Els barbarismes que es fan servir més en català
Déu n'hi do
- Els defensors de la llengua catalana volen erradicar els barbarismes
- Hauríem d'acostumar-nos a dir panerola en comptes de "cucaracha"
Els barbarismes poden sorgir de diverses maneres, per exemple, modificant la pronúncia d’una paraula que ja existeix o creant un neologisme que no segueixi les regles de la llengua.
Barbarismes en català
Durícia, brillo, cadera, bolo, membrillo… Són cinc barbarismes que es tenen bastant integrats i que s'escapen de la boca sense saber-ho. Quina seria la manera correcta de dir aquestes paraules? Hauríem de dir "ull de poll" i no durícia; "lluentor" i no brillo; "bitlla" i no bolo; i "codonyat" i no membrillo.
Altres barbarismes que també formen part del dia a dia dels catalans serien jaleo, bisagra, cuidadós, eslabó i quiebra. En aquests casos, com es dirien aquestes paraules en català? Hauríem de dir xivarri i no jaleo; frontissa i no bisagra; curós i no cuidadós; anella i no eslabó; fallida i no quiebra.
Si continuem investigant trobem aquests altres barbarismes: estanteria, frambuesa, gos guia, abanico i petxines. Quina seria la manera correcta de dir aquestes paraules? Doncs una “estanteria” és una prestatgeria. Un “gos guia” és un gos pigall. A la “frambuesa” se l’in diu gerd. Un “abanico” és un ventall o un vano. I les increíbles “petxines” es diuen cloïsses.
La majoria dels barbarismes que diuen els catalans venen del castellà, ja que està molt arrelat a Catalunya. Parche, abono, xiringuito i andami són alguns exemples més de barbarismes. Com es diuen aquestes paraules en català? Quan diem “parche” hauríem de dir pegat. Quan diem “abono” hauríem de dir adob. Quan diem “xiringuito” hauríem de dir guingueta. I quan diem “andami” hauríem de dir bastida.
Charco, chupeton, fiambrera, patós o adiestrar són altres barbarismes que diuen els catalans en el seu dia a dia. En català correcte un “charco” és un basal. Un “chupeton” és un xuclet. Una “fiambrera” es una caramanyola. Un “patós” es un maldestre. I “adiestrar” és ensinistrar.
I com es dirien pantorrilla, agravi, pardillo i quiniela? Doncs la “pantorrilla” és el panxell; “agravi” és greuge; “pardillo” és passerell; i la “quiniela” és la travessa.
Altres barbarismes que la Shalana ha trobat pel carrer són: azafata, tubería, cadera, muérdago i pechuga. Com es diuen aquestes paraules en català? Azafata és hostessa; tubería és canonada; cadera és maluc; muérdago és vesc; i pechuga és pit.
Si continuem amb la llista de barbarismes, podríem afegir: palco, gafe, plaç i agulletes. Com es diuen realment aquestes paraules en català? Doncs palco seria llotja, gafe seria malastruc, plaç seria termini i agulletes seria cruiximent.
Duende, Ingle, mirilla, relleno i yate. Aquestes paraules també estan molt integrades en el llenguatge dels catalans, però realment no són correctes. Per referir-se a un duende hauríem de dir follet. Si us fa mal l’ingle, haurieu de dir engonal. La mirilla d’una porta seria espiell. El relleno d’un pollastre és farcit. I el yate que tots voldríem tenir seria un iot.
Si seguim ampliant la llista direm que una hebilla és un sivella, un villancico és una nadala, chirriar és grinyolar, babosa és llimac i pavo és gall d'indi.
Altres barbarismes: mapache, musgo, candelabro, estribillo i cucaracha. Com s’han de dir correctament aquestes paraules en català? Un mapache és un os rentador. El musgo és la molsa. Un candelabro seria un canelobre. I el que més ens agrada d’una cançó és l’estribillo, que en català correcte seria la tornada. I el que fa un fastig horrible són les cucarachas que en català es diuen paneroles.
Pistacho, calderilla, golondrina, sacacorcho i tachar també els tenen molt integrats. Quina és la manera correcta de dir-les? Pistacho seria festuc. Calderilla es diria xavalla. Una golondrina és una oreneta. Un sacacorcho és un llevataps. I el verb tachar seria ratllar.
Al programa 'Déu n’hi do', la Shalana surt al carrer a descobrir com d’integrats tenim aquests barbarismes. Recupera el programa a RTVE Play Catalunya.
