El Biscúter, 50 anys del primer cotxe de baix cost i fabricat a Catalunya
- El Biscúter era un cotxe petit que va començar a circular ara fa 50 anys pels nostres carrers i carreteres
- El va fabricar durant set anys l'empresa catalana Autonacional S.A, de Sant Adrià del Besós, i va desaparèixer amb l'arribada del 600
El Biscúter feia gràcia, eixerit i sense capota, amb els passatgers gairebé més grans que el vehicle. Es va començar a fabricar el 1923 a Sant Adrià del Besós, i l'any següent ja es venia. O sigui que fa 50 anys, molts van estrenar el seu primer utilitari, i sense carnet, perquè no feia pas falta.
Hem il·lustrat la notícia de l'aniversari amb una imatge coneguda, la d'una parella per la Plaça Catalunya de Barcelona damunt del seu Biscúter, tot i que és molt coneguda i que és a la pàgina de la Viquipèdia, però és que per això hi és: reflecteix perfectament què va ser aquest petit vehicle, valent, prou ràpid i sobretot, pràctic. Pel seu preu, se'l podien comprar moltes famílies que no es podien permetre un Hispano Suiza o un altre cotxe més car.
La fàbrica en muntava 15 cada dia
Autonacional S.A, a Sant Adrià, acabava cada dia 15 Biscúter. Això dona idea de com es venien i el popular que eren. Una bona marca per a la fàbrica, en aquella època en què tota la feina era manual.
El petit vehicle l'havia inventat un professional de l'aeronàutica. El xassis de duralumini, un aliatge d'alumini i d'altres metalls per a fer-lo més resistent. La tracció anava al davant, la direcció a cremallera, la tracció davantera, el motor, refrigerat per bany d'oli... I els promotors sempre especificaven que tot era de fabricació 'nacional', sobretot l'alumini i l'oli. El Biscúter pesava només 240 quilos i podia arribar als 75 km/hora. Gastava 5 litres de benzina per 100 km.
Quan ja el tenien muntat, feien unes quantes proves: les imatges que ho demostren són tot un anunci de la facilitat per a conduir-lo. Mireu-lo circulant per Barcelona i Montserrat i com que no tenia marxa enrere, l'aparcaven: a mà!
Objecte de col·leccionista
Amb els anys, i l'arribada del SEAT 600, molts van anar abandonar el Biscúter, però el vehicle va seguir sent un objecte estimat i fins i tot de col·leccionista. L'Informatiu va ser a Gelida per conèixer Jordi Castañé, que els restaurava. Alguns funcionaven, però d'altres no hi havia manera ni d'engegar-los!
L'informatiu Ara Girona va tenir la sort d'enregistrar com arreglava els Biscúter un mecànic de renom, Salvador Claret, un col·leccionista de cotxes que havia après a arreglar-los des de ben jove, i en tenia un centenar a casa seva, a Sils, a la Selva. Ja jubilat, explicava que continuava amb la mateixa il·lusió per tenir-los a punt de marxa. I anava ampliant el seu museu.
Els venedors dels Biscúter també els anunciaven dient que servia per a fer excursions, perquè animaven la gent a comprar-lo per no haver de dependre del tren o l'autobús i seure més còmodament que a una moto.
I això, anar d'excursió és precisament és el que fan els nostàlgics d'aquelles passejades, que continuen sortint per passar el dia plegats, fer un bon àpat i voltar amb el seu cotxe. Ep! Molt millor a l'estiu, aquestes sortides!
Un altre dels avantatges del petit Biscúter era sens dubte trobar aparcament, en ser tan petit. És clar que en aquells anys no hi havia tanta falta d'espai per deixar el cotxe com ara.
