitjans de comunicació, com a analista, tertulià i comentarista polític.
També força popular era la figura d'una altra professora, Carme Junyent, que va morir el 3 de setembre als 68 anys. Nascuda a Masquefa (Anoia), ensenyava lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (UB) i estava especialitzada en les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. En aquest sentit, era directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA).
Autora d'una vasta obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística, Junyent va ser també presidenta del Consell Lingüístic Assessor i guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2019.
Pel que fa a la política, el 2023 han marxat dos exministres, un que ho va ser del Partit Popular, Josep Piqué i l'altre del PSOE, el valencià Pedro Solbes.
Piqué va morir el 6 d'abril als 68 anys. Nascut a Vilanova i la Geltrú, va ser president de Vueling i conseller delegat de l'empresa OHL. El 1996 va ser nomenat ministre d'Indústria i dos anys després compaginava el càrrec amb el de portaveu del govern espanyol. En la següent legislatura va ocupar les carteres de ministre d'Assumptes Exteriors entre el 2000 i el 2002, quan va esclatar la guerra de l'Iraq, i la de ministre de Ciència i Tecnologia del 2002 al 2003.
Des de l'octubre del 2002 fins al 2007 va ser president del Partit Popular de Catalunya. Doctor en Ciències Econòmiques i llicenciat en Dret per la UB va militar, en la seva joventut, a organitzacions d'esquerres com el PSUC.
Pel que fa a l'exvicepresident espanyol Pedro Solbes va morir el 18 de març als 80 anys. Nascut al Pinós (Alacant) i membre del PSOE, Solbes va ser a la cúpula de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero entre el 2004 i el 2009, quan era ministre d'Economia i Hisenda.
Prèviament havia ocupat la cartera d'Afers Econòmics i Monetaris a la Comissió Europea i també havia estat ministre d'Economia i d'Agricultura, Pesca i Alimentació durant el mandat de Felipe González.
Cara i creu a la taula dels mecenes
El 16 de setembre va morir el farmacèutic, empresari i mecenes català Antoni Vila Casas als 92 anys. L'empresari i col·leccionista era un dels grans mecenes de l'art català i gestionava i exhibia el patrimoni que adquiria a través de tres museus i un espai d'art: el Museu Can Framis i l'Espai Volart a Barcelona, el Museu Can Mario de Palafrugell i el Museu Palau Solterra de Torroella de Montgrí.
També un dia 16, però de 6 mesos abans, al mes de març, va morir als 87 anys Fèlix Millet, condemnat pel saqueig del Palau de la Música. Les últimes setmanes de vida les passar en una residència perquè estava en règim de tercer grau per malaltia incurable.
Fundador de la Fundació Orfeó Català i Palau de la Música Catalana el 1990, va ser-ne president fins que va ser destituït el 2009, quan es va fer públic el 'cas Palau'. Millet va ser condemnat a 9 anys i 8 mesos de presó per haver desviat 23 milions d'euros de la institució.
D'altra banda, el 5 d'agost va morir el propietari i fundador de l'administració La Bruixa d'Or de Sort, Xavier Gabriel. Va ser pioner en la venda de dècims de loteria per internet i va aconseguir guanyar més de 60 milions d'euros per sorteig. També va introduir el ràfting a la comarca del Pallars Sobirà ajudant, així, a la recuperació econòmica del territori.
Amb 27 anys va deixar la banca pel món dels negocis i durant la seva trajectòria com a empresari va amassar una gran fortuna i va rebre més d'una trentena de premis.
Figures internacionals que han deixat petjada a Catalunya
El 2 d'abril va morir el compositor japonès Ryuichi Sakamoto als 71 anys. A casa nostra se'l recorda per ser l'autor de la música de la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona l'any 1992. Nascut el 1952 a Nakano, a Tòquio, era conegut per haver posat música a diverses produccions cinematogràfiques com 'El petit buda', 'El renascut' i 'The Sheltering Sky'. El 1986 va guanyar l'Oscar per la banda sonora de 'L'últim emperador'.
Uns dies abans de començar l'estiu, el 12 de juny, va morir el polèmic polític i empresari italià Silvio Berlusconi als 86 anys. Va ser tres vegades primer ministre, la primera entre 1994 i 1995, la segona entre els anys 2001 i 2006 i la tercera entre el 2008 i 2011. També va exercir el 2002 com a ministre d'Exteriors del seu executiu.
Era el cap visible i president del partit conservador Forza Italia i des de l'octubre del 2022 senador. Abans, va ser eurodiputat tres anys, però va deixar l'escó per ser senador a Itàlia. En l'àmbit empresarial, Berlusconi era propietari i president de la corporació de telecomunicacions Mediaset, amb la seva cadena Telecinco com una de les que ha acumulat més audiència a Catalunya.
Per un altre costat el 15 de setembre va morir l'artista colombià Fernando Botero als 91 anys. Pintor i escultor nascut a Medellín el 1932, és popularment conegut per ser creador d'escultures voluptuoses de grans dimensions, i de les quals en tenim dos grans exemples a casa nostra: la figura del cavall de la terminal 2 de l'Aeroport del Prat i el gat de la Rambla del Raval de Barcelona.
Dol a RTVE
Només encetar l'any, el 3 de gener, va morir el realitzador, director i creador de programes televisius Sergi Schaaff als 85 anys. Professor i mestre de generacions de professionals de RTVE Catalunya, va estar vinculat professionalment a TVE des dels anys 60 i va ser director i creador del concurs 'Saber i ganar', entre d'altres. Schaaff va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2014 i el Premi Ondas el 1979.
Però la de Schaff no ha estat l'única pérdua sentida aquest 2023 a la Corporació RTVE a Catalunya. A meitats del mes de març la redacció d'Informatius va perdre un dels seus puntals. Amb només 59 anys, Mària Sánchez va pedre la vida a causa d'un càncer.
Vinculada a la informació social i municipal de Barcelona durant més de 20 anys, la seva mirada comunicativa sempre va posar el focus en la proximitat, els veïns, els turistes, la gent, en definitiva, en les persones. Fruit d'això el 2016 va ser reconeguda amb la medalla al reconeixement a la trajectòria professional de la Guàrdia Urbana de Barcelona. El 1997 va crear el primer programa de televisió a Espanya dedicat al medi ambient, 'El escarabajo Verde', del qual també en va ser directora.