Fiscalia investiga la procedència dels vessaments de pèl·let a les platges de Tarragona
- L'ONG Good Karma denuncia una acumulació de 120 milions de boletes de plàstic a la platja de la Pineda de Vila-seca en cinc anys
- Augmenten a 13 les empreses investigades per contaminació amb pèl·lets
Fiscalia de Tarragona ha obert una investigació per determinar l'origen dels pèl·lets a les platges tarragonines; la marea de boles de plàstic que aflora a les costes i que s'origina a partir de la fabricació d'ampolles. D'aquesta manera, els Agents Rurals, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra examinaran la procedència.
D'altra banda, fonts del ministeri asseguren que es demanarà tota la informació extreta d'anteriors investigacions sobre pèl·lets a la província el 2019; en concret les diligències fetes pel jutjat d'instrucció número 2. La causa es va arxivar el 2021 perquè no es va poder determinar els responsables d'aquells vessaments.
Gran concentració de microplàstics
L'abocament a la costa gallega va posar en qüestió la contaminació que des de fa anys s'està veient al litoral tarragoní, on s'han arribat a batre dos rècords mundials de recollida dels microsplàstics: 700.000 el 2021 i més de 2 milions el 2022.
Són dades que detallen Good Karma i Surfrider Foundations, entitats que denuncien l'activitat de les empreses productores d'aquests residus a Tarragona i que, calculen, la platja de la Pineda de Vila-seca ha arribat a acumular 120 milions de boletes en cinc anys.
Tretze empreses en el punt de mira
El Departament d'Acció Climàtica investiga 13 empreses del Camp de Tarragona per contaminació amb pèl·lets i que incompleixen la llei de responsabilitat ambiental. Al desembre ja es va obrir un departament a vuit companyies (Repsol Química, Dow Chemical, Basell Poliolefinas, SK Primacor, Transformadora de Etileno, Katoen Natie, Schmidt Ibérica i Ravago Plásticos) i recentment s'ha ampliat a cinc més, els noms de les quals no han transcendit.
L'alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha criticat que el Govern no hagi activat mesures després de cinc anys de demandes: "Hem hagut de demostrar la procedència dels pèl·lets perquè s'espolsaven la jaqueta dient que no podien definir-ne l'origen, ja que podien venir de qualsevol lloc del Mediterrani".
Quin impacte tenen?
Abocar al mar els pèl·lets pot suposar un perill tant per a la fauna marina com per la vida humana. Les petites boletes de plàstic poden descompondre's en microplàstics encara més petits i ser consumits per peixos. No solament es queda aquí, sinó que aquests en multitud d'ocasions acaben atrapats pels pescadors i venuts al mercat.
D'altra banda, les ONG fan neteges periòdiques a les platges, que asseguren, les fan sense cap mena d'impacte negatiu. Segons aquestes, el sedàs que utilitzen és molt poc intrusiu i després la sorra torna directament a la platja. A vegades fan servir una màquina cilíndrica, que omplen amb una pala per abastar més sorra.
La situació esclata a Galícia
Des de meitats de desembre arriben pèl·lets a les costes gallegues. Es va originar a partir de la pèrdua de part de la càrrega d'un vaixell, davant les costes del nord de Portugal. Ara la situació s'ha estès també a Astúries, Cantàbria i Euskadi.
Rogelio Santos Queiruga, president de Plademar Muros-Noia, una associació que vetlla pel medi ambient, preveu un agreujament els pròxims dies: "S'espera la pitjor allau de pèl·lets aquest cap de setmana".
