Laura Ferrés, directora de cinema: "L'ansietat i la depressió són provocades pel sistema capitalista en què vivim"
Noms Propis
- La directora de cinema i guionista Laura Ferrés visita 'Noms Propis' i explica obertament que va patir una depressió
- Amb només 10 anys, la cineasta ja havia vist la filmografia de Hitchcock sencera
Laura Ferrés és directora de cinema i guionista. Nascuda a Barcelona el 1989 i criada al Prat de Llobregat, ha guanyat un premi Goya, un Gaudí i ha estat guardonada a Cannes. El curt ‘Desheredados’ va ser el seu primer projecte després d’acabar els seus estudis a l’Escac. ‘La imatge permanent’ és la seva darrera obra amb la qual ha guanyat l’Espiga d’Or a la setmana internacional de cinema de Valladolid, essent la primera dona que ho aconsegueix. Ara opta al premi Goya a la millor cançó original i als Gaudí a la millor pel·lícula, la millor fotografia i a la millor direcció novell. Actualment, treballa en un projecte que s’anomena ‘El rei del aire’ on vol parlar de la depressió. Ella mateixa la va patir mentre feia la pel·lícula, un projecte que va trigar sis anys a veure la llum.
“El cinema ha format part de la meva vida des de sempre“
La seva elevada autoexigència, un equip de producció que no la feia sentir prou bona i un baix sou van provocar que la cineasta caigués en una depressió de la qual, amb ajuda i temps ha pogut sortir. "Ara crec que he d’intentar envoltar-me de millors persones i gestionar d'una altra manera la feina", assegura en una entrevista al programa 'Noms Propis' de La 2. La seva pròxima pel·lícula, en la qual ja treballa, li agradaria que tractés sobre l’ansietat i la depressió, malalties que creu que són provocades pel sistema capitalista en què vivim. "En aquesta nova pel·lícula ens preguntarem què passaria si les coses fossin diferents", apunta.
Cinema com una forma de vida
De classe treballadora i amb una mare apassionada pel cinema, Ferrés ja veia Hitchcock amb tan sols 10 anys. “El cinema ha format part de la meva vida des de sempre”, exclama. Tot i haver triomfat amb només una pel·lícula i un curt, no es considera una persona exitosa perquè segons creu: "Hi ha moltes persones amb talent que no el poden portar a terme per la seva classe social".
“L’Escac és com Hogwarts, quan surts la realitat professional és molt més agressiva”, opina al programa presentat per Anna Cler. I és que abans d'endinsar-se professionalment en el món del cinema, va haver de treballar en l'àmbit publicitari on no va tenir una molt bona experiència: "No volia col·laborar amb una indústria que ens ven coses innecessàries i ens acomplexa físicament i psicològicament pels rols que representa”.
'Los desheredados', de Laura Ferrés, Millor Curtmetratge Documental en els Premis Goya 2018
Dos projectes i molts premis
El seu curt ‘Los desheredados’ protagonitzat pel seu pare i la seva àvia va sorgir quan es van veure obligats a tancar el seu negoci familiar d’autocars arran de la crisi de 2012. “El cinema és una eina que ens permet deixar constància de coses que es poden perdre”, expressa la guionista.
'La imatge permanent', la seva primera pel·lícula, remet a aquelles memòries que tens oblidades, però el dia menys pensat poden tornar. "És una pel·lícula que tracta molts temes, però un d’ells és el pas del temps, concretament la idea de l’etern retorn, si estem condemnats a què els esdeveniments es repeteixin de forma cíclica", assevera. "Ens costa molt estar en el present, sempre estem ideant escenaris futurs que segurament no passaran i internet ha fet que tot això vagi a més", agrega Ferrés.
Per la cineasta, la meritocràcia és una ficció. Creu que hi ha problemes de gènere per accedir a determinats càrrecs, però sota el seu parer, la classe social a què pertanys és encara més determinant.
