Els lletrats del Congrés dubten de la constitucionalitat de la llei d'amnistia
- A l'informe s'adverteix que la norma s'hauria de tramitar com una reforma integral de la Constitució
- Els lletrats recorden que la Carta Magna rebutja “expressament” els "indults generals".
Els lletrats de la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats posen en dubte que la proposició de la llei d'amnistia sigui constitucional tal com està ara mateix redactada. Enmig del camí parlamentari del text, i a 24 hores de la ponència de la comissió de Justícia, avisen que la mesura pot comprometre l'encaix jurídic. L'informe dels lletrats no és vinculant, però alerta que la llei pactada entre el PSOE i l'independentisme català s'hauria de tramitar com una reforma de la Carta Magna.
Les advertències dels lletrats
En el text es remarca que no està en la seva mà decidir si és constitucional o no, però sí que fan diversos advertiments. El primer per la tramitació d'urgència com a proposició de llei i no com a projecte de llei. Després, que hi ha indeterminacions pel que fa als delictes i l'àmbit temporal que podria anar en contra de la seguretat jurídica i a la igualtat davant de la llei dels ciutadans.
Adverteixen que amnistiar un delicte de malversació aniria en contra les normes de la Unió Europea. Així com el fet de suspendre les ordres internacionals de detenció. A més els lletrats, mostren dubtes que els CDR condemnats per terrorisme puguin ser perdonats sense sentència ferma. Aquest informe no és vinculant. Des del PP creuen que el text demostra que la norma no té recorregut.
Reunions a tres bandes
I mentre es feia públic aquest informe, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, i el número tres del PSOE, Santos Cerdán, es reunien al Congrés dels Diputats. Una reunió de treball que tots dos partits s'han afanyat a emmarcar dins la normalitat. En paral·lel, el ministre de la Presidència, Félix Bolaño, i el president del grup d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové, s'han reunit per abordar la negociació de les esmenes a la llei d'amnistia, segons han confirmat fonts de la negociació a Ràdio 4. L'objectiu dels republicans és blindar al màxim la llei perquè disposi de seguretat jurídica i inclogui també els imputats pel Tsunami Democràtic.
Bolaños contra el blindatge
Bolaños, de moment, ha tancat la porta a les esmenes que proposen Junts i ERC que tenen com a objectiu assegurar que els imputats pel Tsunami i els CDR es poden incloure en l'amnistia. Les dues formacions aposten per eliminar de la norma la referència al terrorisme –imputació que ha fet el jutge García Castellón- com a excepció per a l'aplicació de la llei. Bolaños ha afirmat que el PSOE "seguirà dialogant" sobre la base de les esmenes "tècniques" que ha pactat amb Sumar, ERC, Bildu i BNG, que al seu entendre reforcen una llei "impecable des del punt de vista legal i constitucional". "Nosaltres creiem que els delictes greus han d'estar exceptuats de l'amnistia, com ja ho estan a la proposició de llei", ha dit.
Confiança en la negociació
L'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, assegura que la llei d'amnistia no està encallada al Congrés encara que Junts i Esquerra no se n'hagin sortit ni conjuntament ni amb el PSOE en esmenar-la. El lletrat defensa que són discussions tècniques i que l'amnistia ha d'incloure a tothom i amb efectes immediats. Boye justifica que les causes per delicte de terrorisme entrin en l'amnistia. Assegura que el PSOE entén les esmenes de l'independentisme, apunta que la discussió entre Esquerra i Junts és política i dona per fet que els partits arribaran a un acord. Insisteix que els equips jurídics no han treballat en la llei casos personals com el seu propi o el de Borràs.
