Què hi ha desprès de la mort segons la filosofia? Entrevista a Arash Arjomandi
Noms Propis - Tot indica que la consciència podria ser independent de l’activitat del cervell
- Les experiències properes a la mort són molt difícils d'explicar, fins i tot per als experts
La qüestió de si hi ha vida després de la mort ha fascinat a la humanitat al llarg de la història, portant a exploracions des de diverses perspectives, incloent-hi la neurociència i la filosofia. Mentre que la ciència ha avançat enormement en la comprensió del cervell i la consciència, la pregunta transcendental sobre el destí de la nostra existència més enllà de la mort continua sent esquiva.
Què és la consciència?
Des de la perspectiva de la neurociència, la mort s'ha considerat tradicionalment com la fi absoluta de la consciència. Els neurocientífics sostenen que la consciència emergeix de l'activitat cerebral, i quan aquesta cessa, la consciència també desapareix. No obstant això, alguns estudis recents han desafiat aquesta visió, assenyalant fenòmens com les experiències properes a la mort (ECM) i l'activitat cerebral posterior a la mort clínica, que han suscitat debats sobre la possibilitat d'una continuïtat de la consciència més enllà de la mort física.
“Tot és possible“
El filòsof Arash Arjomandi visita 'Noms Propis' i assegura que els arguments que les persones es donen per dir que la vida és finita i que se li ha de donar un sentit són molt més forçats i antiintuïtius que pensar que hi ha una continuïtat.
Des de la neurociència se sap que totes les funcions mentals estan localitzades en una regió del cervell, excepte una, l’autoconsciència. Pel filòsof: "Això significa saber que jo soc jo, i no soc cap altre". De moment, la neurociència no ha sabut localitzar aquesta autoconsciència al cervell. “Estic convençut que aquesta autoconsciència, el jo, és el que perdura”, diu Arjomandi. El filòsof creu que si no hi ha una localització en el cervell, vol dir que és autònoma de l’activitat d'aquest. “Neix de l’evolució biològica, però crec que un cop ha brotat, és autònoma i té certa independència”, assegura.
Arash Arjomandi a Noms Propis
Experiències properes a la mort
I és que l'expert creu que avui en dia encara sorprèn que una explosió química com el Big Bang hagi creat vida. Es pregunta, doncs, per què no pot haver-hi un altre salt després de la mort del cos? "No ens hauria de sorprendre, ja ho hem viscut una vegada!", exclama.
En l'àmbit filosòfic, la qüestió de la vida després de la mort ha estat abordada des de diversos corrents de pensament. Filòsofs com Plató defensaven la idea de la immortalitat de l'ànima, suggerint que aquesta entitat extracorpòria transcendeix la mort del cos. En l'actualitat, a l’hospital de Bellvitge, per exemple, s’han documentat experiències molt difícils d’explicar, segons Arjomandi afirma al programa presentat per Anna Cler.
Per què has de continuar vivint? La gran pregunta
En aquesta línia, la gran pregunta filosòfica que tothom es fa cada dia és: Per què he de viure? Per què he d'aixecar-me del llit? Per què faig el que faig? Si trobes una resposta a aquesta, la següent pregunta és: Com haig de viure? El filòsof diu que per fer un món millor en tots els àmbits s'ha de tenir la ment oberta i partir del supòsit que tot és possible. "És l’única manera de saber", conclou.
