Noves mesures per fomentar el règim obert a les presons catalanes

• Destaca la implantació de turmelleres electròniques que ara només es fan servir per a investigats o condemnats per violència masclista o terrorisme
• El Departament calcula que els 1.663 presos preventius actuals suposen un cost de 55 milions d'euros anuals

Turmellera electrònica per mantenir localitzats els presos preventius | ACN ACN

El Departament de Justícia ha aprovat una estratègia que inclou 15 mesures per reduir l’internament i fomentar el tercer grau, els permisos i sortides i la llibertat condicional o provisional. Amb aquest conjunt de mesures la Generalitat pretén recuperar les xifres de població reclusa que hi havia abans de la pandèmia. Aleshores un 31,5% dels reclusos estaven en tercer grau o llibertat condicional, mentre que ara la proporció és del 25%.

En aquesta línia, properament es farà una prova pilot amb diverses turmelleres amb GPS per a controlar presos preventius i poder-los concedir més fàcilment la llibertat provisional. Actualment al voltant del 20% dels 8.000 presos de Catalunya són preventius, o sigui persones que esperen judici o condemna. En el cas dels estrangers, tot i que tenen penes mitjanes de 4,8 anys, inferiors als 7 anys de mitjana dels condemnats espanyols, només arriben al règim obert el 13,5% dels reclusos, davant del 21,5% dels espanyols. A més a més, tan sols el 34,5% dels estrangers gaudeixen de permisos, davant del 61,4% dels espanyols.

Prova pionera amb polseres GPS per reduir la xifra de presos preventius

En cas que la prova pilot sigui exitosa, Justícia estendrà la implantació d'aquestes polseres al conjunt del sistema judicial català. Tot i que es tracta d'una mesura pionera a Espanya, d'altres països com Portugal, França o Bèlgica fa anys que tenen implantats sistemes tecnològics d'aquest estil.

Segons dades facilitades pel Departament de Justícia, dels presos que surten de presó, el 26% torna a delinquir si acaben la condemna amb règim ordinari tancat, mentre que només ho fan el 10% dels que acaben la pena en semillibertat. Això ve reforçat pel fet que el 42% dels reclusos estan en presó provisional esperant judici o complint penes inferiors als dos anys.

Justícia calcula que cada intern costa a l’administració gairebé 200 euros cada dia. Comptant que hi ha uns 1.663 presos preventius actualment i que estan a presó una mitjana de 169 dies, uns cinc mesos i mig, això suposa un cost global anual per a la Generalitat de prop de 55 milions d’euros. El cost de les turmelleres electròniques, el seu ús i funcionament, defensa el Govern català, és molt inferior.

Paquet de mesures

El pla dissenyat pel Departament de Justícia contempla una quinzena de mesures dividides en tres grans blocs: intervenció comunitària per reduir els internaments innecessaris, el reforç del principi d’última ràtio en l’ingrés penitenciari, i el reforç dels espais de reinserció dins dels centres penitenciaris. Aquestes són les més destacades:

• Implantació de turmelleres electròniques: es tracta d'una prova pilot que es farà en dos partits judicials encara per determinar per estudiar la utilitat d'un mecanisme que a hores d'ara es posa a investigats o condemnats per violència masclista o terrorisme i que es vol ampliar a altres tipus de delictes. Aquestes turmelleres són de plàstic negre i s’assemblen a rellotges intel·ligents. Un funcionari la col·loca al turmell de l’investigat amb una eina que impedeix treure-se-la sense trencar-la. Emet un senyal GPS que fa que es pugui configurar una àrea d’on no pot sortir la persona vigilada o a la qual no pot acostar-se, com podria ser una víctima o una zona on hagi comès el delicte. Si surt d’aquest rang, l’empresa que gestiona el sistema fa una trucada a un aparell similar a un mòbil que la persona sempre ha de dur a sobre. Si no respon o es comprova que s’ha incomplert la mesura, la central de seguretat avisa els Mossos d’Esquadra.
• Millora del tràmit de les compareixences periòdiques als jutjats: en comptes que l’investigat hagi d’anar presencialment al jutjat per signar, Justícia implantarà durant la primavera una aplicació informàtica que mitjançant la biometria permetrà identificar l’afectat. Això permetrà agilitzar el tràmit i fer-lo més fiable, cosa que farà que molts jutges no dictin presó preventiva en cas de dubte, sinó que apliquin aquest nou sistema.
• Ajudar els estrangers presos sense documentació a obtenir-la per poder accedir a millores en el grau de classificació penitenciari: es farà en col·laboració amb els col·legis d’advocats perquè aprofitin l’ingrés a presó per accelerar els tràmits per aconseguir documentació.
• Suspensions extraordinàries de l’ingrés a presó: són les que s’apliquen normalment als condemnats per primer cop i a penes inferiors als dos anys. La suspensió extraordinària és la prevista quan no es compleix algun d’aquests dos requisits, i es pot aplicar a penats fins a cinc anys de presó sempre tenint en compte les circumstàncies personals del condemnat, la naturalesa del fet i l’esforç per reparar el dany. Per convèncer els jutges que poden suspendre la pena de forma extraordinària, el 2025 es farà una prova pilot en dos jutjats penals, d’executòries o seccions penals d’audiències provincials per tal que Equips d’Assessorament Tècnic Penal (EATP) facin informes sobre les circumstàncies dels condemnats. Segons Justícia, el 2022 els EATP van fer 1.132 informes sobre víctimes o testimonis, però només 78 sobre acusats.
• Modificació dels criteris per concedir directament el tercer grau als presos quan ingressen a presó. El 2020 va entrar en vigor a les presons catalanes el protocol de Classificació Inicial en Medi Obert (CIMO), però ara es revisaran els requisits imprescindibles i les circumstàncies excloents, per tal de doblar el número de presos que directament passen a tercer grau quan entren a la presó. Així, per exemple, als reclusos estrangers no se’ls exigirà tenir permís de residència o de feina, com passava fins ara.
• Reduir l’ingrés a presó dels multireincidents per delictes de seguretat viària. La reincidència en delictes viaris és de les més altes, un 20%. Així, es pretén que puguin fer els exàmens teòrics de conduir, els que no tenen el permís, o recuperar els punts, els que l’han perdut, mentre són a la presó. També es podrien aprofitar els permisos, sortides i tercer grau per fer els exàmens pràctics i se’ls acompanyarà per fer rehabilitació contra l’alcohol o les drogues.
• Obrir la possibilitat que es puguin imposar mesures penals alternatives (mpa) mentre s’està complint pena de presó per un altre delicte. Durant el 2024 s’incorporaran 12 professionals per donar sortida a uns 700 casos cada any. Actualment hi ha un miler de presos complint pena de presó i esperant poder realitzar mpa.
• Millora en la concessió del tercer grau penitenciari: és una mesura que gràcies a un conveni entre la fiscalia i el Departament de Justícia ja s’aplica des de la tardor passada. En virtud d'aquest acord, el ministeri públic comunica directament als serveis penitenciaris si pensa recórrer un atorgament de tercer grau penitenciari com a molt tard cinc dies després de ser concedit. El Tribunal Suprem va establir que la progressió de grau queda suspesa fins que hi hagi resolució judicial si la fiscalia presenta recurs. Això provoca molta incertesa, i per això ara el ministeri públic es compromet a dir si presenta recurs o no abans de cinc dies després que s’hagi concedit el tercer grau. Si el ministeri no presenta recurs, el tercer grau ja s’aplica directament i no cal esperar diverses setmanes abans que el recurs es pugui presentar.
• Tractaments de desintoxicació dins de les presons: s'habilitaran mitjans perquè els reclusos puguin continuar el tractament fora del centre penitenciari i se’ls acreditarà que ho fan. De fet, la llei permet suspendre l’execució de penes de presó de fins a cinc anys si es demostra que l’acusat va cometre el delicte com a conseqüència de l’addicció a les drogues i si se certifica que ja no és addicte o que està seguint un tractament de deshabituació. El problema actual és que si el tractament no és farmacològic, alguns centres penitenciaris no acrediten que s’està seguint. Ara, amb un conveni entre Salut i Justícia, les presons faran aquests certificats perquè els presos preventius o ja condemnats puguin tenir l’acreditació per obtenir la llibertat provisional i seguir el tractament fora de la presó.
• Apropar la tecnologia digital als reclusos perquè puguin agilitar els tràmits i les comunicacions amb familiars, advocats, entitats socials i educatives i l’administració. Això també els permetrà actualitzar-se en l’ús de les noves tecnologies per quan surtin del centre.
• Potenciar les atribucions de la Taula de Participació Social, creada el 2005, per millorar la reinserció social dels presos.
• Millorar la detecció de víctimes del tràfic d’éssers humans: alguns condemnats, sobretot dones i per drogues o robatoris, són alhora víctimes d’explotació, però no ho denuncien per por i l’administració ho desconeix. Es volen potenciar les eines per detectar aquests casos i que puguin accedir a certs beneficis penitenciaris i socials.